‘Catalunya i Aran haurien de ser dos estats confederats en una única república’

Ja fa deu anys, d’ençà de l’estatut del 2006, que la llengua occitana és oficial a tot Catalunya. I en fa sis de l’aprovació de la llei de l’occità, que havia de promoure aquesta oficialitat. Però què s’ha fet durant aquests darrers per a promoure l’occità? Quin balanç podem fer de deu anys d’oficialitat? Són algunes de les preguntes que s’ha fet el Cercle d’Agermament Occitano Català (CAOC), que avui presenta l’informe ‘L’occità a Catalunya: anàlisi dels 10 anys d’oficialitat i perspectives de futur’. És un document exhaustiu i ambiciós que, més enllà de l’anàlisi del passat, es pregunta, també, pel futur: tenint en compte el procés polític que viu el nostre país, com s’organitzarà lingüísticament la nova república? I no solament això: proposa un sistema de república confederal entre Catalunya i l’Aran, és a dir, entre Catalunya i la part de la nació occitana que administrativament pertany a Catalunya.

El document ha comptat amb la participació d’una trentena de personalitats del món acadèmic, associatiu, polític i periodístic, com ara Isidor Marí, Pau Vidal, Vicent Partal i els diputats ponents de la llei de l’occità Francesc Pané (ICV) i Carme Vidal (CiU), entre més. La presentació es fa avui al Col·legi de Doctors i Llicenciats (19.00) amb un col·loqui moderat per Vicent Partal i amb la participació dels presidents de l’ANC, Jordi Sànchez; de l’Institut d’Estudis Aranesi, Jusèp-Loís Sans; de la Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder; i de Marçal Girbau, membre del CAOC. Diputats de Junts pel Sí i de la CUP ja han confirmat que hi assistiran.

Poques hores abans de la presentació, parlem de tot plegat en aquesta entrevista amb Núria Ontiveros, presidenta del CAOC. D’entrada recorda que cal tenir present que la nova república serà formada per dos fragments de dues nacions diferents, la catalana i l’occitana. I per tant, diu, ‘el que no volem de cap manera és comportar-nos amb l’Aran de la mateixa manera que l’estat espanyol es comporta amb Catalunya’. Ontiveros lamenta, de fet, ‘el desconeixement que encara hi ha a Catalunya de l’Aran i d’Occitània en general’ i per això demana al govern català que dediqui recursos, però sobretot esforços, a explicar Occitània i l’Aran als catalans.

—El document que presenteu fa balanç dels deu anys d’oficialitat de l’occità a Catalunya. Quina valoració en feu, d’aquests anys?
—Doncs és una valoració no gaire bona. Fa deu anys, l’oficialitat de l’occità va crear moltes expectatives, i el 2010, amb la llei de l’occità, es podia començar a posar en pràctica aquesta oficialitat. Però amb la perspectiva dels deu anys hem de dir que s’ha fet molt menys del que s’hauria pogut fer.

—Anem a pams: què s’ha fet?
—Doncs per exemple la mostra de cinema occità, que passa per diverses poblacions catalanes i occitanes, projectant films en occità subtitulats en català. Una altra cosa que es fa és el premi Robert Lafont, que també està molt bé. Però són cosetes testimonials i simbòliques. Caldria haver tractat l’occità com una llengua oficial, que és el que diu la llei.

—Poseu-nos-en exemples: què s’hauria d’haver fet i no s’ha fet?
—D’entrada, molt fàcil, pensem en el català: com ens agrada que tractin la nostra llengua? Coses senzilles, per exemple: retolació en les dues llengües en els espais i documents públics i oficials com ara les seus institucionals, museus, biblioteques, carnets d’identitat, etc. En molts d’aquests llocs o documents sol haver-hi català i castellà. Per què no hi ha l’occità, si és igual d’oficial a tot el territori? Més cosetes òbvies: l’atenció en occità, al telèfon d’informació, etc. Com a catalans volem que ens atenguin en català, oi? Doncs si l’occità és oficial, els occitans que hi ha a Catalunya també haurien de poder dirigir-se a l’administració en occità i ser atesos en occità. Això ho diu la llei.

