El Conservatori de Catarroja continua amb dues plantes plenes d’aigua i fang: “Ens han abandonat”

“Em falten cinc anys per a jubilar-me i no crec que puga tornar a veure aquesta part de l’edifici en funcionament.” Amb aquesta contundència parla Juanfra Arrue, cap d’estudis del Conservatori Professional de Música José Manuel Izquierdo de Catarroja. Els dies van passant i, comprovant la inacció de la Conselleria d’Educació per a reactivar aquest centre educatiu, costa d’imaginar que siga possible de tornar a la normalitat en poc temps. Costa als professors i als alumnes, malgrat que tots estan disposats a lluitar fins al final. Ara, se senten completament abandonats per la Generalitat.

El 29 d’octubre l’edifici del conservatori va quedar completament inundat per la barrancada. Les dues plantes subterrànies eren plenes d’aigua i fang. L’aigua va destruir bona part de la sala d’actes. Els set primers dies, alumes, professors i voluntaris van traure, ells tots sols, el fang de la primera planta. Ni rastre de la Generalitat Valenciana, propietària de l’edifici. La intenció dels professors era baixar al pis de baix, però els bombers que es van encarregar de traure l’aigua els van assegurar que era perillós. I van decidir de fer una aturada per evitar riscs innecessaris. De llavors ençà, esperen que la Conselleria d’Educació actue. Però, ara com ara, TRAGSA, l’empresa estatal que s’encarrega de netejar els edificis afectats per la gota freda, assegura que aquesta faena no és per a ells, tenint en compte les condicions en què es troben les dues plantes subterrànies. Consideren que és un espai de risc.

En un primer moment, els bombers es van encarregar de traure l’aigua acumulada, però cada dia que passa n’hi ha més. “Quan se’n van anar els bombers, el 7 de novembre, van traure tota l’aigua, i només hi quedava fang. Però l’aigua ha tornat a pujar, i continua pujant cada dia” diu Juanfra Arrue. “Avui és un pam més amunt que divendres.” El problema és que la barrancada va trencar una canonada, i cada dia hi ha més aigua. “No sembla que ningú de la conselleria tinga la intenció de reparar-ho” denuncia Arrue. De moment, la planta -2, on tenien les màquines, torna a ser tot plena d’aigua. És impossible d’arribar-hi. I a la planta -1, on hi havia la sala d’actes, amb un piano de cua, i uns quants magatzems, l’aigua ja arriba quasi als genolls. De fet, les butaques de la sala d’actes ja tornen a ser submergides sota l’aigua.

I no són les úniques butaques que floten dins l’edifici aquests dies. La paret que separa el conservatori de l’auditori de Catarroja ha anat a terra. I ara la planta -1 dels dos edificis ha quedat connectada per un riu d’aigua. Per això ara es poden veure flotant en l’aigua del conservatori algunes de les butaques de l’auditori. El gran dubte és si tot això afectarà l’estructura de l’edifici. L’arquitecta de la Generalitat s’ha negat a avaluar l’edifici fins que no estiga net. De manera que tot plegat és una incògnita.

L’altre gran dubte és la salubritat de l’edifici. Tan sols d’entrar per la porta del conservatori t’has de posar la màscara, de la pudor que fa. Les aigües que ara s’acumulen a les plantes subterrànies provenen de la canonada. Per tant, són aigües fecals carregades de bacteris.

L’equip directiu viu amb perplexitat la proposta que els ha insinuat la conselleria: “Diuen que podem fer classes a la segona planta i a la tercera, que són netes.” Però el cas és que per arribar-hi s’ha de passar per la primera planta, on les parets són plenes de floridura. “Amb els voluntaris vam aconseguir deixar-ho completament net, però cada dia que passa hi ha més floridura. No aconseguim que se’n vaja de cap de les maneres.”

