16.06.2018 - 22:00
|
Actualització: 16.06.2018 - 22:07
Aquesta setmana, el director d’Economia del Foment del Treball, Salvador Guillermo, raonava, arran de la presentació de l’Informe de Conjuntura que han elaborat, que Catalunya havia encapçalat les xifres de creixement econòmic de l’estat espanyol i les seves expectatives, però que actualment començava a perdre l’embranzida. De fet, convé recordar que fa poques setmanes, el president, Gay de Montellà, ja s’hi referia amb unes paraules més dures, però al cap de ben poc el president de la Pimec li responia que, segons que sabia, les empreses anaven bé i que no entenia gaire a què es referia.
I no anava desencaminat, perquè només una hores després, l’Idescat feia públiques la comptabilitat trimestral catalana, en què apareixia el bon comportament de l’economia durant el primer trimestre de l’any.
En una breu nota deia que el producte interior brut (PIB) de Catalunya registra un augment del 3,4% interanual i del 0,8% intertrimestral el primer trimestre del 2018. Segons l’òptica de la demanda, s’hi veu un increment del 3,1% de la demanda interna. Aquest creixement reflecteix principalment l’augment del consum de les llars (3,2%) i el de les administracions públiques (4,0%). D’altra banda, la contribució del saldo exterior és positiva (0,6%). I sobre l’oferta, cal destacar el sector de la construcció, amb un creixement interanual del 6,2% per a aquest trimestre. A banda, la indústria augmenta el 5,2%, i els serveis el 2,8%; en canvi, l’agricultura presenta una taxa de variació negativa del 2,2%.
L’Idescat no feia comparacions però les farem aquí. S’escau que la xifra final del creixement català és una dècima més alta de la presentada en l’avanç del 7 de maig, en la qual s’apuntava un 3,3%. Bé, en aquest mateix període, Espanya ha crescut un 3,0%, és a dir, quatre dècimes menys. Aquesta és la realitat estadística i tota la resta és parlar per parlar. Una realitat avalada pel comportament de l’economia catalana enfront de l’espanyola des que va començar la recuperació i en què va creixent més ràpidament, tot i les moltes frases ‒i actes, no ho oblidem‒ dedicades a minar aquesta realitat.
Dit això, hi ha dos aspectes que posa en relleu la publicació de l’Idescat que voldria ressaltar. El primer és el comportament de la indústria: encara que presenta una variació intertrimestral negativa, el creixement anual és del 5,2%, una xifra molt elevada, que té la seva contrapartida en un 2,8% a Espanya. Ja s’ha comentat en aquesta secció altre vegades que la velocitat en què circula la indústria a Catalunya és molt alta. En els darrers cinc anys ‒d’ençà que es va iniciar la recuperació‒ l’índex del volum del PIB de la indústria desestacionalitzat ha crescut un 23%. Això vol dir que ja s’ha superat amb escreix el nivell anterior a la crisi i ha empès l’economia. Així, el PIB global en aquest quinquenni ha crescut un 16,6%, gairebé set punts per sota de l’industrial, i el corresponent als serveis un 14%. Sens dubte, el comportament excel·lent de l’exportació (un augment del 4,4% interanual) ha estat un esperó per a l’economia. I crec que el camí que es va seguint és molt prometedor, perquè Catalunya ha d’apostar ‒ja ho fa, però cal que ho faci encara més‒ a favor de la indústria, per poder afrontar l’esdevenidor amb més tranquil·litat.
El segon aspecte que m’ha cridat l’atenció és l’evolució del consum de les famílies. Segons les dades que comentem, el creixement interanual del primer semestre sobre el mateix període de l’any anterior és del 3,2%, amb un augment intertrimestral (sobre el quart trimestre del 2017) de l’1,4%. Aquesta és la xifra que em fa ballar el cap. Segons això, el consum de les famílies catalanes ha crescut el primer trimestre a un ritme que dobla l’espanyol i que, si continua així tot l’any (és a dir, la dada anualitzada), creixerà el 5,6%, cosa que em sembla desmesurada.
Si ho comparem amb els creixements que ens donen l’índex de comerç al detall o a grans superfícies de l’INE o l’indicador de Comertia, ens adonem que, mentre el consum es dispara al PIB, aquests indicadors de vendes es desacceleren clarament entre el 0,5 i el 1,5%. Què passa? Potser és que l’estructura del consum canvia tant que els indicadors de les fonts indicades no assenyalen amb exactitud això que passa? Per acabar-ho d’embolicar, divendres va sortir l’indicador de volum de negoci (a l’INE i a l’Idescat) dels serveis, que mesura l’evolució a curt termini de l’activitat de les empreses que operen en els sectors de comerç, transport i emmagatzematge, hostaleria…i al comerç a Catalunya dóna un augment de l’activitat de negoci del 4,1% al primer trimestre. Les diferències són molt grans i, ara com ara, no es pot explicar. Indubtablement, les vendes per Internet, que creixen espectacularment canvien la despesa del comerç físic, però la diferència que apareix entre les estimacions em sembla excessiva perquè en sigui l’única explicació. Potser les entitats que es dediquen a calcular les magnituds i els índexs haurien de fer un replantejament dels càlculs per ajustar-se més a la realitat dels canvis d’hàbits del consumidor. Un replantejament que estic ben segur que no ha de ser gens fàcil, perquè cada cop entren més factors en joc, tant quantitatius com qualitatius.
En definitiva, un trimestre més en què s’esvaeixen els mals auguris que molts experts desinformats o més aviat tendenciosos havien abocat sobre l’economia catalana. Per cert, amb aquest, ja són tretze els trimestres en què l’economia catalana va creixent per sobre del 3%… concretament, del primer trimestre del 2015 ençà.
