15.09.2023 - 19:50
Ahir ens vam assabentar que el producte interior brut (PIB) de Catalunya havia registrat una variació interanual de l’1,5% el segon trimestre del 2023. En termes intertrimestrals, la variació va ser del 0,2%. Si ens quedem amb aquest primer punt de la nota de l’Idescat, és informatiu i prou. Però en el segon paràgraf explica que les estimacions de la comptabilitat trimestral del segon trimestre del 2023 han comportat una revisió de tres dècimes inferior en la taxa de variació interanual, i de dues dècimes inferiors en la taxa intertrimestral, respecte de l’avanç del PIB trimestral publicat el 31 juliol de 2023. Ep! Què ha passat, aquí?
Doncs que hem crescut menys que no ens pensàvem fa un mes. A més, l’Idescat també rebaixa el creixement del primer trimestre, de l’1,2% a l’1,1% interanual. D’una tacada, doncs, ens adonem que les coses no van tan bé com ens pensàvem (o van pitjor, com vulgueu). Una dècima o dues no canvien gaire el panorama real, però el fet de rebaixar un primer avanç sí que té unes implicacions.
De fet, no ens hauria de venir de nou, perquè dijous de la setmana passada, l’Eurostat va fer una retallada semblant en el creixement de la zona euro respecte del seu avanç. En definitiva, el creixement de la zona euro durant el segon trimestre de l’any ha passat del 0,3% estimat inicialment al 0,1%,la qual cosa confirma els temors dels economistes d’un alentiment econòmic als països de la moneda única. El segon tram de l’any va acusar, per exemple, l’entrada en recessió dels Països Baixos, la reculada d’Itàlia i Àustria i, sobretot, la feblesa d’Alemanya.
Per la seva banda, l’estat espanyol continua amb el 0,4% intertrimestral i l’1,8% interanual. Però, compte, són dades encara de l’avanç i fins divendres que ve no tindrem la segona estimació, que, si tot va com sembla, amb molta probabilitat, l’INE també les haurà de rebaixar.
En el cas de l’Idescat i l’Eurostat –de l’INE no podem dir res encara–, el fenomen més visible que fa variar a la baixa les dades avançades és relativament fàcil de veure. En els avanços que fan els ens estatístics, sempre avisen que les dades amb què treballen per fer l’estimació del PIB són incompletes i que la següent estimació, que ja les inclourà, pot implicar canvis. Què ens diu, això? Doncs que a l’avanç, fonamentalment, no hi ha dades del mes de juny. En realitat, l’avanç és com si es treballés un bimestre. I si el darrer mes les coses no varien gaire, llavors l’avanç és molt semblant a la segona estimació (l’actual). Però si la situació canvia molt, llavors passa això que ha passat ara. La clau de la diferència ha estat el mes de juny, que, probablement, s’ha comportat pitjor que no es preveia. Tant a la zona euro com a Catalunya (i ja veurem a l’estat espanyol).
Per tot plegat, la nota del Departament d’Economia pot induir a error –tot i avisar–, perquè compara les dades definitives de Catalunya amb l’avanç d’Espanya. No haurien de ser dades comparatives per a ser valorades. En canvi, sí que es poden comparar amb les europees. Vegem, diu que, “comparativament, l’economia catalana creix el segon trimestre en termes interanuals tres dècimes per sota de l’economia espanyola (1,8% avanç)”. Respecte de la UE-27 (0,4%), el creixement és un punt i una dècima superior. La variació intertrimestral del PIB a Catalunya és d’un 0,2%, dues dècimes menys que la taxa espanyola (0,4% avanç) i dues dècimes per sobre de la taxa de la UE-27 (0,0%). D’ací a una setmana, veurem com queda respecte de tot l’estat espanyol.
En aquest segon lliurament, la Generalitat explica que, de l’òptica de l’oferta, la construcció és el sector que més creix, amb una variació del 5,5%, tot i que amb menys intensitat que el trimestre anterior. La indústria creix d’un 1,3% i els serveis, d’un 1,2%. Finalment, l’agricultura redueix el seu valor afegit d’un 2,5%.
Quant a la indústria, experimenta una variació interanual de l’1,3%, dues dècimes superior al primer trimestre de l’any (1,1%). Per branques d’activitat, incrementa la producció de la indústria farmacèutica i de la fabricació de vehicles de motor, mentre que la indústria química redueix la seva activitat.
