12.02.2025 - 21:30
|
Actualització: 13.02.2025 - 08:37
Poder fer batalles oficials de rap improvisat en català era una cosa inimaginable fa tan sols dos anys. Però les coses van canviant. Diumenge es va disputar la final del campionat Catalunya Freestyle, el primer torneig de rap improvisat en català de la història, que va aplegar setze artistes i que va exhaurir les entrades de la sala Razzmatazz. Aquesta final va arribar després d’un any de rondes classificatòries fetes per tot el país, que han contribuït a normalitzar i reivindicar l’ús del català a les batalles de rap, que fins ara es feien gairebé sempre en castellà.
“Diumenge a les sis, a Razzmatazz, ja hi havia una victòria col·lectiva, que és el fet de disputar una competició com aquesta en català, i havent venut totes les entrades”, diu Joel Prieto, de nom artístic Fetitxe 13, un dels semifinalistes de Catalunya Freestyle. El guanyador va ser Dani Entreliti, de Banyoles (Pla de l’Estany). “És irònic, però les batalles de rap no m’acaben d’agradar”, confessa. Diu que no n’acostuma a consumir i que pràcticament no ha participat en cap, sobretot perquè en algunes l’insult en els duels és habitual, i no s’hi sent còmode. Per sort, a Catalunya Freestyle s’hi ha sentit molt còmode perquè hi ha trobat un caliu molt familiar i l’insult no era la base de les batalles.
Aquesta competició ha estat la culminació d’un camí que va començar el 2021 amb les primeres trobades de rapers en català organitzades pel col·lectiu Raplegats, i que va agafar força el 2022 gràcies a la unió amb Gold Battle i l’Associació Cultural Llobregat Block Party, després d’haver guanyat els premis Lluís Carulla 2022 a millor idea amb el projecte “Perifèria Gold Battle”.
Ver esta publicación en Instagram
Passar-se al català
“Catalunya Freestyle és un èxit de la immersió lingüística”, va rapejar en plena actuació Prieto. La qüestió de la llengua, sens dubte, era cabdal, i tothom n’era conscient. Un dels principals motius d’aquest projecte és donar un impuls al català i normalitzar-ne l’ús, també en un àmbit en què la societat potser no està tan avesada. “Ho fem en la nostra llengua perquè si és la que usem en la nostra vida, per què no l’hem d’usar també en la nostra passió?”, diu Marina Bou, membre de l’organització i també participant en la competició.
Entreliti subratlla que l’èxit més gran d’aquesta competició és haver aconseguit que rapers que fan servir el castellà s’hagin passat al català: “S’ha trencat aquesta barrera tan ferma que hi havia entre el rap en castellà i en català”, celebra. Certament, hi ha uns quants participants que han rapejat en català per primera vegada davant el públic, com en Xinako, una de les cares més conegudes de l’escena del rap improvisat en castellà. “No l’hem vist mai obrir la boca i dir una sola paraula en català, per això vam al·lucinar quan ens va dir que vindria”, diu Albert Alarcon, discjòquei i un dels organitzadors de la Catalunya Freestyle. N’és un altre exemple Poveda, un dels setze finalistes, que va dir que, com que “parla el castellà igual que el català”, podia concursar en batalles d’un contra un. I canviar els hàbits dels rapers també fa un efecte dòmino en el públic que consumeix aquesta música: “No se sentia rap en català. Es deixava una mica de banda, com si fos alguna cosa més suau. I que entrin en figures consagrades o que tenen una trajectòria dins el circuit en castellà, em sembla una manera de trencar una mica aquests prejudicis que hi havia fins ara”, diu Entreliti.
Entreliti sempre ha estat vinculat al món del rap en català. Va començar a improvisar fa anys, en part gràcies a Daura Magrana, també banyolí, cantant de rap, poeta, i activista afrocatalà. Té un grup de hip-hop amb dos companys més, 97 Onzas, actiu de fa sis anys, en què fan rap com una manera més de naturalitzar l’idioma. “No escrivim en català perquè calgui escriure en català, sinó perquè ens surt de manera natural”, diu.
“A més de combatre el declivi de la llengua catalana i de l’ús social que té, Catalunya Freestyle serveix també per a combatre estigmes que moltes persones tenen a sobre. És ajudar a democratitzar la música com a eina de base de tothom i que no ha de formar part d’una elit”, diu Prieto. Ell és conegut sobretot per la faceta artística i educativa, com a membre de la cooperativa Versembrant, una escola itinerant que organitza tallers de rap i d’arts plàstiques a les escoles. Com a activitat de la cooperativa, ha creat el projecte “De la poesia catalana a la música urbana”, amb la idea de recitar un poema de Maria Mercè Marçal al ritme d’una cançó de The Weekend, per exemple. En total, han adaptat quaranta-quatre poemes clàssics del darrer segle de l’escena catalana a cançons de la música urbana internacional que han tingut molt d’èxit.
