22.12.2017 - 22:00
Les nits electorals fan que la mentida política s’abstregui: les coses succeeixen en aquell mateix instant. La interpretació del futur que obrin els resultats s’ha d’esperar. Durant una estona els votants i els dirigents, els mitjans i els oracles més o menys decents saben el mateix, s’anivellen. Hi ha indicis de resultats a partir d’enquestes a peu d’urna que apunten algunes claus, però cal esperar. Més en aquesta ocasió, que ha votat tanta gent i que el recompte va lent: les urnes són plenes, molt plenes. Durant una bona estona, mires la tele i uns i altres no saben què dir. Però a partir de tres quarts de deu les coses es fan clares: l’independentisme ha guanyat la majoria absoluta d’escons, però sense superar el 50% dels vots i, atenció, perdent-ne per l’esquerra. El vot convergent resisteix, qui ho havia de dir. Però el partit més votat i de més escons és la nova dreta social de bandera espanyolista, això sí que canta, això sí que és novetat. Les esquerres alternatives cauen. Els socialistes, als llimbs. Total, una Catalunya més dretana. Molt més de dretes.
Tanco la tele i me’n vaig a dormir, però no m’adormo. Havia pres notes mentre seguia el recompte, obro de nou el llum i en torno a prendre. Al costat tinc un dels llibres millors que he llegit enguany, La dona singular i la ciutat, de Vivian Gornick, editat amb encert per Eugènia Broggi i L’Altra juntament amb el primer llibre de memòries d’aquesta extraordinària escriptora, Vincles ferotges. L’obro per la pàgina 305. S’ha trobat pel carrer un antic amant i es tornen a discutir. Ella li diu que no se’n surt amb els homes, ell li pregunta què vol dir, ella respon que no ho sap. ‘¿Què fas mentrestant?’. ‘Prendre notes’. Doncs això.
Ciutadans no podrà formar govern però els seus resultats fan pensar, i molt. El litoral de Barcelona a Vandellòs i la ciutat de Lleida són taronja. Dir que a la conurbació barcelonina els vots de l’antic cinturó industrial vermell s’han passat a l’espanyolisme desacomplexat és miop, no explica prou què està passant. És un partit creat fa poquíssim, deu anys escassos, contra el catalanisme. Però no només contra el catalanisme. La seva política econòmica i social és excloent, per dir-ho en termes suaus, ja que Ciutadans no governa i no sabem amb certesa fins on pot fer arribar la seva política social. És un partit a la contra. És el que han votat més del 27% dels catalans. A la contra. Amb la informació que tenen i amb l’experiència col·lectiva d’una fractura social que fa temps que va i que no passa en exclusiva per la qüestió identitària, que la vida està molt dura.
Han votat a la contra del procés independentista, és obvi. El vot sobiranista no supera de moment la ratlla prop del 47,5% i en bona mesura és per l’èxit de Ciutadans. Però el partit d’Arrimadas és a la contra de molt més, de l’escola catalana sobretot, i d’augmentar la igualtat social. No governa, per sort, no té ni una alcaldia. El que té és molt de suport mediàtic espanyol i molt de finançament opac. No té gairebé militància. Però avança. No és un partit de vots prestats, com semblava fa només dos anys. Expressa qüestions fondes de la societat catalana que cal analitzar i assumir.
I la gran baixada en vots i escons de la CUP? Un col·lega em deia l’altre dia que l’aspecte de Carles Riera és elitista, massa lluny de l’Anna Gabriel i el seu declarat look antisistema. És una frivolitat que potser no es pot descartar, que les percepcions compten molt i tenen molts biaixos. En qualsevol cas, la CUP continuarà sent influent i decisiva amb els seus 4 escons al parlament. Potser només ha perdut vots prestats i els que ara té són els seus de debò.
La indefinició del programa dels comuns els ha passat factura, es veia venir. Ada Colau s’ha mantingut molt al marge de la campanya. És l’únic líder dels comuns, sembla. Però l’alcaldessa de Barcelona s’ha resguardat per a les municipals del 2019. Ha fet bé? El cas és que els taronja han guanyat en set dels deu districtes barcelonins.
Surt derrotat el 155 de Rajoy? Esperem-ho. Encara han de passar moltes coses. De moment, els fets canten per al partit que ha convocat aquestes eleccions després d’intervenir dràsticament la Generalitat i l’autogovern: l’independentisme ha tornat a guanyar, el vot taronja el supera de manera fenomenal i ell mateix gairebé desapareix. L’últim de la fila.
Som més de dretes, continuem amb polítics a la presó i a la capital de la Unió Europea, i ara investigaran més gent. El procés independentista, la República, com seguirà? Analitzarem a fons tot el que ha passat des de l’1 d’octubre, què s’ha fet bé i què cal rectificar? Quina majoria social ha d’obtenir la independència? Tanco la llibreta de notes, apago el flexo i miro de dormir.
