Fins a catorze anys amb delictes caducats: la fiscalia s’acarnissa amb tres joves per les protestes post-sentència

Catorze, set i tres anys de presó. El judici amb les peticions de pena més elevades de les protestes post-sentència ha acabat avui sense sorpreses després de tres sessions a l’Audiència de Barcelona. Finalment, la fiscalia no ha canviat el seu criteri inicial i continua demanant per a Olekasendr S., Francesc C. i Eric B. les mateixes penes. En el primer cas, catorze anys per desordres públics, atemptat contra l’autoritat i lesions; en el segon, set anys i quatre mesos per desordres públics i atemptat contra l’autoritat; i en el tercer, tres anys per desordres públics. Se’ls acusa d’haver encapçalat els disturbis a la plaça d’Urquinaona el 18 d’octubre de 2019 i d’haver causat lesions a agents de la policia espanyola amb el llançament d’objectes com ara pedres, llambordes i, fins i tot, pirotècnia.

Un delicte que ja no existeix i una lesió que canvia de lloc

L’advocat Benet Salellas ha defensat Francesc C. i, en el seu al·legat final, ha posat en evidència la fiscalia unes quantes vegades. Per exemple, ha criticat que continuï acusant el jove d’una part del delicte de desordres públics que va ser derogada arran de la darrera reforma legislativa i que no hagi fet cap referència a la manera com aquesta reforma pot afectar l’acusació inicial. “No m’havia passat mai haver d’informar d’un delicte que ha estat derogat“, ha dit. “El 557 bis no existeix en la fórmula que planteja la fiscal. Les fórmules agreujades del 557 bis han desaparegut. Pensava que tindríem un debat sobre què hauríem de fer arran de la reforma, però se’ns acusa per un tipus delictiu que ja no existeix.”

Salellas també ha assenyalat les contradiccions de la fiscalia i els agents de la policia espanyola sobre la suposada lesió que Francesc C. hauria causat a un policia llançant una llamborda de set centímetres. D’ençà de l’inici de la causa, la fiscalia sempre havia dit que la lesió s’havia comès al carrer de Trafalgar. “Però a l’hora d’interrogar l’agent, la fiscal li va preguntar si havia estat a la plaça de Catalunya, i l’agent va dir que sí”, ha explicat Salellas. “A més, en les dues hores de disturbis es van produir moltes agressions. Com es pot relacionar aquesta en concret amb l’acusat?”

De fet, la manca de proves ha estat un dels principals arguments de les tres defenses, que consideren que només amb el testimoni dels agents –denunciants, i per tant, amb interès que la sentència sigui condemnatòria–, que a més no coincident en alguns casos, no n’hi ha prou per a condemnar a penes tan altes. “Només amb la prova d’alguns testimonis, quan aquest no és un delicte que hagi passat en la intimitat, sinó amb moltes persones davant, va contra la presumpció d’innocència. De tres agents, només un va veure l’acusat llançar una pedra. És un relat parcel·lat, cap declaració testifical no confirma una altra.”

Hores que no quadren

Esther Anglès, advocada d’Olekasendr S., també ha parlat de declaracions esbiaixades i parcials per part dels agents, i de manca de proves. “En totes les sentències condemnatòries hi ha una fotografia o un vídeo a primera línia, o un agent no reclamant que hagi seguit bé la detenció i tot el procés. Aquí demanen catorze anys de presó sense una sola prova objectiva que corrobori els fets.”

Un dels arguments s’ha centrat en el fet que a l’hora en què se suposa que el jove va lesionar agents de la policia –llançant pirotècnia i llambordes– no quadra gens amb l’hora en què va ser identificat. “A dos quarts d’onze ja estava tot controlat, per tant, a aquella hora no es podia reclamar cap dany”. L’advocada creu que el fet que l’identifiquessin tard i sense detenir-lo aquella mateixa nit demostra que es tractava d’una identificació més aleatòria i rutinària, de control, després del que havia passat i per evitar que es tornés a omplir la plaça, que no pas d’una identificació per haver comès cap delicte.

L’advocada també ha defensat que no té cap sentit que els tres acusats siguin encausats en el mateix procediment: “No hi ha motius per haver encausat juntes aquestes tres persones. L’acumulació de feina que van tenir els jutjats aquells dies va fer que s’encausessin els manifestants en grupets de tres. Posteriorment, a partir d’això s’han reinterpretat els fets i la manera d’instruir dient que els acusats es coneixien. Això no ha quedat acreditat i ens ha generat indefensió partir d’una premissa falsa“. En aquest cas, la fiscalia acusa Oleksandr S. i Eric B. de conèixer-se prèviament, haver acudit junts a la manifestació i actuar conjuntament, tot i ser d’Arenys de Mar i Terrassa, respectivament, i que no hi hagi cap prova d’aquesta suposada coneixença prèvia.

L’advocada també ha considerat insuficients els informes mèdics sobre les lesions dels agents. “Tenim un informe d’un otorinolaringòleg que no sabem en quin centre es va fer i altres informes que no consten a les actuacions. No hem pogut analitzar aquest contingut i ens hem de creure els forenses que han declarat. Només s’han fet audiometries, que són proves que requereixen la col·laboració del pacient, no poden ser tingudes en compte com una prova.”

