Com ha de reaccionar Catalunya al referèndum escocès?

La primera ministra d’Escòcia, Nicola Sturgeon, ha anunciat aquesta setmana que faran un segon referèndum d’independència el 19 d’octubre de 2023. L’endemà, la CUP proposava de seguir el camí marcat per Escòcia i fer un nou referèndum. La resta de partits independentistes no ho veuen tan clar, tot i que pensen que la consulta pot ser una oportunitat. Com ha d’actuar Catalunya arran del nou referèndum que vol fer Escòcia? VilaWeb ho ha demanat a dotze personalitats vinculades amb el procés català cap a la independència. Ho analitzen des de polítics de primera línia, com ara els presidents Puigdemont i Torra, l’eurodiputada Diana Riba i el diputat Carles Riera, fins a representats socials, com Dolors Feliu, presidenta de l’ANC, i David Fernàndez, membre de la junta d’Òmnium Cultural.

Josep Costa: “La meva aposta és posar l’objectiu de culminar el mandat de l’1-O a l’agenda política”

Advocat i ex-vice-president del parlament

“Escòcia es prepara per a viure el seu octubre, nou anys després de perdre el primer referèndum. Això ens interpel·la, almenys, a tots els que pensam que el nostre octubre va ser victoriós i tenim el dret i l’obligació d’acabar la feina. La data fixada per l’executiu escocès, sense permís del govern britànic, ens convida a foragitar el derrotisme que s’ha apoderat del nostre camp. Ens recorda que la independència és bona i necessària i que si no s’aconsegueix a la primera, cal anar-hi i anar-hi tantes vegades com calgui. També convida el moviment independentista català a perdre aquesta por irracional a posar dates al calendari, que són imprescindibles per a engegar dinàmiques victorioses.

La meva aposta és aprofitar que el tren de l’autodeterminació torna a passar per tan a prop per posar l’objectiu de culminar el mandat de l’1-O a l’agenda política, començant un cicle de mobilització in crescendo que culmini amb l’activació de la declaració d’independència en un termini concret, que podria ser perfectament a final del 2023. D’Escòcia, però, també ens cal aprendre que aquestes coses no s’improvisen d’un dia per l’altre i que cal organització, determinació i persistència,”

Albano-Dante Fachin: “El lideratge polític actual s’assembla més a Boris Johnson que no pas a Sturgeon”

Periodista i ex-diputat al parlament

“Escòcia marca el camí; tiba per fer efectiva l’autodeterminació. Llegeixo que es diu que podria ser un 9-N, però no podem proposar cap debat en relació amb allò que passa a Escòcia sense abans resoldre si tibem per l’autodeterminació o donem suport als estats nació que mantenen els pobles allunyats de la capacitat de decidir. Perquè el lideratge polític independentista a Catalunya ha decidit de fer tot el contrari que l’escocès, que és destensar. El lideratge polític actual  s’assembla més a Boris Johnson que no pas a Sturgeon. Perquè s’ha decidit fer el contrari, pactar amb l’estat i reduir la tibantor democràtica, que és en el que aprofundeix l’anunci de Sturgeon.

Però si establim una diferència entre el lideratge polític i l’independentisme com a moviment popular, aquest darrer, mirant què passa a Escòcia, ha d’enderrocar el lideratge que ha pactat amb Espanya de no tibar. Això és el primer, no cal ni discutir sobre si hem de fer un referèndum o no quan el lideratge polític ha donat mostres de sobres de voler pactar amb l’estat espanyol. Catalunya ha d’aprofitar l’exemple escocès i això ha d’inspirar que hi hagi lideratges polítics valents.”

Dolors Feliu: “Nosaltres ja hem fet aquest recorregut”

Presidenta de l’ANC

“L’anunci de la primera ministra escocesa de demanar autorització per a organitzar el referèndum és una bona notícia. També valoro positivament la intenció de tirar endavant unes plebiscitàries si Londres i la cort suprema no autoritzen aquesta votació. Nosaltres ja hem fet aquest recorregut, i això ens fa veure que aquestes són les vies que proven les nacions sense estat arreu d’Europa.

