04.06.2017 - 12:57
La Generalitat avaluarà l’eficàcia dels serveis d’atenció i reparació de víctimes
BARCELONA, 4 (EUROPA PRESS)
La Generalitat ha indemnitzat a 37 dones víctimes de violència masclista –sis d’elles amb discapacitat– amb seqüeles de “caràcter greu” i a 11 fills de víctimes mortals durant els dos primers anys des de l’aprovació d’aquestes ajudes, al maig de 2015, han informat a Europa Press fonts de la Conselleria de Treball, Assumptes Socials i Famílies.
Fins al maig, s’han indemnitzat en 2017 a vuit dones –dues amb discapacitat– i dos orfes, mentre que en 2016 van ser 13 dones –una amb discapacitat– i set fills, i entre maig i desembre de 2015 es van concedir a 16 dones –tres amb discapacitat– i dos menors.
La indemnització, d’un sol pagament, ronda els 2.800 euros per a les víctimes –cinc vegades l’indicador de renda de suficiència de Catalunya (IRSC) mensual, de 569,12 euros–, i ascendeix al doble en el cas dels fills menors de 26 anys que depenguin econòmicament al moment de la mort de la víctima; en els casos amb més del 33% de discapacitat, l’import augmenta en un 25.
Es van incorporar amb un decret en 2015 a la Llei de dret de les dones per eradicar la violència masclista (5/2008), que estableix el dret d’adultes, adolescents i nenes a cobrar de la Generalitat quan pateixen seqüeles, lesions corporals o danys en salut física o psíquica de caràcter greu i requereixin tractament mèdic, quirúrgic o psicològic, com a conseqüència de les formes de violència masclista que especifica aquesta llei.
La indemnització és compatible amb la que fixi una sentència judicial, així com amb altres prestacions públiques i privades, i la directora general de Famílies de la Generalitat, Roser Galí, ha afegit que és necessari acreditar les seqüeles a través d’una sentència judicial.
“En cas que la sentència no especifiqui seqüeles de caràcter greu, donem valor a un informe de la Conselleria de Salut conforme hi ha hagut un dany físic greu i que ha coincidit amb la violència”, acreditat amb un certificat mèdic, ha explicat Galí en declaracions a Europa Press, i ha lamentat que, en els casos de seqüeles psicològiques, és molt difícil acreditar la seva vinculació amb la violència en un informe, i no acostuma a fer-se.
La directora de Famílies ha destacat que la llei catalana contempla també la violència fora de l’àmbit de la parella, amb el que va “més enllà” de la llei espanyola i abasta totes les violències patides pel fet de ser dona, a més d’afegir la protecció a pesar que la víctima no vulgui anar a judici, davant el fet que la denúncia és sovint un moment de revictimització i trauma, ha lamentat.
Galí ha explicat que encarregaran una avaluació sobre l’eficàcia dels serveis d’atenció i recuperació per a víctimes, per saber si les dones els coneixen, si han passat per ells i si és eficaç, i sobretot “saber si han hagut feminicidis en els quals les dones havien passat” per aquests serveis.
Amb l’ampliació de la partida per a aquestes finalitats del Pressupost de la Generalitat de 2017, Galí ha explicat que estudien ampliar la xarxa d’atenció i recuperació per a dones que han estat o són víctimes de violència masclista amb la creació de dos nous serveis d’intervenció especialitzada (SIE) i tres pisos del servei d’acolliment i recuperació.
“CÈNTRIC PERÒ DISCRET”
Cada SIE compta amb un equip multidisciplinari de set professionals –d’àmbits com el jurídic, el sanitari i el sociològic– i ha explicat que existeix la possibilitat que l’equip es desplaci quan és necessari, sobretot en casos de dones que no en tenen cap a prop.
Estan estudiant ubicacions al territori català, cercant un emplaçament “cèntric però discret”, en una localitat en la qual encaixi amb les capacitats dels ajuntaments, i ha destacat que han de ser llocs als quals sigui fàcil desplaçar-se, amb molts serveis al voltant i que convidin a entrar.
Per contra, els pisos són la “fase dura”, que han d’estar en espais aïllats i confidencials, i ha dit que acostumen a ser unitats familiars d’entre sis i vuit persones; posteriorment, existeix el servei sustitutori de la llar, al que solen cridar pis pont, i que és el pas previ a la reinserció social.
