17.11.2022 - 21:40
Diumenge comença el Mundial de Futbol de Catar, un dels esdeveniments més immorals i vergonyosos que puc recordar. VilaWeb ha decidit d’afegir-se al boicot i per això no parlarem de la competició esportiva, passe què passe, i en tot cas ens centrarem tan sols en les protestes, si és que n’hi ha. Com he dit tantes vegades, nosaltres com a diari no podem fer-nos responsables d’allò que fan els altres però sí que recau sobre nostre tota la responsabilitat d’allò que fem i, doncs, no tenim excuses per a no fer en cada moment allò que calga fer. I ara, concretament, hem decidit que no podem fer el joc, parlant-ne, a un esdeveniment que mai no s’hauria hagut de fer realitat.
No és que els països europeus puguem presumir de la nostra història pel que fa a l’esclavatge. Ben al contrari. Però quin sentit té que en un món on cada dia es fan presents de manera més vigorosa les reparacions envers els pobles que foren víctimes d’aquesta xacra inhumana, alhora i com si res ens asseguem tots al voltant del televisor per emblanquir un estat on les condicions de treball, tirant curt, no es poden definir sinó de pròpies d’un sistema esclavista?
És cert que el sistema laboral de la kafala, que converteix el treballador en esclau legal de l’empresa que el contracta, no s’aplica tan sols a Catar; i també és cert que, pressionat, Catar ha suavitzat recentment alguns dels seus preceptes més radicals. Però, així tot, és l’aplicació de la kafala durant tots aquests anys que ha fet possible la construcció d’aquests estadis on els futbolistes correran rere la pilota, a un preu intolerable. I això no es pot oblidar ni es pot tapar amb els gols.
Des que Catar va guanyar, amb suborns multimilionaris, l’organització d’aquesta Copa del Món de Futbol, s’han mort en aquell país 6.500 treballadors provinents de l’Índia, el Paquistan, el Nepal, Bangladeix i Sri Lanka, els països que més mà d’obra hi aporten. I el total de morts, segons les organitzacions internacionals que monitoren la situació, pot pujar a 15.000. Són 15.000 morts que han construït les infrastructures que ompliran espectadors provinents de tot el món i que lluiran aquests quinze dies vinents, tot mirant d’emblanquir la realitat del país amfitrió. Seran 15.000 morts en canvi de 5.760 minuts de futbol. 15.000 morts que no tenen cap punt de comparació possible amb les xifres de morts per accident durant la construcció de mundials o jocs olímpics anteriors. En cap país.
Catar, sí, podem dir que ha perdut el combat per la reputació abans de començar el partit. Si la intenció de les autoritats era presentar una imatge moderna i oberta del seu país, és una tasca en què han fracassat. Però a partir de diumenge milions de persones arreu del món seguiran les evolucions dels futbolistes i em fa l’efecte que ho faran com si aquesta realitat fos desconnectada de tot allò que s’ha anat esdevenint en aquest racó del golf, dels morts que han fet possibles aquests camps, de l’autoritarisme catarès, del seu menysteniment per les dones i els homosexuals, del control obsessiu de la privadesa de tothom. I és això, precisament, que nosaltres no voldríem que passàs. I per això fem què fem.
