Catalunya, el País Valencià i les Illes guanyen més de 200.000 habitants en un sol any

Catalunya, el País Valencià i les Illes han guanyat 214.956 habitants en un sol any, segons l’estatística continua de població que ha publicat l’Institut d’Estatística espanyol (INE). És una tendència semblant a la d’aquests darrers temps i en quatre anys s’ha passat de ranejar els catorze milions –14.001.222 persones el primer de gener de 2021– a acostar-se a quinze milions –14.778.240 enguany.

L’any passat Catalunya va superar els vuit milions d’habitants per primera vegada i, en un any, va guanyar 107.319 habitants, fins a arribar a 8.119.550; el País Valencià ha augmentat la població de 95.011 persones i ara té 5.414.296 residents. I les Illes han passat d’1.231.768 a 1.244.394, un augment de 12.626 habitants. Aquesta tendència encaixa amb les projeccions fetes per l’INE per a les dècades següents, que preveu que la població augmentarà de manera contínua i que el 2019 ja s’arribarà a 17 milions d’habitants.

Població estrangera i baixada de la natalitat

De la mateixa manera que en anys anteriors, aquest avenç demogràfic es deu principalment, o fins i tot exclusivament, a l’arribada de població estrangera. En relació amb això, tant a Catalunya com al País Valencià hi ha hagut hi ha hagut un descens dels nascuts a l’estat espanyol.

En el cas de Catalunya enguany s’ha assolit una xifra rodona. Per primera vegada hi ha més de dos milions de catalans que han nascut a l’estranger, 2.028.315, quasi un de cada quatre (24,98%), cosa que implica un augment de 121.633 en comparació amb un any enrere. Fa vint anys el percentatge era del 12,2% i el 2016 del 16,1%. En canvi, en un any han baixat de 14.314 els nascuts a l’estat espanyol.

Semblantment, al País Valencià, d’un any per un altre hi ha hagut 96.050 habitants més nascuts a l’estranger, i el nombre de nascuts a l’estat espanyol ha baixat de 1.039. Els nascuts fora de l’estat espanyol són ara el 23,9% de la població. A les Illes hi ha hagut un augment tant dels nascuts a l’estranger –11.602 més que no pas ara fa un any– com també, per poc, dels nascuts a l’estat espanyol –1.024 residents més que el gener del 2024.

La baixada dels nascuts a l’estat espanyol és deguda principalment a un creixement natural negatiu, és a dir, que hi ha més morts que no pas naixements, i no tant a l’emigració. De fet, per primera vegada a Catalunya s’ha assolit una altra xifra destacable: hi ha més habitants de 80 anys (55.138) que no pas infants que es troben en el primer any de vida (53.768). Això no havia passat mai d’ençà que va començar la sèrie, el 1971, i aleshores el nombre de nounats multiplicava per set els qui acabaven d’esdevenir octogenaris.

Tot i l’augment de la població constant que hi ha hagut, el nombre d’infants amb menys un any de vida ha arribat al mínim d’ençà del 1995. Al País Valencià també hi ha més població que ha fet els vuitanta anys (37.562) que no pas infants de menys d’un any de vida (35.813). Això no succeeix a les Illes, on hi ha 9.025 nounats i els qui acabaven d’esdevenir octogenaris són 6.989.

Un altre fet a destacar és la població centenària, que arriba a un nou màxim històric. A Catalunya, si fa un any hi havia 2.698 persones de cent anys o més, enguany són 2.919; al País Valencià, han passat de 1.181 a 1.405; i a les Illes de 264 a 294. Això vol dir que en tan sols un any la població centenària ha passat de 4.143 a 4.618, amb la previsió que continuï augmentant força aquests anys vinents.