18.01.2019 - 21:50
Catalunya va en boca dels dirigents dels principals partits espanyols gairebé sempre. La fan servir com a arma política, tal com s’ha vist aquesta setmana a l’Assemblea d’Extremadura. Una anàlisi de l’ús que fan de Catalunya a Twitter aquests polítics pot ser força reveladora.
La pregunta
Quina quantitat de missatges –i quan– piulen sobre Catalunya els polítics espanyols amb aspiracions a la Moncloa?
El mètode
Hem recollit tots els piulets públics dels dirigents dels cinc principals partits polítics espanyols:
- Partit Popular: Pablo Casado (@pablocasado_)
- Vox: Santiago Abascal (@santi_abascal)
- Ciutadans: Albert Tivera (@albert_rivera)
- PSOE: Pedro Sánchez (@sanchezcastejon)
- Podem: Pablo Iglesias (@pablo_iglesias_)
En total, són 79.112 piulets. Hem cercat les següents quatre arrels de paraula entre aquests piulets:
- ‘separatis’ (inclou separatista, separatismo, etc.)
- ‘independ’ (inclou independentismo, independencia, independentista, etc.)
- ‘catal’ (inclou cataluña, catalán, etc.)
- ‘secesionis’ (inclou secesionismo, secesionista, etc.)
- ‘golp’ (inclou golpe, golpista, golpismo, etc.)
Hem agregat les dades per setmana, hem calculat el nombre total de piulets que conté qualsevol d’aquestes arrels de paraula i, després, hem calculat el percentatge respecte a tots els piulets d’aquella setmana.
Resultats
Si observem les dades del 2018 en global, trobem més diferència entre els diferents polítics. Els partits de dretes fan referència a Catalunya sovint: un 15,7% dels piulets de Pablo Casado, un 19,7% dels de Santiago Abascal, i un 26,1% dels d’Albert Rivera.
Però examinant les dades del 2018 en brut, veiem que s’hi amaguen variacions importants al llarg del temps. Tal com podria esperar-se, la proporció de piulets sobre Catalunya va ser superior la tardor del 2017, el període del referèndum i les posteriors eleccions al parlament. Tanmateix, fins i tot tenint en compte això, els cinc polítics mostren una variació notable en la freqüència en què piulen sobre Catalunya. El següent gràfic mostra el percentatge de piulets setmanal de cada polític.
Potser el cas més dràstic d’una variació estranya és el de l’actual president del govern espanyol, Pedro Sánchez.
Pedro Sánchez
El gràfic següent mostra el percentatge setmanal de piulets de Sánchez sobre Catalunya.
Immediatament després d’haver estat investit president espanyol, va deixar de piular sobre Catalunya durant moltes setmanes. Des de la moció de censura a Mariano Rajoy, la freqüència de piulets sobre Catalunya és significativament més baixa que no abans de ser president.
Pablo Casado
El gràfic següent mostra el percentatge setmanal de piulets de Casado sobre Catalunya.
Casado va piular sobre Catalunya amb una freqüència extremadament alta fins a les eleccions al parlament del 21 de desembre. A partir d’aleshores, amb els resultats del PP més baixos de la història, va canviar de tema. La freqüència de piulets sobre Catalunya va continuar baixa fins al canvi al govern de Sánchez. Tanmateix, tan bon punt es va convertir en el president del PP, va tornar a piular sobre Catalunya i amb més freqüència.
Pablo Iglesias
El següent gràfic mostra el percentatge de piulets sobre Catalunya de Pablo Iglesias.
És destacable la baixa freqüència general de piulets de Pablo Iglesias sobre Catalunya. En va escriure sovint durant el referèndum i el període electoral, però s’ha mantingut relativament en silenci pel que fa a aquesta qüestió des d’aleshores.
Albert Rivera
Albert Rivera és el polític que fa referència a Catalunya més sovint . El gràfic de sota mostra el percentatge setmanal de piulets sobre Catalunya.
No hi ha cap variació notable durant aquest darrer any i mig. La característica principal dels piulets de Rivera sobre Catalunya és que es mantenen alts tot el període de temps examinat.
Santiago Abascal
El gràfic de sota mostra el percentatge de piulets sobre Catalunya de Santiago Abascal, president de l’emergent partit Vox.
Com Rivera, la freqüència de piulets sobre Catalunya no varia gaire i es manté alta durant tot el període estudiat.
Conclusions
Hi ha tres conclusions interessants d’aquesta anàlisi:
- Els polítics de dreta espanyolista (Rivera, Abascal i Casado) piulen sobre Catalunya amb una proporció molt més alta que no pas els d’esquerres (Sánchez i Iglesias).
- Pablo Casado va disminuir dràsticament la freqüència amb què piulava sobre Catalunya després dels pobres resultats del PP a les eleccions de desembre del 2017. Però va augmentar novament la freqüència després d’haver estat elegit president del PP.
- Pedro Sánchez piulava molt més sobre Catalunya abans de ser president que no pas després.
El tercer punt potser és el més interessant. Catalunya era un tema útil per a Sánchez durant el temps previ a la moció de censura del govern de Rajoy. Posteriorment, però, va esdevenir una qüestió que el feia semblar feble (per als oponents a la dreta) i inefectiu (de cara als sobiranistes).
L’acostament de Sánchez a Catalunya, evidenciat pel rastre de piulets, és el de l’estruç que amaga el cap a la sorra. Com més agrada a la dreta, més allunyats se senten els sobiranistes catalans de les seves polítiques. Però si fa cap reconeixement del creixent consens entre els catalans sobre el dret de l’autodeterminació, els seus oponents a la dreta (que ja piulen molt més que ell sobre Catalunya) ho utilitzaran com a combustible per a les seves campanyes polítiques.
La seva resposta al dilema? Silenci.
Detalls
El codi d’aquesta anàlisi està disponible públicament.
