27.10.2020 - 19:50
Segons l’EPA, durant el tercer trimestre, Catalunya encapçala el creixement de l’ocupació entre totes les comunitats autònomes, amb 96.000 persones. Segueix el País Valencià, amb 81.800, i les Illes són en quart lloc (el tercer és Andalusia), amb 61.700. Tenint en compte que l’ocupació a l’estat espanyol ha crescut de 569.600 treballadors, vol dir que els Països Catalans han fet seu el 42% d’aquest creixement. Penseu que el pes dels treballadors de totes tres comunitats és un 31%, la qual cosa vol dir que el creixement ací ha anat molt més de pressa que a la resta.
Certament, és un trimestre molt atípic, no solament per la situació del mercat –amb els ERTO pendents de resolució–, sinó també per l’anomalia metodològica arran de la definició de persones ocupades i persones inactives, que pot despistar en l’anàlisi dels resultats presentats. El trimestre passat a tot l’estat espanyol –i a Catalunya– la caiguda de treballadors actius va ser molt forta: a Catalunya, de 162.000 persones, de les quals s’han ‘recuperat’ 130.000 el tercer trimestre; a l’estat espanyol, de més d’un milió de persones, de les quals s’han recuperat 924.000. Una batzegada inusual, que té una explicació.
És important de tenir en compte aquest fet per a entendre què ha passat aquest trimestre. L’INE ho explica molt bé. En la situació d’alarma, en la qual hi ha hagut el cessament de moltes activitats i el confinament de la població, molts treballadors que han perdut la feina no han pogut emprar cap mètode de recerca perquè les empreses que podrien contractar-los són tancades, o han estat impossibilitats d’exercir la seva activitat com a autònoms, o bé no han pogut incorporar-se a una hipotètica feina que els fos oferta per haver de romandre a casa tenint cura de les persones dependents de la família (nens, gent gran, amb discapacitat…).
Quan una persona incompleix alguna d’aquestes dues condicions de la definició de desocupació: recerca d’ocupació i disponibilitat per a treballar, a l’EPA la persona no és classificada com a desocupada sinó com a inactiva. Doncs això va contribuir a un augment molt fort de la categoria d’inactius el segon trimestre i l’evolució contrària al tercer, una vegada es va anar generalitzant el desconfinament. En concret, a l’enquesta de l’EPA, s’hi han afegit dues preguntes lligades a les persones que no cerquen feina, encara que es trobin en disposició de treballar i a les que cerquen feina però no es poden incorporar a cap.
A més, hi ha els afectats per un ERTO, que continuen considerant-se com a ocupats. A mesura que es vagin resolent els expedients, si tornen a treballar, l’ocupació es mantindrà al mateix nivell, però si són acomiadats, creixerà la desocupació. Per tant, no són dades reals. D’alguna manera, doncs, les dades de l’EPA ens donen un nivell de màxims quan es parla d’ocupació i un de mínims quant a desocupació. Això vol dir, senzillament, que l’única cosa que pot aportar el desenllaç dels ERTO és un creixement de la desocupació.
Bé, dit això, la taxa de desocupació de Catalunya és del 13,23%, tres punts percentuals inferior a l’estatal, que és d’un 16,26%. Aprofitem-ho per recordar que les taxes menors a l’estat espanyol són a Navarra, amb un 9,94%, i al País Basc, amb un 10,34%; i les més altes, a les Canàries, amb un 25,04%, i a Andalusia, amb un 23,80%.
El fort ‘retorn’ al mercat –segons l’EPA– de gent inactiva ha menat a situacions curioses. Per exemple, a Catalunya el tercer trimestre la desocupació ha pujat de 33.600 persones i a tot l’estat espanyol, de 355.000, malgrat un augment important de l’ocupació (gairebé tot als serveis). Potser aquest és un dels punts més destacats de l’EPA, per a veure la tendència de fons del mercat. Així, dels reincorporats a l’activitat, a Catalunya, el 74% ha anat a treballar i el 26%, a l’atur. A tot l’estat espanyol, són 61% i 39%, respectivament. A Andalusia, per exemple, són 35% a la feina i 65% nous desocupats. Són diferències molt importants, que ens diuen que les xifres mitjanes ens aporten ben poc sobre la realitat de l’evolució del mercat a l’estat espanyol.
En el cas català, per tenir una mica de perspectiva, val a dir que, interanualment (tercer trimestre del 2020 sobre el mateix període del 2019), l’ocupació ha disminuït d’un 4% (138.500 ocupats menys). És el segon trimestre consecutiu (-5,9% el segon trimestre) en què l’ocupació disminueix; fet que no passava d’ençà del tercer trimestre del 2013. La baixada a tot l’estat espanyol ha estat lleugerament més moderada (-3,5%).
Per sectors d’activitat, l’agricultura (-12,2%), la indústria (-5,9%) i els serveis (-4,1%) han disminuït l’ocupació respecte d’un any abans i, en canvi, a la construcció ha pujat (+6,1%). I, respecte de la desocupació, ha augmentat d’un 20% interanual (84.500 persones més), xifra de creixement que no es registrava del quart trimestre de 2009 ençà (+41,9%). L’afectació ha estat encara més intensa entre els joves de 16 anys a 29 (+27,2%).
En definitiva, una EPA més que ens marca una tendència lleugerament positiva i que el tercer trimestre assenyala un rebot potent, producte de la tornada al mercat dels inactius que es van generar el trimestre anterior, per raons purament metodològiques. Això fa que, per exemple, es puguin fer moltes interpretacions de les xifres i jo he triat de quedar-me la més positiva –i probablement la més acostada a la realitat– que implica un bon resultat per a Catalunya i per als Països Catalans.