Tot plegat té un efecte molt clar, i és que totes les vies que ja sabíem que existien es posen sobre la taula. Ens havien titllat d’il·lusos, de poc realistes i de no conèixer el dret, i es va veient que la via del referèndum i les plebiscitàries són els mecanismes democràtics que tenim a l’abast. Això ens referma en el camí de voler construir el nostre estat democràticament. I l’independentisme també ha de prendre nota que aquestes solucions són bones, i que la via de la unilateralitat, sense esperar l’autorització de l’estat, mantra repetit per moltes formacions polítiques, és una via legítima.”

David Fernàndez: “Les lluites democràtiques mai no s’acaben i sempre continuen”

Periodista i vocal de la junta d’Òmnium Cultural

Hi concorren moltes reflexions, gairebé en cadena i gairebé totes esperonadores. La primera, òbvia, que les lluites democràtiques mai no s’acaben i sempre continuen, en pitjors o millors condicions i sobre taulers canviants: per tant, la primera també és la solidaritat i l’experiència –si el prohibissin, tenen en l’octubre català tot un model comunitari, d’activació popular i autodefensa democràtica. La segona, la perspectiva històrica: veure com es posicionava l’establishment europeu i mundial davant el referèndum del 2014 i analitzar com ha anat canviant és prou eloqüent –i aquí el Brexit hi té un paper central, és clar, i és un element diferencial estructural. La tercera, les reaccions: d’entrada, Johnson ha dit que “ho estudiarà” i només aquestes dues paraules, en política comparada, ens recorden la diferència abismal amb l’estat espanyol –que sempre crida “ni parlar-ne”. La quarta, que caldrà estar amatents a les hipotètiques conseqüències legals si la Cort Suprema estableix jurisprudència sobre la pregunta que li formula la Lord Advocate, que també podria despullar l’immobilisme de l’estat espanyol, sobretot si avança cap a una mena de llei de claredat a l’estil canadenc. La cinquena seria sobre aprenentatges i miralls: com ha actuat l’SNP aquestes darrers set anys –defensa de l’estat de benestar, polítiques públiques, relat, projecte i governança– per evidenciar la independència com un projecte integralment democràtic i social. La sisena, com a hipòtesi catalana i quan ja sabem com va reaccionar el govern del PP, seria demanar-se com respondria “el govern més progressista de la història” a una proposta similar. I la setena, com a desig –perquè ja va passar el 2014 entre el seu referèndum i el nostre 9-N–, explorar l’opció d’una nova simultaneïtat catalano-escocesa enmig de la UE dels nostres dies. Aquesta darrera dependria de nosaltres. Ara mateix, em temo i lamento que som lluny. Massa lluny.

Guillem Fuster: “És una oportunitat per a tornar a posar l’estat davant el mirall” 

Portaveu de Poble Lliure

 “Crec que més que una oportunitat és l’exemple que evidencia que en entorns pròxims l’autodeterminació és un dret reconegut que s’exigeix i s’exerceix. Per tant, es torna a fer palès que és l’estat espanyol qui nega aquest dret i que la demanda dels catalans és legítima i reconeguda a més llocs del món mentre que a l’estat espanyol la manera d’aturar aquest dret és mitjançant la repressió.

És una oportunitat per a tornar a posar l’estat davant el mirall, però les possibilitats reals de fer un referèndum aquí no dependran de l’exterior sinó de la capacitat del moviment independentista d’acumular poder (en tots els sentits) per exercir aquest dret. És una oportunitat perquè és un exemple que ens ajuda a evidenciar que a fora aquest dret és reconegut, però som els independentistes els qui hem de recuperar les condicions per a fer un referèndum i tenir la capacitat d’aplicar-ne el resultat. I això requereix unitat, organització, estratègica, etc.

Pots posar urnes el mateix dia que Escòcia, però no servirà de res si no tens la capacitat de fer alguna cosa diferent d’allò que vas fer el 2017. Per això el focus important és aquest.”

Elisenda Paluzie: “El nostre resultat del sí, hauria significat la independència a Escòcia”

Vice-presidenta de l’UNPO

El segon referèndum d’Escòcia, aquest cop no acordat amb Westminster, torna a situar l’exercici de l’autodeterminació al centre del debat polític a l’Europa occidental. Només això ja afavoreix el procés d’autodeterminació de Catalunya, pel precedent que marcarà. Caldrà analitzar la reacció britànica, que dubto molt que tingui el nivell de bel·ligerància i la violència de la reacció espanyola al referèndum del Primer d’Octubre; la reacció de la Unió Europea post-Brexit; el nivell del debat econòmic i polític que hi haurà; i les campanyes pel sí, que de segur que seran innovadores i en podrem aprendre.

