Catalunya Nord anuncia una consulta sobre el nom del departament

La presidenta del consell departamental dels Pirineus Orientals, Hermeline Malherbe, ha anunciat el calendari de la consulta sobre el nom del departament, actualment un terme totalment deslligat de la història i la identitat del territori. Aquest era un dels punts del programa de la campanya electoral del 2021 i avui ha presentat oficialment els terminis.

A partir del febrer es constituirà un grup de treball per a determinar els termes de la consulta ciutadana i els noms presentats. El grup serà format per experts en dret, investigadors, referents de la cultura i la llengua catalanes, a més de representants de les cambres consulars (cambra d’oficis, cambra de comerç i indústria i cambra d’agricultura). És previst que enllesteixin la feina entre el maig i el juny; hauran de quantificar el cost del canvi de denominació i determinar els noms que es podrien sotmetre a votació. Sobre això, avui mateix France Bleu Rosselló ha revelat el resultat d’una votació en què han participat disset mil persones sobre el canvi de nom i que mostra que l’opció preferida és “País Català”, amb un 56% pels vots, seguit de mantenir el nom actual, és a dir, “Pirineus Orientals” (18%) i de “Pirineus Catalans” (17%).

Més endavant, molt probablement el mes de setembre, es farà la consulta, en què els habitants de Catalunya Nord podran triar el nom del departament. Abans hi haurà una campanya del departament per a difondre tot el procés.

Havent fet la votació, el mes de desembre es proposarà a l’estat francès el nom seleccionat arran d’aquesta consulta. El codi general de les entitats locals estableix que el canvi de nom a petició d’un departament és una decisió del Consell d’Estat, l’òrgan consultiu suprem del govern francès i la darrera instància de la jurisdicció administrativa. A més, ha de ser convalidat pel primer ministre francès amb un decret.

En més de dos-cents anys, tan sols s’han reanomenat set departaments, el darrer el 1990. El canvi no pot ser per una qüestió estètica o d’identitat, sinó que ha de ser per a corregir una injustícia o desigualtat. L’argument més habitual és que els adjectius “inferior” i “baix” poden tenir una connotació negativa.

Canvis acceptats:

1791: Mayenne i Loira per Maine i Loira
1941: Xaranta Inferior per Xaranta Marítima
1955: Sena Inferior per Sena Marítim
1957: Loira Inferior per Loira Atlàntic
1969: Pirineus Baixos per Pirineus Atlàntics
1970: Alps Baixos per Alps de l’Alta Provença
1990: Costa del Nord per Costa d’Armor

En el cas de Catalunya Nord, l’argument més viable sembla que és que “Pirineus Orientals” és una imprecisió geogràfica que pot perjudicar la imatge del territori, perquè és poc concret i, si de cas, es troba al sud de l’estat francès. L’argument és el mateix que va utilitzar Costa del Nord, que és a la Bretanya, i que va esdevenir Costa d’Armor.

Per una altra banda, és un obstacle el fet que el Consell d’Estat hagi estat històricament renuent a acceptar noms amb una forta identitat o amb termes com “país” o “comtat”.