02.07.2024 - 19:50
|
Actualització: 03.07.2024 - 08:30
“Catalunya ha tornat a demostrar la robustesa del teixit productiu i del món laboral arran de l’augment de l’ocupació, amb 26.378 afiliacions a la Seguretat Social i una reducció de l’atur de 4.778 persones”, ha destacat el secretari de Treball, Enric Vinaixa, en el decurs de la valoració de les dades d’atur i ocupació del mes de juny, presentades aquest matí. “Les 3.822.713 afiliacions a la Seguretat Social del mes de juny és una xifra mai vista ni registrada; si fem servir un símil esportiu, es pot dir que Catalunya és plusmarquista en creació d’ocupació”, ha subratllat. Finalment, ha destacat el descens de 4.778 persones de la desocupació registrada, la qual cosa deixa en 324.966 el nombre de persones sense feina a Catalunya, “la xifra més baixa en un juny des de l’any 2008, és a dir, de gairebé els últims setze anys”. És la valoració que toca fer oficialment, però, si bé és certa en els volums que esmenta, no entra a fons en l’evolució que signifiquen les xifres registrades, que és menys optimista.
De fet, els mesos d’estiu es caracteritzen habitualment per presentar uns bons comportaments dels registres laborals, amb augments significatius de l’afiliació, i uns descensos una mica més moderats de la desocupació. Enguany, la temporada turística d’estiu sembla que comença amb més força que anys anteriors, segons les opinions dels empresaris del sector hoteler. Les xifres publicades avui, doncs, són coherents amb el patró estacional, amb millores respecte del 2023 en el cas de l’afiliació a la Seguretat Social.
Cal remarcar que Catalunya i les Illes han copsat, conjuntament, gairebé dues terceres parts del volum d’afiliacions del juny a l’estat espanyol. Un 27% i un 19%, respectivament. I, dins aquesta dada, destaca que Girona ha estat la primera demarcació de l’estat espanyol en nombre de noves afiliacions, amb 9.500 persones, per davant de Madrid, Màlaga i Barcelona.
Ara bé, no podem passar per alt que la mitjana d’afiliacions ha crescut d’un 0,7% respecte del maig, xifra que representa un increment de 26.348 afiliacions, taxa similar a la del 2023, però inferior a la del 2021 i el 2022 (quan va superar l’1%). D’alguna manera, doncs, el ritme de creixement s’ha frenat.
En el context de l’estat espanyol, la creació d’ocupació del juny, que ha crescut a un ritme que és la meitat del català (0,3%), continua encapçalada per l’hoteleria, encara que els establiments relacionats amb la restauració ja van avançar contractacions des de Setmana Santa, per la qual cosa el guany aquest mes en el règim general (32.030) és menor que al maig (77.913) i a l’abril (91.913). Un altre sector que destaca al juny és el comerç, amb 30.304 afiliacions més; i també les activitats administratives i de serveis auxiliars (27.820) i les activitats sanitàries i de serveis socials (21.129). El dinamisme en aquesta àrea a l’estiu és notable per les contractacions temporals per a cobrir vacances.
A l’altre plat de la balança, destaca la pèrdua registrada en les afiliacions de l’educació (-51.645) i en activitats artístiques, recreatives i d’entreteniment (-3.238). El cas de l’educació és paradigmàtic, perquè es continua destruint ocupació en els períodes de vacances i es recupera al setembre, la qual cosa demostra que la reforma laboral ha tingut un impacte escàs en l’estabilització dels llocs de feina en aquest sector. Aquest fenomen va relacionat amb la substitució dels antics contractes d’obra i servei per la modalitat de fix discontinu, i el sector que es troba més en el punt de mira és l’ensenyament privat sense concert, els monitors i els docents d’ensenyament no reglat.
Quant a la desocupació, hi ha hagut un descens mensual (-1,8%), similar al del 2023, però força més moderat que el d’anys precedents. Aquesta “anomalia” ve del que hem explicat mantes vegades sobre els efectes de la reforma laboral i dels canvis registrats en la contractació. Segons l’Observatori del Treball de la Generalitat, aquesta reducció més discreta estaria afectada per l’existència d’un volum més gran de demandants d’ocupació amb contracte fix discontinu, que no són comptabilitzats com a desocupació registrada quan es troben en període d’inactivitat. Consegüentment, quan són cridats a treballar no comporten un descens de la desocupació. Abans de la reforma, una part important d’aquestes persones s’ocupaven amb contractes temporals i, per tant, sí que hi havia caigudes o increments de la desocupació registrada, coincidint amb l’estacionalitat de la seva activitat.
Quant a la contractació, durant el mes de juny s’han formalitzat a Catalunya un total de 232.649 nous contractes, dels quals un 43% han estat de caràcter indefinit i un 57%, temporal. Cal destacar que, respecte del juny del 2023, la contractació ha experimentat una disminució del 7,2%. “S’han fet menys contractes i això, en part, s’explica per les rigideses de la regulació de la contractació laboral, la qual cosa dificulta la contractació per a la realització d’activitats esporàdiques pròpies d’aquests períodes cíclics”, ha comentat Josep Ginesta, secretari general de la PIMEC.
Dins el conjunt de contractes indefinits, els fixos discontinus experimenten una caiguda interanual del 14,6%, una reducció de 4,4 punts percentuals superior a l’experimentada per la resta de la contractació indefinida (-10,1%). En conseqüència, la proporció de fixos discontinus respecte del total d’indefinits disminueix del 37,6% el juny del 2023 al 36,4% actual. Sembla que aquests contractes, que han ajudat a retallar considerablement la temporalitat teòrica del mercat, tenen menys empenta que no pas en el moment en què es van començar a aplicar, tot just després de la reforma.
La PIMEC aporta una visió menys idíl·lica que l’oficial. “Malgrat resistir, tot i que creem llocs de treball, som davant el pitjor mes de juny en termes de reducció de l’atur. No ha estat un bon mes, com s’esperaria d’una economia dinàmica com la nostra, i més si tenim en compte la disparitat entre el nombre d’aturats i la demanda de determinats perfils professionals per part de les empreses”, ha dit Josep Ginesta. I ha afegit: “Malgrat que hem incrementat l’afiliació, dada que demostra la resistència del nostre teixit empresarial, ho hem fet menys del que seria normal en un mes de juny i s’ha alentit respecte del mes de maig.” I s’ha referit també al fet que en la desocupació registrada a l’estat espanyol, hi ha hagut una reducció del 4,75%, dada similar a la del País Valencià (-4,43%) i de Madrid (-4,79%), mentre que a Catalunya ha estat només de l’1,45%.
En definitiva, un mes de juny que, laboralment, ha estat bé en el context estatal, però menys espectacular que no s’ha dit oficialment, i potser menys pessimista que no pas ha plantejat la patronal catalana, si bé caldria reflexionar sobre els punts en què la PIMEC ha estat més punyent, com el de l’alentiment de la baixada de la desocupació i en les rigideses existents en la contractació.