El sector serveis creix d’un 1,2%, dos punts i cinc dècimes menys que el trimestre anterior (3,7%). Destaca el creixement de les branques de comerç, transport i hoteleria (3,0%), i, segons els indicadors d’activitat dels serveis, el transport aeri, la restauració i la venda de vehicles de motor són les branques que més han augmentat el volum de negoci aquest trimestre.
Les activitats immobiliàries i professionals presenten una taxa del 0,6%, i, segons els indicadors d’activitat dels serveis, els serveis jurídics, les agències de viatges i les altres activitats professionals, científiques i tècniques són les que més han augmentat el volum de negoci. Finalment, l’administració pública, l’educació, la sanitat i els serveis socials mostren una taxa de variació negativa del -0,6%.
Però a mi em fa ballar el cap les diferències entre l’avanç i el segon càlcul. Malauradament, la comparació del PIB només la podem fer del punt de vista de l’oferta. Doncs bé, la diferència més important és a la indústria. En l’avanç, li donaven un creixement del 2,6% i en el segon lliurament, d’un 1,3%. En els altres sectors, les diferències són petites i totalment explicables per canvis mínims de comportament. De totes maneres, la dècima que baixa als serveis també hauria de comptar, perquè el sector representa gairebé el 70% del PIB.
El problema principal, doncs, el tenim a la indústria, que el mes de juny va fer una flexió molt important. De fet, si mirem l’Índex de Producció Industrial, al juny hi ha una caiguda del 3,7% mensual. Destaquen els béns de consum, amb una baixada mensual de gairebé el 7% i els béns intermedis, amb un -3,5%. La caiguda en els béns de consum pot ser deguda a un fre en la despesa de les famílies. De fet, el consum ha crescut menys en aquest trimestre que no pas en l’anterior.
Però hem de pensar que, dins la indústria, l’epígraf dels anomenats béns intermedis és molt important per a Catalunya. Són aquells que, malgrat ser parcialment elaborats, encara han de passar per alguna transformació per a ser capaços de satisfer la necessitat per a la qual van ser creats. I aquesta mena de transformació és clau per a l’activitat que desenvolupa una bona part de la nostra indústria.
De fet –ja ho vam comentar a la píndola del primer de setembre–, fa un parell de setmanes, la Cecot va alertar de la situació de les pimes industrials. “Les darreres dades de l’EPA mostren la desaparició de més de 60.000 llocs de feina a la indústria durant el segon trimestre de 2023, unes dades que preocupen perquè s’allunyen de l’objectiu estratègic establert per la UE d’enfortir i incrementar el pes de la indústria en les economies de la zona euro”, deia. Per això, afegia: “La patronal catalana reforça els serveis orientats a ajudar les pimes industrials a preveure i reduir les conseqüències que aquest alentiment de l’activitat industrial ja té sobre la seva activitat.”
Ara en tenim una altra confirmació. Un dels problemes és que necessitem Europa, i ja hem vist que les coses tampoc van gaire bé, sobretot a Alemanya. I cal recordar que el pilar de l’economia alemanya, la producció industrial, va caure d’un 0,8% al juliol per tercer mes consecutiu. Els alts costos energètics i l’atonia de la demanda han estat llastant la primera potència europea d’ençà de fa uns quants mesos. I els analistes no veuen que la tendència hagi de millorar gaire la resta de l’any.
Deixeu-me acabar amb el sector exterior, que de moment alenteix l’activitat, però marxa força bé, atès l’entorn en què es mou. Segons la Generalitat, les exportacions totals a l’estranger presenten una variació interanual d’un 9,5%, cinc punts inferior al primer trimestre del 2023 (14,5%). Així mateix, les exportacions de béns i serveis han crescut d’un 6,5%, principalment per l’augment de les vendes exteriors enregistrat en la branca de vehicles de motor. Per la seva banda, el consum turístic dels estrangers en el territori ha crescut d’un 24,4% respecte de l’any anterior. Segons que diuen aquests dies els hotelers catalans, la temporada ha estat molt bona, pel nombre de gent… i per la pujada de preus. A veure si el turisme ajuda que el tercer trimestre hagi estat millor que l’anterior. No seria la primera vegada… ni serà la darrera.