Ver esta publicación en Instagram
Una iniciativa pionera i diferent
“Sorprèn que, amb el llarg recorregut del freestyle en castellà, i tenint en compte que hi ha una escena en català que a poc a poc s’ha anat consolidant, no hi hagués iniciatives semblants”, diu Prieto. “Veia Catalunya Freestyle com una cosa constructiva, que podia acabar de consolidar una escena de rap en català”, afegeix Entreliti. Per ell, aquesta iniciativa és tot un èxit perquè, en el poc marge de temps d’un any, les batalles han pogut aplegar molta audiència.
Un altre punt que destaquen els participats de Catalunya Freestyle és la bona sintonia que s’hi respirava, en contraposició amb batalles de rap improvisades anteriors. Prieto detecta unes quantes diferències amb la majoria dels campionats de freestyle en castellà, com ara el factor generacional. “El primer guanyador de la primera eliminatòria va ser un glosador de Menorca de més de quaranta anys. Veient que hi havia gent de la meva edat, i que convivíem amb gent jove, i que no desentonava ningú, em sentia validat i legitimat per a formar part d’aquesta aventura”, celebra. En segon lloc, recorda que el context de les competicions que s’han fet a Catalunya Freestyle són més sans i agraïts que els que ha vist en castellà. “No critico els castellans; simplement dic que, pel fet de ser un circuit que s’ha creat més tard, i que parteix d’una iniciativa no competitiva, hi ha més companyonia i bon ambient.”
Freestyle i rap en català: se’n pot viure?
Els primers que van obrir pas en el món del rap en català van ser At Versaris, als anys 2000, i els van seguir, per exemple, Senyor Oca i Homes Llúdriga. Actualment, sonen noms com Lildami o Santa Salut, que també fa temes en català. “Abans els catalans no ens ho crèiem. Però, si fas una cosa ben feta, també pots viure d’un producte només en català”, opina Alarcon.
“Estic convençut que es pot viure del rap en català –diu Prieto–. Fa pocs anys era impensable que existís un grup com Figa Flawas, que no és rap, però que ve del rap. Això ja és una demostració de què pot passar. També hi ha l’exemple de Lildami. Estic convençut que d’aquí a quatre o cinc anys hi haurà gent que viurà d’improvisar en català.”
Entreteli, en canvi, és més escèptic: “Llevat que caiguis en gràcia a les discogràfiques o a la indústria que hi ha dins el panorama musical, és gairebé impossible de guanyar-se la vida fent rap en català –lamenta–. En la majoria de festivals que es munten a Catalunya, els caps de cartell són pràcticament sempre els mateixos noms.” Creu que la indústria musical ha portat el rap a terrenys pantanosos, precisament perquè acostuma a abordar temes incòmodes: “No entenc per què el rap català no ha arribat als mitjans, no és pas per falta de talent.”
Ver esta publicación en Instagram
Un món masculinitzat
A banda la llengua, l’altra assignatura pendent de l’escena del freestyle en català és la paritat. “La lluita més seriosa que tenim ara és poder tenir més referents femenins en el món del freestyle. Tant de bo d’aquí a uns quants anys arribem a la paritat”, diu Prieto. Bou, que ha estat una de les quatre noies que han participat en el campionat de Catalunya Freestyle, creu que és un problema del conjunt de la societat, i no únicament d’aquest àmbit social: “El món del freestyle és molt masculinitzat, però pateix d’allò que pateixen tots els altres espais de la societat, en què les dones se solen trobar amb més dificultats per a accedir-hi i créixer.” De totes maneres, assegura que Catalunya Freestyle té l’objectiu de fer créixer la participació femenina i d’identitats dissidents en les competicions que es faran aquests anys vinents.
Certament, això tan sols ha començat. L’èxit del primer Catalunya Freestyle ha empès els organitzadors a continuar organitzant campionats. D’aquí a un any, tindrem una nova final, amb noves cares i noves rimes per descobrir. “Som un circuit molt nou. Catalunya Freestyle és un projecte que és possible gràcies a la feina voluntària de moltíssima gent, i la idea és trobar la manera i els recursos econòmics perquè un dia tots aquests voluntaris puguin rebre una compensació per les hores i hores de feina invertides”, explica Bou.