Ara, això no significa que calgui reproduir mimèticament el que faci Escòcia, entre altres coses perquè ells van perdre el primer referèndum per un marge important, mentre que el nostre resultat del sí a la independència l’1-O hauria significat la independència a Escòcia.

En la meva opinió, Catalunya ha de preparar un nou acte de sobirania que combini legitimitat democràtica al parlament i mobilització popular en clau de no-violència i resistència civil. Crec que val més no reproduir l’acte de sobirania que ja vam fer prou bé –el referèndum–, sinó fer seriosament allò que no vam fer gens bé: una declaració d’independència parlamentària amb voluntat de sostenir-la.

Clara Ponsatí: “Tenim la nostra feina i sabem quina és, i això és independent del que faci Escòcia”

Eurodiputada de Junts per Catalunya

“L’independentisme hauria d’evitar l’emmirallament amb Escòcia. Muntar segons quins exercicis folklòrics aprofitant el segon referèndum escocès pot ser una manera nova de desviar l’atenció. Tenim la nostra feina i sabem quina és, i això és independent del que faci Escòcia. Celebrem que continuïn el seu camí cap a l’autodeterminació, observem la reacció d’Anglaterra al repte, desitgem-los sort i donem-los tota l’ajuda que ens demanin. Però estalviem-nos el ridícul de fer-los servir per a les nostres batalletes internes.

Per una altra banda, els escocesos tenen dues grans sorts. Un lideratge solvent i la certesa que, si no se’n surten, no acabaran a la presó o a l’exili. I totes dues coses marquen una gran diferència. I si la nostra experiència ha de servir per a extreure alguna lliçó que potser faci servei als escocesos, hauria de ser que o estàs disposat a arribar fins al final, o millor que no t’hi posis. Perquè fer servir un referèndum només com a eina de pressió sense estar disposat a obeir-ne el resultat destrueix la política del país i retarda la llibertat.”

Carles Puigdemont: “Serveix per a aclarir als il·lusos que l’estat espanyol no negociarà mai amb Catalunya”

130è president de Generalitat de Catalunya i president del Consell per la República

Els camins que ha dibuixat Escòcia aquests darrers anys per assolir la seva independència han estat, sempre, ben estudiats a Catalunya. En part han resultat inspiradors, i en part han despertat l’enveja de viure en una societat veritablement democràtica on cap d’aquests camins no et porta ni a la presó ni a l’exili. Per això, la primera cosa que hem de fer en parlar d’Escòcia i Catalunya és reconèixer les grans diferències que hi ha entre l’una situació i l’altra; el procés és el mateix, però les situacions són diferents. Allí, a ningú no se li ocorrerà d’amenaçar la primera ministra Sturgeon amb una querella per rebel·lió, sedició o malversació.

Dit això, el procés escocès no ha perdut la capacitat inspiradora per al procés català. L’anomenada via escocesa ens serveix per a demostrar la diferència entre una democràcia consolidada i una que no ho és, la qual cosa afegeix raons a la causa catalana. Serveix per a aclarir als il·lusos que l’estat espanyol no negociarà mai amb Catalunya ni actuarà amb nosaltres de la manera que el Regne Unit ha negociat i actua amb els escocesos, per bé que expressi desacords i tracti d’impedir-ne la secessió. És un aclariment necessari d’emfasitzar, ara que Escòcia ha anunciat el referèndum d’independència per a l’octubre de l’any que ve.

Serà molt útil, per al procés català, veure quina és la narrativa europea i quina és la política de la UE davant el referèndum escocès i, naturalment, davant una victòria del “sí” a la independència, que és també un “sí” a la integració europea. Tots els treballs polítics i jurídics i les decisions que es prenguin formaran part del marc de referència en què s’hauran de moure les fases següents del procés d’independència de Catalunya, sobretot en allò que té relació amb la pertinença a la Unió i amb el dret d’autodeterminació.

