02.07.2023 - 21:40
|
Actualització: 02.07.2023 - 21:48
Format per les principals organitzacions que treballen en l’àmbit de les energies renovables, l’Observatori de les Energies Renovables de Catalunya (OBERCat) acaba de presentar un informe demolidor sobre el progrés de la implantació d’aquestes energies. Mentre el món prem l’accelerador en l’impuls de les renovables, Catalunya durant el 2022 va tenir-ne la producció, en termes absoluts, més baixa d’aquests darrers tretze anys, i tan sols van cobrir el 14% de la demanda elèctrica. La diferència amb l’estat espanyol, on les renovables generen més del 50% de l’electricitat, va creixent. Precisament aquests dies el govern espanyol ha presentat un esborrany del seu pla per a augmentar els objectius d’energies netes, amb la voluntat d’arribar a un 81% d’electricitat renovable a final d’aquesta dècada. Aquesta xifra contrasta amb l’aprovació ara fa poc, el 13 de juny, de la Prospectiva Energètica de Catalunya 2050 (PROENCAT 2050), en què la Generalitat situa l’objectiu en un 50%. Responsables del govern han admès públicament que no s’assoliran els objectius europeus per al 2030 ni tampoc els catalans.
Catalunya continua confiant en l’energia nuclear i el gas fòssil
L’OBERCat és format per organitzacions de prestigi del país, com ara el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, el Col·legi de Camins, Canals i Ports, la CECOT, la Pimec, l’Institut de Recerca d’Energia de Catalunya i la Federació de Gremis d’Instal·ladors de Catalunya, entre més organismes. D’ençà de l’any 2018 fan un seguiment de la implantació de les renovables a Catalunya. En l’informe corresponent a l’any 2022, tot i detectar algunes dades positives, l’OBERCat mostra que la paràlisi de les renovables al país continua. Catalunya encara confia en la nuclear per generar electricitat, que l’any passat va cobrir el 53% de la demanda. L’organització adverteix que les centrals nuclears es tancaran els anys vinents, producció que hauria de ser coberta amb energies netes.
Catalunya actualment no pot aconseguir-ho, atès que la producció hidràulica va ser 9 vegades inferior a nuclear (solament va cobrir un 6% de la demanda), l’eòlica gairebé 10 vegades menys (prop del 6%) i la solar fotovoltaica 57 vegades menys (un 1%, sense comptar l’autoproducció). Si Catalunya no implanta de pressa energia solar i eòlica, l’haurà d’importar de l’estat espanyol. Ara com ara, la dependència de l’exterior per a generació elèctrica, amb importació de combustibles fòssils i nuclears de països tercers, se situa en el 86%, amb un augment del 2% en relació amb el 2021. Si continua aquesta tendència, amb la transició energètica Catalunya substituirà la dependència exterior d’uns quants països per una dependència equivalent de la producció renovable d’un sol proveïdor, l’estat espanyol.
El segon gran generador d’electricitat a Catalunya durant el 2022 ha estat el gas fòssil, amb un 26%, sigui amb centrals de gas de cicle combinat (18%), sigui amb centrals de cogeneració (8%). El segueixen les renovables, amb un 14%, mentre que la resta s’ha importat (8%). Entre les anomalies a Catalunya que destaca l’OBERCat, com ara la immaduresa de la implantació renovable en comparació amb uns altres països, també hi ha el fet que la producció eòlica encara no supera la generació hidràulica.
El sector renovable en destaca uns pocs bons senyals. Per una banda, que hagin entrat en servei 97 MW eòlics, i hagin posat fi a una aturada de vuit anys. Malgrat això, és lluny del ritme requerit per la Generalitat mateixa de 440 MW anuals. De solar fotovoltaica, han entrat en funcionament 13 MW (sense autoproducció), enfront dels 760 MW anuals necessaris, incloent-hi l’autoproducció. De fet, és aquesta darrera l’única gran notícia, amb 294 MW nous. Tanmateix, l’OBERCat destaca que això és mèrit de la ciutadania i les empreses, no pas de l’administració, que han posat més megawatts solars en funcionament a les teulades en un sol any (2022), que no pas el govern en parcs solars aquests darrers vint anys.
