05.06.2017 - 09:55
Un 25% rebutja l’ajuda perquè no vol assistència o ja va a un psicòleg privat
BARCELONA, 5 (EUROPA PRESS)
Catalunya ha registrat 6.388 temptatives de suïcidis –realitzades per 5.721 persones– fins a maig de 2017, després de complir-se un any de la total implantació al territori del Codi Risc Suïcidi (CRS), la qual cosa suposa gairebé el doble que en el període de desplegament 2014-2016, quan es van notificar 3.500 intents.
Es tracta de les últimes dades disponibles de la Conselleria de Salut de la Generalitat recollits per Europa Press sobre el CRS, un instrument pioner impulsat pel departament que detecta casos de risc i fa un seguiment telefònic proactiu i també presencial a través del metge de família.
En declaracions a Europa Press, el cap del servei de Psiquiatria de l’Hospital del Mar i un dels impulsors del CRS, Víctor Pérez, ha explicat que l’augment en un any respon el desplegament total del codi al gener de 2016, i ha afegit que són necessaris tres anys des de la seva íntegra implantació per poder avaluar la seva eficàcia.
Ha celebrat que, des que es va engegar el CRS, “ha millorat la sensibilització del sistema sanitari”, especialment dels metges d’urgència i de capçalera, i ha destacat que és important que la societat també es conscienciï i, quan detecti risc en una persona propera, li recomani anar al metge.
“La gent acostuma a dir coses com ‘no diguis ximpleries, anem a prendre una cervesa’, però hauria d’aconsellar visitar al metge de capçalera”, ha sostingut Pérez en remarcar que el 80% dels afectats pateix una malaltia mental, com una depressió o addicció a l’alcohol, per la qual cosa s’ha de prendre de debò, ha insistit.
També ha precisat que entre el 25% i el 30% dels afectats que tenen un primer contacte amb el CRS descarta assistència mèdica o diu que ja ha solucionat el seu problema perquè acudeix a un psiquiatre o psicòleg privat: “La fundació del codi és ser proactiu a l’usuari, però el dret del malalt de dir el que vol fer és indiscutible”.
La presidenta de l’associació Després del Suïcidi-Associació de Supervivents (DSAS), Cecília Borràs, ha elogiat que el codi “s’està convertint en l’instrument més fi en la detecció de les temptatives”, la qual cosa permet actuar molt més en un segon intent, quan el risc encara és més gran, per la qual cosa es poden salvar vides.
“ALFABETITZACIÓ” SANITÀRIA
El director de Salut Mental del Parc Taulí, Diego José Palao, ha destacat que el paper del metge de família és “essencial” per millorar la prevenció de les conductes suïcides en general, i el CRS contempla la seva participació en la detecció inicial i en la col·laboració en el seguiment amb equips de salut mental.
Ha remarcat la importància de l’alfabetització sanitària com a repte pendent: “A nivell social, s’ha de considerar el suïcidi com un símptoma d’un trastorn, d’una malaltia tractable. El suïcidi es considera un problema de feblesa individual i no ho és”, ha assegurat.
Preguntats per l’impacte de sèries sobre el suïcidi com ‘Thirteen Reasons Why’, Palao ha incidit que pot ajudar “desestigmatizar” i a parlar més d’aquest fet, encara que adverteix de la culpabilització dels companys de l’adolescent protagonista que es treu la vida, i Borràs ha opinat que és massa contundent, per la qual cosa no la veu aconsellable per a menors sense l’acompanyament d’un adult.