Identificacions a partir de peces de roba comunes

Tant en el cas d’Olekasendr S. com en el d’Eric B. les advocades han destacat el fet que les identificacions de la policia es fessin a partir de relacionar la roba que duien alguns manifestants amb la que duien els dos acusats. També la contradicció en el fet que els agents puguin recordar exactament la roba que duien els manifestants i no altres elements més reconeixibles, com ara el gran para-sol des d’on, suposadament, feien els llançaments. “Diuen que el tret distintiu del meu client és la dessuadora negra amb ratlles grogues. Es pot aconseguir en qualsevol Decathlon del país i la duen molts joves”, ha defensat Anglès, que també ha recordat que, davant nombroses persones, amb tants llançaments i duent la visera policíaca, és poc creïble que els agents poguessin identificar clarament d’on venia el petard que es va tirar i qui va tirar-lo.

Marta Bolinches, advocada d’Eric B., també ha dit que els agents parlaven d’ell simplement com “el noi que vestia roba negra”, com algú que havia comès una agressió contra la policia, una hora abans que l’acusat fos identificat. “Com sabem que, una hora més tard com a mínim, aquest senyor de la roba negra és el meu client? Podrien ser moltes altres persones.”

Bolinches també ha recriminat la inconcreció i la generalització dels fets exposats, que parlen d’un llançament d’objectes perillosos per part d’una gran multitud a la plaça d’Urquinaona. “Els agents reconeixen que ell no és l’autor dels llançaments que els impacten, però igualment la fiscalia ho manté en l’acusació. Els agents tampoc no han estat capaços de concretar on va impactar l’objecte. A més, ell va ser identificat en un moment de tranquil·litat i control, per què no se’l van endur aquell dia, sinó dies després? Què hi ha diferent del dia dels fets fins dos dies més tard? Absolutament res.” I ha defensat que això demostra que no havia fet res perillós.

Un vídeo dubtós

A la sessió d’avui també s’ha projectat el vídeo que es va fer viral els dies de protestes en què Francesc C. era clarament agredit per uns quants agents de la policia en el moment de la detenció. Sobre aquesta agressió, la fiscalia i els agents han capgirat el relat completament i han dit que va ser l’acusat qui va resistir-se i les lesions que es va fer –que van requerir punts al cap– van ser causades per una caiguda, no pas per la policia. “Li van posar deu grapes al cap i presentava lesions a totes les extremitats. I el van portar a la comissaria igualment”, ha recordat Salellas. “Si això no ens fa pensar que tot això està fet per tapar la mala actuació policial ens perdem moltes coses.”

A més, les defenses han explicat que s’ha vulnerat la cadena de custòdia amb uns quants elements que formen part de la causa, com seria aquest vídeo. “Aquesta gravació té un problema d’autenticitat. És un vídeo del Nacional però ningú no ha citat el periodista per saber si aquelles eren les imatges autèntiques. Directament es van descarregar de Twitter, i això no és adequat en un procediment amb garanties. Per què ens hauríem de creure que passa a Barcelona?”, ha afegit l’advocat. “A més, els agents no han estat preguntats pel vídeo i no es veu el detingut llançant cap pedra.”

La fiscalia ho fia tot als agents

Malgrat que els al·legats finals de les tres defenses han estat llargs, detallats i vehements, la fiscal s’ha limitat a repetir de manera monòtona i insistent allò que hi havia relatat als escrits d’acusació des del principi, i sobretot ha remès a les declaracions dels agents que es van fer en les sessions anteriors. Ha dit que, a partir d’aquestes declaracions, havia quedat clar que els acusats “van alterar la pau pública”. Ha comentat també que les lesions de Francesc C. no van ser greus, “només una sutura al front perquè es va resistir”. Tot el que s’ha exposat durant el judici no li ha fet rebaixar ni un any les peticions fiscals, inusualment elevades.

Quant a l’acusació particular, ha remarcat que els acusats que suposadament es coneixien actuaven junts “a l’estil binomi policial” i ha reconegut que alguns dels objectes trobats a la motxilla d’Eric B. –que s’ha demostrat que no es poden considerar armes i que la defensa ha argumentat que no eren instruments perillosos–, no són proves “però sí indicis”.

Més de tres anys d’espera i dies de presó

Per a aquests tres joves, la causa es tanca tres anys i mig després de les protestes, i després que alguns d’ells hagin passat uns quants dies de presó provisional. En alguns casos, a més, les detencions es van fer posteriorment i de manera abrupta, tal com explicava Eric B. en una entrevista a VilaWeb: “Van venir dos homes, un per cada banda del carrer, i em van dir: ‘Ja saps per què som aquí.’ Em van emmanillar i em van dur en cotxe a Barcelona, sense més explicacions”, recorda. “Com que no anaven amb l’uniforme de policia, primer vaig pensar que em segrestaven i vaig cridar per demanar ajuda. Després em van dir que m’havien seguit tot el dia. La detenció la van fer d’aquesta manera per fer encara més por, va ser completament gratuït”.