Les mesures necessàries per a desblocar la situació
El sector renovable català responsabilitza la Generalitat de Catalunya de la situació actual de retard en la implantació de les renovables. En primer lloc, demana que deixi de tenir una actitud fiscalitzadora i de desconfiança, que ha causat el col·lapse actual en la tramitació administrativa de permisos, i que mostra la Generalitat com una administració poc eficient i poc resolutiva. És per això que reclama urgentment que, per una banda, l’administració contracti més personal per resoldre els expedients en tramitació i que posi fi al col·lapse que ha originat. Tanmateix, la solució definitiva, segons l’OBERCat, exigeix simplificar els procediments administratius i, sobretot, que l’actitud sigui de cooperació amb el sector, implantar mecanismes de suport i col·laboració público-privats, permetre als col·legis professionals de participar en la tramitació dels projectes i potenciar les declaracions autoresponsables, que no requereixen una aprovació explícita de l’administració.
A més, l’organització acusa la Generalitat d’infringir la normativa europea en casos concrets com la geotèrmia, una renovable que gairebé no s’ha desplegat a Catalunya atesos els processos administratius que es perllonguen un any, quan la Comissió Europea imposa que no s’endarrereixin més de tres mesos. Igualment, demana que s’acceleri urgentment l’aprovació dels 500 MW renovables que són en tramitació i recuperar l’interès pels gairebé 1.000 MW que han demanat les autoritzacions prèvies i que són en perill d’abandonar-se. L’Observatori veu amb preocupació que Catalunya ha deixat de ser una zona atractiva per a la inversió en renovables, ara que els països del nostre entorn malden per accelerar-ne el desplegament atraient una inversió privada que se’n va del nostre país.
L’OBERCat també reclama que la Generalitat s’esforci per esbrinar i resoldre quins són els elements principals que endarrereixen la tramitació dels projectes renovables a fi de trobar-hi solucions. Si es tracta de documentació insuficient per manca d’instruccions tècniques clares, si hi ha una incapacitat de gestió o qualsevol altre motiu. Malgrat tot, no tot és responsabilitat directa de la Generalitat. L’organització acusa Endesa (que controla el 98% de la xarxa de distribució elèctrica a Catalunya) de blocar i endarrerir el desplegament de les comunitats energètiques d’autoproducció, sigui en edificis d’habitatges o en polígons industrials. OBERCat reclama a la Generalitat un marc regulador específic i facilitador, amb la creació de figures com ara la del gestor d’autoconsum col·lectiu.
Mentrestant, l’ambició espanyola i l’europea creixen
La situació és encara més preocupant ara que tant la Unió Europea com l’estat espanyol han revisat a l’alça els plans de desplegament de renovables fins al 2030, esperonats per la crisi energètica, les tensions geopolítiques per la guerra d’Ucraïna i l’oportunitat econòmica que representen les renovables. D’aquesta manera també s’avança en la línia de les reclamacions científiques per a lluitar contra el canvi climàtic, que demanen que per aturar una pujada de temperatures de 2 °C els esforços principals s’han de fer durant aquesta dècada i no pas més tard, quan sigui massa tard.
Així, la UE ha arribat a un primer acord sobre la nova Directiva d’Energia Renovable (RED III), que augmenta els objectius renovables per al conjunt del consum energètic (i no solament d’electricitat, de què hem parlat fins ara) del 32,5% al 45%. Això implica, en la generació d’electricitat (ara per ara al voltant d’un 25% del total del consum energètic), que a la UE s’hagin d’instal·lar cada any 100 GW de capacitat solar i eòlica. L’estat espanyol, per la seva banda, acaba de presentar un esborrany del Pla Integrat d’Energia i Clima (PNIEC), en què fa un gran salt en els objectius de generació renovable: té la voluntat d’assolir un 81% d’electricitat verda l’any 2030, amb unes inversions previstes de 300.000 milions d’euros.
El govern espanyol proposa d’augmentar d’un 23% la potència eòlica instal·lada el 2030 i arribar a 62 GW (dels quals, 3 GW d’eòlica marina), enfront dels 50 GW del pla anterior. Respecte de la solar fotovoltaica, el plantejament és gairebé doblar-ne el desplegament i passar a 76 GW (amb 19 GW d’autoproducció) en contraposició dels 39 GW anteriors. Actualment, a l’estat espanyol ja hi ha desplegats uns 20 GW de capacitat fotovoltaica, la qual cosa implicarà d’instal·lar 56 GW addicionals, a un ritme d’uns 8 GW anuals. Una altra de les grans opcions espanyoles són les centrals de biogàs, que passen de 241 GW a 440 GW, i la producció d’hidrogen verd, que passa de 4 GW en electrolitzadors a 11 GW. També destaquen els 22 GW d’emmagatzematge, claus per a aprofitar els excedents renovables que ara mateix ja es perden. L’esborrany espanyol encara pot patir modificacions, amb la intenció de ser aprovat definitivament d’ací a un any.
