01.11.2016 - 11:28
|
Actualització: 01.11.2016 - 11:56
La sisena Conferència de Presidents que té previst convocar en les pròximes setmanes el cap del govern espanyol, Mariano Rajoy, serà la segona que organitzi el líder del PP i la primera amb l’absència ja anunciada de Catalunya, ja que el seu president, Carles Puigdemont, no participarà.
Els seus antecessors en el càrrec van participar en les cinc conferències organitzades d’ençà que el president José Luis Rodríguez Zapatero va crear el 2004 aquest fòrum.
Ho va fer el 2004 i 2005 el socialista Pasqual Maragall, va agafar el testimoni el 2007 i 2009 el seu company del PSC José Montilla i el 2012, també hi va participar Artur Mas.
La convocatòria d’una altra Conferència de Presidents ha estat un dels anuncis de Rajoy en el seu discurs d’investidura al congrés la setmana passada. Va assegurar que ordenarà de manera immediata la seva organització al senat i que vol fer un diagnòstic compartit amb els presidents autonòmics sobre la reforma del sistema de finançament.
Però des de la Generalitat s’ha assegurat que Puigdemont no assistirà a la trobada precisament perquè aquest nou sistema de finançament havia d’estar en vigor des de gener de 2014 i que Rajoy no pot oferir com un pacte el que és una obligació des de fa gairebé tres anys: ‘Voreja el cinisme’, afegeixen les mateixes fonts.
Una trobada anual
Zapatero va posar en marxa la Conferència de Presidents el 2004, tot i que no ha estat reconeguda en una llei fins a l’any passat, quan la seva existència es va incloure en la Llei de Règim Jurídic del Sector Públic com un dels òrgans de cooperació multilateral.
El seu funcionament es regeix per un reglament intern del 2009, publicat pel ministeri de Política Territorial espanyol (avui Administracions Públiques) que dirigia Manuel Chaves.
En ell s’assenyala que la conferència es reunirà un cop l’any, amb seu al senat, i que el seu objectiu és debatre les grans directrius de les polítiques públiques, sectorials i territorials d’àmbit estatal, les actuacions de caràcter estratègic i els assumptes rellevants per a l’estat de les autonomies.