En cerca d’una alternativa per a instal·lar-se

La setmana passada l’equip directiu va arribar a acords amb la Societat Musical l’Artesana i el Col·legi Sant Antoni de Pàdua II, que és a tocar del conservatori. Tant els uns com els altres els cedien espais per a poder fer classes presencials com més aviat millor. Però la conselleria els ha esguerrat el pla. Els diuen que sols poden ser recol·locats en espais públics, perquè així ho estableix l’assegurança. “Nosaltres ja ens havíem espavilat per a reubicar-nos. El que no pot ser és que no ho puguem tirar endavant el nostre pla per les assegurances. Estem en una situació d’emergència màxima, dramàtica, canvien les regles del joc. Reclame a la Generalitat que busque una assegurança que ens permeta d’ocupar espais privats”, diu el cap d’estudis. I hi insisteix: “Necessitem una solució ràpida. Ja havíem repensat tots els horaris per poder-nos traslladar a aquests edificis.”

La conselleria els diu que cerquen una escola pública on reinstal·lar-se. “En una escola de primària no hi tenim res, només cadires i pupitres. Necessitem instruments, que és allò que ens ofereixen a la societat musical…”, explica Arrue. Han calculat que per poder funcionar caldria un mínim de vint pianos. “Què proposen, que deixem tots els instruments en una escola plena de xiquets? No veuen que això no té trellat?” A la societat musical tot era més fàcil, perquè ells havien pogut salvar tot el material i els el cedien.

A més, l’equip directiu denuncia que si van a un col·legi públic no podran accedir a fer-hi classe fins a les cinc de la vesprada. En canvi, al conservatori s’hi fa classe a partir de les nou del matí. “Per ací passen més de quatre-cents alumnes. Si només podem fer classe a partir de les cinc de la vesprada, és impossible.”

Què hauria passat si l’Ajuntament de Catarroja no hagués anul·lat les classes?

“Jo aquell dimarts tenia classe a les set del vespre. Aquests dies no he pogut deixar de pensar què hauria passat si l’Ajuntament de Catarroja no haguera suspès les classes a les dues del migdia. Jo hauria estat allí quan vingué la tromba d’aigua. M’agrada pensar que hauríem pogut pujar a dalt i passar la nit segurs. Però jo hauria estat a la planta -1, on tot ha quedat ple d’aigua”, ens explica per telèfon la cantautora Maria Bertomeu, coneguda artísticament com la Maria, que estudia cant valencià al Conservatori de Catarroja.

Bertomeu diu que són dies trists per a tots els alumnes, però puntualitza: “Vull deixar clar que en cap cas són dies caòtics, perquè el professorat fa una feina brutal. Es mobilitzen moltíssim perquè puguem tornar a fer classes, perquè els alumnes notem el mínim possible tot això que passa. És d’agrair.”

La gran dificultat de fer classe en línia

Malgrat la situació dramàtica que viuen, professors i alumnes van reprendre unes quantes classes la setmana passada. Però tot es fa en línia, cosa que dificulta l’ensenyament. “Estic convençut que ensenyar en línia va en contra de tots els principis pedagògics en la música”, assegura Juanfra Arrue. Per ell, amb una pantalla no pots saber com toquen realment els alumnes. A banda que en les classes en vídeo el so arriba amb segons de retard i, per tant, és impossible de tocar conjuntament.

Malgrat tot, la pandèmia va donar una certa experiència als professors. Xavier Benedito, més conegut per Xavi de Bétera, que és professor de cant valencià al conservatori, ens explica que ha recuperat el material que havia preparat durant la pandèmia. “Faig com si fora un karaoke: els envie un àudio i ells canten a sobre. També sóc conscient que jo tinc trenta-quatre anys i vaig estudiar comunicació audiovisual; per tant, tinc un recurs que no tenen tots els meus companys.”

El gran dubte ara és com avaluar, perquè la setmana que ve tocaria posar notes. “Fa un mes que no fem res; quina nota els posarem?”, és pregunta Benedito. “Aquest trimestre l’haurem de tirar al fem, esperem que el que ve ja no.” Aquesta és la intenció de tota la comunitat educativa: treballar de valent per tornar a la normalitat tan prompte com siga possible. Però la realitat ara mateix és que se senten absolutament abandonats per la conselleria.