09.11.2022 - 13:00
|
Actualització: 09.11.2022 - 22:57
El film Alcarràs es va projectar per primera vegada el 15 de febrer d’enguany al Festival Internacional de Cinema de Berlín, on va guanyar l’Ós d’Or. D’ençà de llavors s’ha anat estrenant a tot del món i ha començat la cursa caps als Oscar i els Premis del Cinema Europeu.
Els films sovint canvien de nom amb la traducció a altres llengües i Alcarràs no ha estat una excepció, amb la voluntat d’atreure l’espectador potencial i donar més context que no pas el que dóna el títol original.
A la majoria dels estats nòrdics s’ha optat per un títol més descriptiu i amb una situació geogràfica més coneguda que la de la localitat del Segrià. D’aquesta manera, el nom s’ha transformat en El presseguer a Catalunya tant en la versió danesa (Ferskenlunden i Catalonien), com en la sueca (En persikolund i Katalonien) i la noruega (Ferskenlunden i Catalonia).
En altres llengües s’ha optat per canviar totalment el títol del film. En finès, per exemple, s’ha optat per Aquest país (Tämä maa) i en francès, que es preveu que s’estreni el 18 de gener, per Els nostres sols (Nos soleils).
La majoria de traduccions han mantingut el nom original, però en alguns casos, hi ha un afegitó que situa l’espectador. Així, en coreà, el títol és Un estiu a Alcarràs (알카라스의 여름’), i en grec, Els presseguers d’Alcarràs (Οι ροδακινιές του Αλκαράς).
Les versions alemanya i italiana comparteixen títol: Alcarràs: la darrera collita (Alcarràs: Die letzte Ernte i Alcarràs: l’ultimo raccolto, respectivament).
I en xinès i en rus, mantenen invariable el títol d’Alcarràs però en les respectives escriptures.