Diana Riba: “De la mateixa manera que vam ser al costat dels independentistes escocesos el 2014, hi tornarem a ser el 2023”

Eurodiputada d’ERC

“Qualsevol nació, com en aquest cas, Escòcia, que aspira a assolir la seva plena sobirania per una via pacífica i democràtica, sempre tindrà el republicanisme català com a aliat. I de la mateixa manera que vam ser al costat dels independentistes escocesos l’any 2014, hi tornarem a ser l’any 2023.

Abans del Brexit, l’SNP formava part del grup els Verds/ALE, el mateix grup parlamentari que Esquerra Republicana al Parlament Europeu i, per tant, ens uneixen molts llaços polítics i estratègics. De fet, aquesta mateixa setmana hem rebut una delegació de companys escocesos a l’Eurocambra per parlar del panorama polític que se’ls obre.

Cal recordar que un 62% dels escocesos van votar a favor de romandre a la Unió Europea i, en conseqüència, l’actual situació del país és molt diferent de la del 2016. Té tot el sentit de tornar a preguntar a la ciutadania sobre el seu futur polític i invocar les urnes i la democràcia una altra vegada. I tot i saber que Boris Johnson no és David Cameron, de moment ja ha dit que està disposat a escoltar la proposta escocesa, una actitud força diferent, des del punt de vista democràtic, de la que sempre hem trobat a Espanya.

Nicola Sturgeon i l’SNP són del tot conscients que, per assolir els seus objectius polítics, els caldrà començar una nova etapa diplomàtica; de negociacions intenses amb el govern britànic i, potser, de processos judicials per dirimir qui té la capacitat legislativa per a convocar el referèndum. Una estratègia que no només des d’Esquerra o des del nostre partit europeu compartim i estem disposats a acompanyar, sinó que crec que ho farem com a país. Perquè els seus anhels i les seves aspiracions nacionals i socials ens són molt pròximes i ben segur que avançaran plegades en aquest camí cap a la llibertat.”

Carles Riera: “Aquí la resolució democràtica passarà per una fase de ruptura”

Diputat de la CUP al parlament  

“Sense dubte és una nova oportunitat que no podem deixar escapar i hem d’aprofitar. Evidentment, la resolució democràtica d’aquest conflicte no serà causada per l’actual fase de negociació amb el govern espanyol. La resolució democràtica no es derivarà de la taula de diàleg, i és una evidència. Hem de cercar uns altres escenaris més favorables, i un referèndum a Escòcia és una oportunitat. Si més no, perquè reobrirà amb força el debat sobre el dret d’autodeterminació a escala internacional i, en particular, europea. I ens hem de situar amb força en aquest escenari. El que sabem, no amb seguretat, però sí amb probabilitat, és que la resolució democràtica del conflicte es farà votant. Per tant, qualsevol esdeveniment d’aquesta naturalesa que es produeixi a Europa ens dóna força.

La diferència clau entre Catalunya i Escòcia és que allà es va poder acordar. Aquí, per arribar a una resolució democràtica votant i amb reconeixement internacional, inevitablement passarà per una fase de ruptura democràtica amb l’estat espanyol. I la represa de la mobilització social s’ha d’encarar en aquest procés de ruptura.”

Valentina Servera: “Hem d’entendre que l’alliberament d’una nació també pot implicar el nostre”

Presidenta de les joventuts de l’ALE

“Des de Catalunya s’ha de rebre amb els braços oberts perquè, igual que nosaltres, Escòcia és un país que lluita per la independència. Escòcia també ha estat un país molt vocal, ha donat suport durant el referèndum i l’empresonament dels presos polítics. Ara ens toca retornar aquest suport i solidaritat i hem d’entendre que l’alliberament d’una nació també pot implicar el nostre. Per nosaltres són bones notícies, cal donar-hi suport i ens ha de servir per a reenganxar-nos. El moviment català independentista ha tingut entrebancs i després de la pandèmia ens hem trobat una mica més orfes. Ara és moment de reanimar-nos. Pujar una altra vegada a l’onada i que el moviment continuï creixent fins que puguem lluitar per la independència.”

