Decepció a Catalunya Nord i l’Alguer perquè no hi arriba tota la potència del nou SX3

El nou SX3, la renovació del canal Super3, es va estrenar dilluns després de mesos de feina per a fer una proposta televisiva que connecti amb els nous gustos i hàbits de consum de la mainada. La proposta va ser ben acollida i el dia de l’estrena va fer una audiència rècord. Però l’altra cara de la moneda va ser la decepció als territoris de parla catalana de fora de l’estat espanyol, on en molts casos es van quedar amb un pam de nas quan provaven d’accedir per internet a les sèries d’anime japonès i altres continguts de producció externa que tenen la reproducció limitada a l’estat espanyol.

El Col·lectiu 2 d’Abril, que fa anys va aconseguir que les emissions de TV3 arribessin també a les comarques nord-catalanes, ha publicat un comunicat en què denuncia un abandonament de la televisió pública catalana, més encara després de la supressió de la corresponsalia a Perpinyà que encapçalaven els periodistes Pere Codonyan i Thierry Masdéu. “Si la televisió catalana és una televisió nacional, ha d’arribar a tota la nació”, diu el seu president, Hervé Pi, en conversa amb VilaWeb.

Els continguts propis produïts per TV3 són disponibles per internet a tot el món, i la majoria de coproduccions, també. Però les produccions externes, especialment les internacionals, tenen limitacions territorials per qüestions de drets d’emissió. Bàsicament, són sèries de ficció i dibuixos animats, com ara, els animes Guardians de la nit, Inazuma Eleven, Hoodie, Numberblocks i l’Abella Maia, precisament alguns dels reclams principals del nou canal. Sí que es poden veure, en canvi, nous productes de producció pròpia com Random, Jasmine & Jambo, Lara i Kali i Uau Ka Kau.

“No dic que el que fa TV3 no tingui gens d’interès, al contrari, és molt important que hi hagi producció pròpia i ens arribi, però per a la mainada és important que tots aquests dibuixos animats que són internacionals i que es miren es puguin veure en català”, diu Pi. És similar a la crítica que fa Stefano Campus, president d’Òmnium Cultural a l’Alguer, que recorda que anys enrere hi arribava l’emissió analògica de TV3 i hi havia algueresos que la miraven. “Era interessant, sobretot, per als nens. Hi ha un problema generacional”, diu en referència a la pèrdua creixent del català a la ciutat.

La qüestió dels drets d’emissió digital ha estat una pedra a la sabata per als responsables del nou SX3, que malgrat tot són conscients que oferir els continguts en una plataforma digital és cabdal per a arribar al jovent. Aquestes dificultats contractuals ja fan que algunes sèries d’anime no es puguin oferir íntegrament, com fan plataformes com Netflix, sinó que l’oferta digital ha d’anar lligada a l’emissió per la televisió lineal i els episodis caduquen passats uns dies, que varien segons cada contracte.

Fonts de TV3 expliquen que quan negocien l’adquisició de continguts miren d’aconseguir un accés com més universal millor. I diuen que el fet que els continguts s’emetin en català –i que sigui una llengua minoritària reconeguda– s’utilitza com a argument amb les distribuïdores per a convèncer-les que la seva emissió no trepitja la de mitjans i plataformes que emeten en altres llengües. Amb tot, no sempre se’n surten, a vegades per motius econòmics i a vegades perquè ja hi ha acords previs amb altres plataformes o mitjans que veten que TV3 n’obtingui l’explotació internacional.

Andorra, un cas particular en l’explotació de drets internacionals

Tot i que Andorra també té la seva pròpia jurisdicció independent de la de l’estat espanyol, les seves dimensions i la ubicació al Pirineu fa que, a l’hora de vendre drets televisius, els distribuïdors de continguts audiovisuals l’acostumin a agrupar amb els altres estats de la península Ibèrica. “Tot es veu correctament, a Andorra no hi ha cap problema”, diu Maria Cucurull, vice-presidenta del Centre de Cultura Catalana d’Andorra.