PROENCAT, un pla que s’ha fet petit abans d’aplicar-se
Enmig de totes aquestes novetats, el govern català va aprovar, finalment, la Prospectiva Energètica de Catalunya 2050 (PROENCAT 2050) el 13 juny. Estableix el marc general energètic del país fins el 2050, a partir del qual s’han d’elaborar plans sectorials, encara pendents de fer. Es va començar a tramitar el 2013, i l’esborrany definitiu va ser presentat pel govern a principi de l’any passat. Del PROENCAT 2050 sobten uns quants aspectes. D’entrada, el govern posa en dubte que sigui possible un sistema energètic renovable del tot a Catalunya, amb afirmacions com ara: “Assolir un model energètic basat al 100% en […] renovables […] l’any 2050, si és possible tècnicament, mediambientalment i econòmicament.”
Un altre aspecte que preocupa és la poca ambició per al 2030, que deixa l’esforç principal de la transició energètica catalana per més enllà. El PROENCAT té com a objectiu produir un 50% de l’electricitat amb fonts renovables al final d’aquesta dècada, xifra que contrasta amb els plans espanyols i d’uns altres països. Certament, Catalunya és condicionada pel tancament del seu parc nuclear; Ascó I operarà fins el 2029 i Vandellòs II fins el 2034. Tanmateix, si no s’instal·la prou capacitat renovable abans d’aquestes dates, una volta s’hagi tancat el 53% de la producció elèctrica actual, Catalunya es pot trobar d’haver d’importar bona part de l’electricitat de l’estat espanyol.
La Generalitat admet que no s’assoliran els objectius
En aquest ambient, les declaracions de responsables de la Generalitat han empitjorat la situació. El 15 de juny el sector eòlic català va organitzar la Festa del Vent, un esdeveniment anual que aplega professionals del sector i en què fou convidada la directora general d’Energia de la Generalitat de Catalunya, Assumpta Farran. A l’acte va admetre, sense embuts, que Catalunya no compliria pas els objectius renovables europeus del 2030. Cal dir que el govern no té cap obligació legal d’assolir-los, atès que s’han de complir a escala de cada estat membre. Però això implica que la part de feina que no fa Catalunya l’hauran d’assumir uns altres territoris. Allò que va causar remors entre els assistents van ser els objectius “realistes” a proposar-se, segons la responsable d’Energia. Amb uns 1,5 GW renovables ja instal·lats, la directora va dir que calia aspirar a instal·lar 3 GW addicionals de cara al 2030. L’inconvenient, i d’aquí plora la criatura, és que els objectius de la PROENCAT són d’instal·lar 12 GW addicionals (uns 4 GW dels quals, eòlics) en aquella data, objectiu que li van reclamar de complir els professionals presents.
Un altre aspecte preocupant ressaltat per Assumpta Farran va ser el fet que la demanda elèctrica a Catalunya baixi i no pas pugi, com seria esperable amb l’avenç de la transició energètica, a conseqüència de passar de vehicles de combustió a elèctrics, canviar les calderes de gas a bombes de calor, o electrificar la producció de calor industrial i deixar el gas, entre més qüestions. Que no creixi el consum d’electricitat vol dir que tampoc no es fan els deures en els altres fronts. Amb l’aprovació definitiva de la RED III europea, els objectius renovables en transport augmentaran al 29% (del 14% del pla anterior), el 49% en la calefacció d’edificis i el 42% de l’hidrogen consumit per la indústria.
Per tot plegat ens trobem una PROENCAT que ha estat superada per l’evolució dels esdeveniments a la UE i l’estat espanyol. Un pla que fins i tot arriba a qüestionar que sigui possible un futur del país renovable del tot, i amb responsables governamentals admetent que els seus objectius modests ni tan sols s’assoliran. Catalunya continua sense avançar en la transició energètica, quan els països del seu voltant en premen l’accelerador. El sector renovable encara no llença la tovallola, però com més va més avança la constatació que Catalunya va restant fora d’una revolució que marcarà el futur del país les dècades vinents i que l’encadenarà energèticament a l’estat espanyol.
