En la cronologia de la Segona Guerra Mundial hi ha uns quants episodis capitals. El 6 de juny, per exemple, es va commemorar el setantè aniversari del desembarcament de tropes aliades, per Normandia, a la França ocupada pels nazis. Tan decisiva com l’anomenat Dia D en la caiguda, un any després, del règim d’Adolf Hitler, fou l’operació Drac, el 15 d’agost de 1944, amb el desembarcament de dos-cents mil soldats anglesos, canadencs, francesos i nord-americans a les platges de la Provença. Quatre dies després, la resistència catalana expulsava els alemanys de Perpinyà.

Des del desembarcament simultani de tropes aliades als municipis provençals de Cavalaira de Mar, Sant Tropetz, Sant Rafèu i Santa Maxima, la presència nazi a Occitània i Catalunya Nord es va esfondrar ràpidament. La resistència catalana va augmentar el nombre d’atacs i sabotatges contra els soldats alemanys i milicians francesos del règim col·laboracionista de Philippe Pétain, amb la batalla final als carrers de Perpinyà, avui fa vuitanta anys.

Arran de la insurrecció urbana, amb ajuda dels maquis de la rodalia armats gràcies a les municions llançades amb paracaigudes pels aliats quinze dies abans a Sansa, el 19 d’agost de 1944 els alemanys van optar per dinamitar la majoria de les instal·lacions a la capital rossellonesa, com ara el convent dels Carmelites, que servia d’arsenal. A Portvendres, van destruir parcialment el magatzem de mines marines i el port. Després de combats durant tot el dia, l’estat major alemany es va rendir a la resistència abans de l’arribada de les tropes aliades.

Els alemanys havien entrat a Catalunya Nord el 12 de novembre de 1942, quan les forces del III Reich van envair l’anomenada zona lliure de França, governada pel règim de Pétain. D’entrada, els invasors van ocupar l’aeroport de Perpinyà, on van instal·lar una protecció antiaèria i un búnquer. També es van afanyar a construir una barrera de fortificacions al litoral nord-català, per evitar possibles desembarcaments, i van minar nou mil hectàrees de terreny.

El 1944 es calcula que hi havia deu mil soldats alemanys a Catalunya Nord, que no van poder aturar la creixent resistència interior i l’empenta dels desembarcaments aliats.