“Pensem que és perfecte, perquè el gran problema que tenim amb la llengua és amb els nens, que parlen en castellà a l’escola fins i tot entre els que són catalanoparlants”, afegeix. Cucurull es defineix com a membre de “la generació de Son Goku”, en referència als infants que van créixer amb dibuixos en català molt atractius entre el jovent com Bola de drac, que es va convertir en un element de la cultura popular. “Els nens d’ara no tenen tanta possibilitat de veure dibuixos en català, i això es nota molt en els hàbits lingüístics. El nou SX3 és una notícia molt bona, tant de bo funcioni com va funcionar Eufòria“, diu. I afegeix: “Està demostrat que en català també hi pot haver lleure i es pot atraure els nens.”

Ara bé, que els continguts que actualment hi ha a la carta siguin accessibles per als andorrans no és pas una garantia que tots els continguts hi seran sempre accessible, perquè, com hem dit, depèn sempre de la negociació concreta dels drets, que a vegades deixen Andorra fora.

Els infants valencians, illencs i frangencs ho poden veure tot, sempre que sigui per Internet

Els territoris del país que són dins la jurisdicció espanyola no tenen problemes per a accedir a cap dels continguts del SX3 que s’ofereixen digitalment. Ara bé, tot i que tinguin una posició més avantatjosa perquè els infants puguin créixer amb referents que parlen en català, tampoc no tenen les mateixes facilitats que la mainada de Catalunya, que pot veure el canal per la TDT.

“Sense cap dubte, és un pas positiu i que va en la bona direcció, però és absolutament insuficient”, diu Antoni Infante, portaveu de la campanya Reciprocitat ara!, que reclama que totes les televisions de parla catalana es puguin veure en igualtat de condicions a tot el país. Recorda que encara ara hi ha sectors de població sense accés a internet, cosa que significa no tenir accés a aquests continguts malgrat que tècnicament sigui possible. “Una altra qüestió hauria estat que aquest projecte s’haguera fet conjuntament per a les tres corporacions, seguint l’exemple de Bon Dia TV. I indubtablement, si tinguérem la reciprocitat plena, hauria estat molt millor”, diu.

Amb tot, la crítica per la manca d’accés en televisió lineal no tapa la celebració pel nou impuls que vol donar el canal a l’hora d’acostar la canalla als continguts de qualitat i en català: “Per als xiquets i la gent jove, el fet de tindre un treball renovat, potent i dinàmic és un avanç molt important que cal valorar.”

Hi coincideix Joan Miralles, president de l’Obra Cultural Balear, que situa el món digital com un dels desafiaments actuals per a normalitzar l’ús social del català i trencar prejudicis lingüístics. “La nostra llengua és vàlida per a tots els àmbits”, reivindica. I afegeix: “El que s’aconsegueix amb aquestes iniciatives, a part de fer front als reptes de l’ús del català a les xarxes i el món digital, és traspassar les fronteres administratives i afavorir que qualsevol persona d’arreu dels territoris de parla catalana pugui sentir accents diferents.” Un exemple és Jasmine & Jambo, amb les veus del mallorquí Tomeu Penya i la catalana Anna Moliner, i també Mòpies, que s’estrenarà al desembre a l’X3.

El canal 24 hores, encara en desenvolupament

Una altra de les novetats de l’SX3 és l’estrena d’un canal infantil 24 hores disponible per internet i en plataformes de televisió de pagament. Fins ara, l’emissió s’acabava a les deu de la nit per donar pas al canal cultural 33. A la TDT això encara passa, però ara l’SX3 també ofereix l’oportunitat de continuar mirant continguts infantils a la nit i la matinada.

Fora de Catalunya, quan el canal emet continguts pels quals no tenen drets d’emissió en aquell territori, la pantalla queda blocada. Això no passa amb el canal internacional de TV3, que substitueix l’emissió per la d’un altre contingut que sí que és disponible.

Fonts de TV3 argumenten que l’estructura de programació de la plataforma no permet, de moment, fer una doble graella, però diuen que és una opció a tenir en compte en noves actualitzacions.