18.01.2019 - 21:50
|
Actualització: 19.01.2019 - 15:47
El Consell Nacional de Catalunya en Comú ha avalat el document estratègic que marca el full de ruta amb el 56% de vots a favor. La resta del vot ha quedat repartit entre el 19,5% que hi ha votat en contra i el 24% que s’hi ha abstingut. El document proposa que Catalunya tingui una constitució pròpia dins una república parlamentària federal, si ho decideix la ciutadania. Aquest tomb arriba precisament tres mesos després del naixement de la plataforma Sobiranistes, crítica envers el funcionament del partit.
Aquest document, al qual ha tingut accés VilaWeb, proposa una solució política que reuneixi majories socials àmplies i el màxim consens entre la societat catalana. També reclama un ‘pronunciament democràtic’ dels catalans sobre el futur polític de Catalunya.
Per això demanen que el parlament tramiti una Llei de Claredat. Haurà d’incloure un referèndum vinculant sobre el futur polític de Catalunya que marqui una majoria qualificada per a canviar l’estatus polític del Principat i que assumeixi la via dels acords bilaterals. ‘Cal que ens diferenciem tant de la via unilateral independentista com de l’immobilisme centralista i monàrquic’, recull el text, que les considera un ‘fracàs’. Els comuns, diu, són partidaris de la via del diàleg.
El text també demana la millora i defensa de l’autogovern i que es tingui present la correlació de forces en cada moment. En aquest sentit, els comuns reclamen les transferències i millores pendents a l’estat espanyol i que les inversions del govern espanyol a Catalunya segueixin un calendari.
Els sis punts de la constitució catalana
La proposta de la constitució catalana inclou sis punts. En primer lloc, la reforma de la constitució espanyola en clau plurinacional. En segon lloc, el reconeixement de Catalunya com a nació política. En tercer lloc, la definició de competències exclusives per a Catalunya i de competències compartides amb l’estat espanyol i la Unió Europea. En quart lloc, un nou sistema de finançament amb una hisenda catalana pròpia i solidària. En cinquè lloc, el blindatge constitucional de drets econòmics, laborals, socials i ambientals. I en sisè i últim lloc, el reconeixement dels municipis com l’espai més pròxim per a la participació política de la gent.
El portaveu dels comuns, Joan Mena, va explicar en una entrevista a Europa Press que mantenien inalterat l’ideari polític de l’assemblea fundacional. Tant la direcció com Sobiranistes aspiren a un procés constituent a Catalunya, paral·lel a un altre de l’estat espanyol ‘que doni sortida a aquesta república plurinacional que defensem’, com va dir Mena. De fet, ell mateix va posar l’exemple dels lands alemanys –estats federalitzats amb constitució pròpia– i va dir que aquesta proposta ha de superar l’estatut d’autonomia.
El parer dels sobiranistes
No obstant això, alguns sectors miren aquest canvi amb reticència. Especialment Sobiranistes, que vol que aquest document tingui contingut i que no sigui només un canvi retòric. Una de les cares visibles, Joan Josep Nuet, va explicar dimecres la seva posició en una entrevista a VilaWeb. A parer seu, aquesta proposta ha de tenir contingut polític real i no pas limitar-se a ser un canvi en el llenguatge per a combatre l’independentisme: ‘La proposta dels comuns és una confederació de pobles en una república plurinacional. Però aclarim-ho. Aquesta constitució què és? La de la República Catalana. I per mitjà del diàleg volem confederar-nos. Cal aclarir-ho, perquè si no sembla que Madrid permeti de canviar el nom de l’estatut. En això no hi estic d’acord i demano un aclariment per a no fer-nos trampes al solitari. No podem fer servir llenguatge sobiranista per a amagar una subordinació a l’estat espanyol.’
Tres condicions al pressupost de la Generalitat
Els comuns i el govern han mantingut contactes per a negociar el pressupost de la Generalitat, després d’haver-se situat la CUP a l’oposició i d’haver anunciat la negativa a aprovar-ne cap més d’autonòmic. La direcció de Catalunya en Comú inclou en aquest document tres condicions per a donar suport al pressupost del govern, i a més defensa l’aprovació del de l’estat espanyol perquè és positiu per a Catalunya.
La primera condició és la reversió de les retallades, sense especificar en quin grau i en què. La segona, una reforma fiscal progressiva, la qual és ara mateix el principal element de negociació entre els comuns i el govern. I la tercera és que sigui un pressupost amb perspectiva de gènere i que inclogui partides destinades a afavorir l’equitat de gènere. També demanen que s’implementi plenament la renda garantida de ciutadania.
Llibertat dels presos polítics
Catalunya en Comú reclama l’alliberament dels presos polítics i es compromet a donar suport a totes les accions de suport a les ‘persones represaliades per l’exercici legítim dels drets i llibertats fonamentals’. Defensa l’autogovern de qualsevol retrocés democràtic o proposta recentralitzadora i s’oposa a la judicialització de la política. A més, els comuns volen mantenir la taula de diàleg, ampliada amb actors socials, per a vehicular solucions polítiques al conflicte català.
El text també demana de democratitzar la justícia espanyola, de prohibir l’apologia del franquisme i del feixisme, de derogar de la llei mordassa, la reforma del codi penal espanyol i les últimes reformes laborals. Els comuns també posen l’accent en el feminisme i la perspectiva de gènere, la transició ecològica i les polítiques ambientals, la denúncia dels dèficits democràtics de la UE i la reducció del 30% de les taxes universitàries.