Quim Torra: “Es podria seguir la fórmula escocesa, la comparació de processos paral·lels pot ser molt bona”

131è president de la Generalitat de Catalunya

“Fa temps que demano que fixem horitzons al calendari. Cal marcar fites concretes per recuperar l’ambició col·lectiva. I ara deixarem passar també l’oportunitat de fer coincidir el nostre nou embat alhora que el proposarà Escòcia? Ho explicava al pròleg del meu últim llibre, res pot ser tan eloqüent davant la comunitat internacional com veure les nacions catalana i escocesa votant per la seva independència i veure la reacció dels estats espanyol i britànic. Quin contrast més interessant. Començant per aquests dies, que la reina britànica es va reunir amb la primera ministra Nicola Sturgeon poques hores després de l’anunci de la data i pregunta del referèndum d’independència. De fet, es podrien utilitzar els mateixos criteris de convocatòria que els escocesos. Seguir la mateixa fórmula. La comparació de processos paral·lels pot ser molt bona.

Ens cal tornar a crear una dinàmica guanyadora, de confiança en nosaltres mateixos. I per això cal fixar dates i horitzons concrets. Podem fer un nou embat de ratificació del Primer d’Octubre? Jo crec que sí. I crec que ja és hora que tothom torni a remar en la mateixa direcció. Escòcia –i quan dic Escòcia també vull dir el govern britànic i el Regne Unit– no ens serveix tant de mirall com de contrast. És clar que a Catalunya ens cal fixar objectius concrets i dates per sortir de la sínia autonòmica on ens tenen fent voltes. Si fixem una data per un nou embat democràtic, aleshores podrem recuperar l’esperit col·lectiu que ens va portar a l’1-O.”

Jordi Turull: “Escòcia ajuda a normalitzar el dret d’autodeterminació dins la Unió Europea”

Secretari general de Junts

“El referèndum d’Escòcia mereix tot el nostre suport perquè compartim la via democràtica cap a la independència. Malauradament, Catalunya és com Escòcia, en el sentit que persistim en l’objectiu d’assolir la independència, però Espanya no és el Regne Unit, és a anys llum de la seva solidesa democràtica. Aquí ja vam fer un referèndum, el vam guanyar, i Espanya va respondre amb una repressió que encara dura. Escòcia ja va cap al segon sense que això hagi significat l’empresonament o l’exili dels seus impulsors. El cas d’Escòcia és important perquè ajuda, justament, a normalitzar l’exercici del dret d’autodeterminació dins la Unió Europea, i per això nosaltres també hi veiem una gran oportunitat.”

Marcel Vivet: “Els líders polítics d’Escòcia han respost a les demandes del seu poble, els de Catalunya han de fer igual”

Represaliat

Primer de tot, mirant-nos una mica a nosaltres mateixos, després del 2017, amb una repressió de l’estat espanyol tan forta i que intenta escapçar el moviment independentista, fallem molt com a poble i com a classe política quan ens aturem per culpa de la repressió. Hem d’agafar l’exemple del poble escocès i de tants pobles, que és no aturar-se i continuar lluitant per decidir el nostre futur. Hi ha molta gent aquí decidida a fer-ho i hem de ser més.

El paper de la classe política, dels governants i dels partits independentistes a Catalunya no és adequat, no han respost a les demandes del seu poble i no fan costat a tanta gent que ha sortit als carrers a reclamar l’autodeterminació i que ara mateix pateix el pes de la repressió, tal com l’han patit els mateixos líders polítics. Ens hem d’adonar que amb els anys hem de sobrepassar aquesta classe política i hem de reclamar el que és just, que és l’autodeterminació del nostre poble, la construcció d’una república de drets socials. Per això l’exemple d’Escòcia és molt bo i l’hem d’aprofitar per dir que la lluita no s’ha acabat. Per més que una vegada no ens sortís bé, ens podrà sortir bé en el futur. Ho hem de fer no tan sols perquè ens ho mereixem, sinó perquè és un deure històric que tenim amb el nostre poble.
Si els líders no ens fan costat, que s’apartin, hem de tornar-hi. Aquests líders ens haurien d’escoltar quan diem de tornar-ho a fer, com deia Cuixart en el seu dia i reivindicava Òmnium, com a lema de tot un moviment. Tornar-ho a fer tantes vegades com calgui i decidir el nostre futur d’una vegada per totes i defensar-lo. Els líders polítics d’Escòcia han respost a les demandes del seu poble i han tornat a plantejar aquest referèndum, i els líders polítics de Catalunya han de fer igual, fer un tomb de rumb gairebé complet, de cent vuitanta graus: deixar de fer costat a la repressió espanyola i començar a fer costat una altra vegada a les demandes del poble de Catalunya per l’autodeterminació.