—El document també inclou unes quantes propostes de millora…
—Sí. És a dir, la situació és la que és, fem aquesta valoració i veiem on som, però igualment ara volem anar per feina. I per això proposem un seguit de propostes de millora. Per exemple, a part d’una atenció real en occità, com hem explicat, proposem accions més vistoses que, sobretot, poden ajudar a trencar el desconeixement que hi ha de l’occità i d’Occitània.

—Hi ha, penseu, un problema de desconeixement d’Occitània i de l’Aran?
—Sí. I trencar-lo és un dels grans objectius. Cal explicar la història d’Occitània, que és una història en bona part comuna amb la de la nació catalana i amb una llengua amb arrels comunes. Venim de les mateixes arrels, de la mateixa cultura, però en general no ens coneixem. Per això, per exemple, proposem que un cop l’any es convidi el Síndic d’Aran a fer un discurs públic per a tot Catalunya, igual que el president de la Generalitat fa per Cap d’Any, i que sigui retransmès per la televisió pública del país, en occità. I, per exemple, proposem també que la televisió i la ràdio públiques fixin i facin una programació regular en occità, no pas testimonial com fins ara, i que serveixi per a explicar què és l’Aran i què és Occitània. Perquè efectivament un dels grans problemes per a la normalització de l’oficialitat de l’occità és el desconeixement. Als catalans no ens expliquen que l’Aran és una part de la nació occitana que forma part del territori administratiu de Catalunya i que la seva llengua és l’occità. Accions petites com aquestes, que serien també un signe de normalitat, podrien tenir impacte i alhora ser eficaces.

—El document també fa una proposta sobre l’encaix de les nacions occitana i catalana dins la nova república…
—Sí, però en primer lloc ha de quedar clar que l’encaix de l’Aran, que és la part occitana que forma part de Catalunya, en la nova república, ha de ser aquell que vulguin els aranesos. Si els catalans demanem a l’estat espanyol el dret de decidir el nostre futur polític com a poble, això mateix hem d’oferir a la part de la nació occitana que forma part del territori que avui és administrativament català. Cal que les dues nacions hi vagin d’acord. La nostra proposta és que la nova república sigui la República Confederal de Catalunya i Aran. És a dir, Catalunya i Aran haurien de ser dos estats confederats en una única república, en igualtat de condicions. I també proposem que per a obtenir la nacionalitat només calgui demostrar competències lingüístiques en alguna de les dues llengües, fins i tot no residint en el territori de la república. Pensem que és una manera d’enriquir el país i d’engrandir-lo.

—Heu fet arribar aquesta proposta als partits polítics? N’heu obtingut cap reacció?
—Encara no coneixen el document. Ara el presentem i els el farem arribar. Confiem que el tinguin present, sobre la taula, que se’l prenguin seriosament i que pugui servir d’ajuda en el debat actual sobre el nou país que farem. De fet, pensem que això que proposem és lògic i que acabarà caient pel seu pes. Dit d’una altra manera: hem de respectar l’Aran com volem que Espanya respecti Catalunya. No volem de cap manera comportar-nos amb l’Aran de la mateixa manera que l’estat espanyol es comporta amb Catalunya. Com dèiem, és cert que els catalans no hem rebut informació sobre l’Aran i sobre Occitània. Per això és important, vist el moment històric, que promoguem aquesta informació abans de fer cap pas en fals.

Més informació. Reportatges en vídeo de VilaWeb sobre el futur de l’Aran amb la independència de Catalunya i sobre l’estat de la llengua occitana a l’Aran:

—Quin serà el futur de l’Aran amb la independència de Catalunya? (30-3-2015)

—L’Aran pateix per la llengua (7-4-2015)