08.04.2022 - 16:26
|
Actualització: 08.04.2022 - 18:26
Catalunya Nord vota avui en la primera volta de les eleccions presidencials franceses, que si no hi ha cap terrabastall històric, no serà conclusiva i caldrà tornar a les urnes en un parell de setmanes.
Quan va començar la campanya electoral, el 28 de març, tot semblava indicar que el president Emmanuel Macron seria reelegit sense gaires complicacions. De fet, amb un avantatge clar i reforçat pel seu lideratge arran de la guerra d’Ucraïna, havia preparat una campanya de baix perfil, sense participar en debats i fent solament un míting. No obstant això, ara la diferència s’ha reduït a la mínima expressió. La candidata d’extrema dreta Marine Le Pen ha tingut un creixement sostingut d’ençà que ha començat la campanya, s’ha destacat com a principal alternativa i, fins i tot, ha aparegut un sondatge que pronostica que seria la guanyadora en una segona volta i esdevindria presidenta de l’estat francès. Per tant, lluny dels dos terços dels vots que va obtenir Macron en la segona volta d’ara fa cinc anys.
A més dels dos candidats principals, Jean–Luc Mélenchon, l’aspirant d’esquerres amb més suport, s’ha destacat en la tercera posició i fins i tot podria esguerrar el pas a la segona volta a Le Pen si millora una mica respecte de les expectatives i és capaç de pujar en el vot útil. La diferència amb la candidata d’extrema dreta és de menys de cinc punts i entra dins el marge d’error dels sondatges.
A més distància hi ha Valérie Pécresse, de la dreta gaullista dels Republicans, i el periodista d’extrema dreta Éric Zemmour, que havia esdevingut el gran protagonista de la cursa electoral ara fa uns mesos, però que ha perdut pistonada d’ençà que va començar la guerra d’Ucraïna. Malgrat que molt probablement no passarà a la segona volta, ha servit per a emblanquir la imatge de Le Pen i fer que sigui percebuda com a més moderada arran de la presència d’un discurs més extrem.
En aquesta primera volta, entre els vots de Le Pen, Zemmour i Nicolas Dupont-Aignan és previsible que l’extrema dreta superi el 30% dels vots. Aquest fet, combinat amb un cansament dels votants sobiranistes i d’esquerres d’haver de fer de mur en cada elecció i votar sempre pel candidat menys dolent, fa que aquestes eleccions vagin creant un pronòstic com més va més bo per a Le Pen.
La intenció de Le Pen de convertir Catalunya Nord en un baluard
Malgrat que les demandes d’autogovern han revifat amb força en diverses parts de l’estat francès, amb les autoritats disposades a negociar sobre l’autonomia de Còrsega i la petició d’autogovern de la Bretanya, Guadalupe i Guaiana, cap dels principals candidats discuteix el model centralista de l’estat. Això fa que per al catalanisme no hi hagi cap al·licient important per a acudir a les urnes. Aquest fet no és singular d’aquestes eleccions presidencials, sinó que ha esdevingut endèmic en un territori que representa el 0,7% dels electors.
Si bé és cert que Regions i Pobles Solidaris, la federació que aplega els partits polítics nacionalistes de l’estat francès, tradicionalment ha donat suport als Verds, però aquesta correlació no és exportable en les presidencials. El perfil de candidat que podria representar millor les sensibilitats de les minories nacionals és Jean Lassalle, candidat de Restistim!, però és percebut com un candidat excessivament populista, amb un perfil dretà i sense cap possibilitat de guanyar. També hi ha Philippe Poutou, del Nou Partit Anticapitalista, que defensa els drets nacionals i democràtics de Catalunya, però també es preveu que el suport sigui molt baix.
L’orfenesa endèmica dels nord-catalans en les presidencials franceses
En la primera volta de les presidencials de l’any 2017, Le Pen va guanyar a Catalunya Nord amb un 30,1% dels vots, seguida de Mélenchon amb un 21,14% i Macron que va ser tercer amb un 18,5%. A la segona volta, Macron sí que va guanyar amb un 52,84%. El Front Nacional ara fa cinc anys va obtenir més suport va ser a la comarca del Rosselló, on es concentra el pes demogràfic. Però si al Vallespir, al Conflent, al Capcir o a l’Alta Cerdanya, qui va tenir més vots va ser el candidat de l’esquerra Jean-Luc Mélenchon.
Enguany, Le Pen provarà de fer de Catalunya Nord un baluard i per això va triar Perpinyà per fer el seu últim míting de la campanya. Al costat hi havia el batlle de la ciutat, Louis Aliot. De fet, és l’única ciutat de més de cent mil habitants que controla l’ultradreta i ara provarà d’augmentar encara més el suport i ser la sorpresa en aquestes eleccions.
