04.11.2022 - 21:40
|
Actualització: 05.11.2022 - 09:10
Perpinyà acull avui els principals actes de commemoració del tractat dels Pirineus del 7 de novembre de 1659, que va comportar la partició de Catalunya entre els regnes de França i Espanya. El Col·lectiu 7 de novembre, que organitza la manifestació que es convoca d’ençà del 1984, reivindica en un manifest que malgrat “la persecució i la marginalització oficial i social de la llengua, malgrat l’eliminació de les institucions pròpies i malgrat la imposició d’una uniformització francesa en tots els àmbits de la vida” continuen essent catalans i Catalunya Nord i els Països Catalans es mantenen vius.
Editorial de Vicent Partal: Catalunya Nord o la demostració que el nom (també) fa la cosa
La manifestació, que enguany porta com a lema “Sem Catalunya Nord”, comença a les 16.00 a la plaça de Catalunya i acaba a les 18.00 amb un acte polític al Castellet. A continuació, hi ha una marxa de torxes del Castellet fins a la Casa Musical, on a les 20.00 es fan els concerts de cloenda del Correllengua. Hi actuen Rodrigo Laviña y su Combo, de Barcelona, Fuckboy, de Perpinyà, i Selecta JB Aljama Disc, d’Argelers de la Marenda.
Abans de la manifestació també hi ha uns quants actes a la ciutat. A les 11.00, a la plaça de Rigaud, Fem Catalunya Nord organitza “La repressió de l’estat contra les nacions en lluita”, amb la intervenció de Nicolas Garcia, batlle d’Elna, i d’Ulivieru Sauli, militant cors del partit Core in Fronte, a més de l’actuació del cantautor Pere Figueres. Posteriorment, a les 12.00, al Casal de Perpinyà, Alerta Solidària hi fa arribar la campanya de la Marató Antirepressiva i hi ha un dinar popular organitzat pel mateix casal.
🔴DESPRÉS🔴
Anirem al @casalperpinya a l'acte central d'@AlertaSolidaria per la campanya nacional de la @MaratoAntirepre!No vos ho perdeu, vos hi esperem nombrosos!#DiadaCatNord #PerpinyàAntifeixista pic.twitter.com/N2oVP3OGkv
— Fem Catalunya Nord (@FemCatNord) October 25, 2022
Un any ple de polèmiques
En el manifest d’enguany, el Col·lectiu 7 de novembre denuncia, entre altres fets, el tancament de passos, que en el cas del coll de Banyuls no es reobrirà abans del 2023, segons que es va anunciar. També la prohibició de la prefectura dels Pirineus Orientals d’expressar-se en català als regidors en els consells municipals: “La cacera de bruixes continuarà contra els ajuntaments que ja han aprovat aquesta moció als seus plens municipals.”
El tancament del coll de Banyuls: una barrera que parteix el país d’ençà de fa vint mesos
L’estat francès va portar l’Ajuntament d’Elna als tribunals per haver reconegut l’ús del català als plens i n’ha amenaçat alguns més per permetre el català als plens, tot i que hi hagi traducció al francès. Una quinzena de municipis han anunciat que reconeixeran l’ús del català als plens, entre els quals hi ha els Banys i Palaldà (Vallespir), Espirà de Conflent, Estagell (Rosselló), Formiguera (Capcir), la Menera (Vallespir), la Tor de França (Fenolleda), Pesillà de la Ribera (Rosselló), Portvendres (Rosselló), Ralleu (Conflent), Sant Andreu de Sureda (Rosselló), Sureda (Rosselló), Tarerac (Conflent), Trillà (Fenolleda) i Vingrau (Rosselló).
🔴MANIFEST🔴
SEM CATALUNYA NORD, SEM DIVERSITAT!
Aqueix 5 de novembre recordem, un any més, que malgrat els esforços per fer desaparéixer la identitat catalana a Catalunya Nord, continuem sent catalans i catalanes, i plantem cara a l'Estat que nos oprimeix. 1/2 pic.twitter.com/Z3ett2lCbE— Diada Catalunya Nord (@Diadacatnord) November 2, 2022
El manifest diu que això xoca amb “l’alegria escèptica” de l’acord perquè en deu anys tots els alumnes de Catalunya Nord que ho vulguin aprenguin català a les aules, signat enguany entre l’estat francès, la regió d’Occitània i el Departament dels Pirineus Orientals. L’Oficina Pública de la Llengua Catalana (OPCL) serà l’encarregada de desplegar l’acord. Sobre aquesta qüestió, el Col·lectiu 7 de novembre posa l’accent en la viabilitat, perquè l’oficina ara com ara “només té pressupost per a dos treballadors, mentre l’OPL basca té uns quaranta treballadors per a una població molt més reduïda i una llengua més saludable”.
La Bressola: així es fa la immersió real en català al nord
Per tot plegat, acaben el manifest amb unes quantes reclamacions: reconeixement oficial del català a Catalunya Nord i que l’administració pública els atengui en català; la reobertura dels passos fronterers; l’ensenyament immersiu a tots els centres educatius públics; un estatut particular per a Catalunya Nord; reconèixer el 7 de novembre com a festiu oficial i polítiques socials i econòmiques que permetin als nord-catalans viure dignament.
