19.02.2023 - 14:40
|
Actualització: 19.02.2023 - 19:20
A Catalunya hi va haver 17.458 morts entre el primer de juny i el 28 d’agost de l’any passat i, d’aquestes, 2.705, és a dir, un 15,5%, s’han considerat un excés de mortalitat, segons que recull un informe de Salut publicat aquesta setmana. Els investigadors apunten que la causa més probable de l’augment de morts sigui la forta calor, mentre que l’impacte de la covid-19 sembla més limitat, en un estiu en què la majoria de la població ja estava vaccinada, però que va tenir temperatures extremes durant molts dies. L’informe mostra que l’excés de mortalitat va ser més gran en les dones i també en àrees rurals o en les urbanes més desafavorides. En aquest sentit, Anna Mompart, una de les autores de l’informe, adverteix a l’Agència Catalana de Notícies (ACN) que la crisi climàtica té més impacte en els grups més vulnerables.
L’estiu passat els termòmetres van registrar temperatures inusualment elevades al Principat, amb 42 dies sota onada de calor. La primera onada, entre el 12 de juny i el 18, va ser la segona més primerenca d’ençà que es tenen registres. La segona i la tercera, del 9 al 26 de juliol i del 30 de juliol al 15 d’agost, van ser de les més llargues de les que es tenen constància. La segona, a més, va ser la més extensa i intensa de les registrades a l’estat espanyol.
“Ens vam passar gairebé tot l’estiu sota calor extrema”, recorda Mompart, subdirectora general de la Cartera de Serveis i Mapa Sanitari del Departament de Salut. L’informe “L’excés de mortalitat a Catalunya entre els mesos de juny i agost del 2022” és una recerca col·laborativa en què han participat diverses àrees del departament i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i en què els autors han treballat amb moltes fonts d’informació i bases de dades.
Un excés de defuncions relacionat amb les onades de calor
Els investigadors han combinat les dades de la xarxa d’estacions meteorològiques automàtiques de Catalunya amb les dades de Salut i, després d’aplicar-hi els decalatges teòrics, observen una correlació bastant clara entre la temperatura i les defuncions i menor entre les infeccions respiratòries agudes (IRA) i les defuncions. “L’augment de les temperatures representa un augment de les defuncions, mentre que la relació entre les IRA i les defuncions és baixa”, escriuen en l’informe.
Mompart assenyala que l’anàlisi descriptiva de l’estudi no permet d’establir relacions causals, però que, d’acord amb les dades recollides, poden concloure que les onades de calor, lligades a la contaminació, la sequera, la xafogor i el pol·len, van afectar la població i van causar aquest excés de mortalitat. Els autors precisen que darrere l’excés de mortalitat, cal tenir en compte una combinació de diferents factors.
D’una altra banda, la major part de la població ja estava vaccinada de la covid-19 l’estiu passat i els casos es trobaven de baixada després d’una onada d’infeccions abans de l’estiu. Amb tot, els autors de l’informe apunten que la reducció dels efectes protectors dels vaccins o l’impacte sobre la salut de la síndrome postcovid-19, entre més aspectes, haurien d’estudiar-se amb més profunditat.
El pes de les desigualtats de gènere i del codi postal
El percentatge de defuncions identificades com a excés de mortalitat és superior en les dones (8,8%) que no pas en els homes (5,1%), segons l’estudi. Els investigadors ho atribueixen a dos aspectes: d’una banda, les dones són més en grups d’edat més avançats, i d’una altra, el seu nivell socioeconòmic és menor i això vol dir menys accés a recursos per mitigar la calor, com ara l’aire condicionat.
Els autors també observen que l’excés de defuncions és més elevat en les àrees rurals i en les urbanes més desafavorides de Catalunya. Ara, si es tenen en compte les característiques demogràfiques d’aquestes àrees, l’excés de mortalitat no és tan superior.
En aquest sentit, Mompart puntualitza que en àrees rurals es mor més gent, però no perquè visquin en àrees rurals, sinó perquè la població que hi viu és més gran. També explica que la gent gran és qui viu en situacions de més vulnerabilitat, especialment les dones, que en general tenen pensions més baixes.
Crisi climàtica i polítiques de salut i socials
Els autors de l’informe demanen de prioritzar l’anàlisi de l’impacte del canvi climàtic en la salut de la població. Mompart explica que un 80% de l’estat de salut de la població s’explica per factors externs, és a dir, per determinants socials.
Així, la crisi climàtica altera directament la salut per les situacions meteorològiques extremes, com ara les sequeres prolongades; la contaminació o l’augment d’algunes malalties infeccioses, com ara les transmeses per picades de certs mosquits. Però també té conseqüències indirectes pels determinants socials, com ara l’augment de les desigualats i de les situacions de vulnerabilitat.
