Catalunya desafia el vendaval econòmic i atreu més empreses estrangeres que mai

No hi havia hagut mai tantes multinacionals a Catalunya. Aquesta és la conclusió principal que es deriva del darrer informe d’Acció, l’agència per la competitivitat de l’empresa de la Generalitat, que situa la xifra d’empreses estrangeres establertes a Catalunya en 9.155 –un 2,8% més que no les 8.908 registrades el 2019, el darrer any pre-pandèmia i el darrer en què es va actualitzar aquest indicador. En una conjuntura tan incerta com l’actual, la xifra ajuda a foragitar alguns dels fantasmes que planaven sobre el futur econòmic del país a curt termini i a mitjà.

Catalunya, cap a les deu mil multinacionals

La xifra d’enguany no solament és el rècord absolut d’empreses estrangeres establertes a Catalunya, sinó que a més representa un augment d’un 60,4% d’ençà del començament de la sèrie històrica, el 2014. Aquell any se’n registraren 5.708, 3.447 menys que no enguany.

Si bé és l’augment més petit d’ençà que se’n tenen xifres, el conseller delegat d’Acció, Albert Castellanos, remarca que tot i els darrers anys d’incertesa econòmica –fruit de la pandèmia del coronavirus i la guerra d’Ucraïna–, l’economia catalana continua essent capaç d’atraure multinacionals de primer nivell.

En aquest sentit, el també secretari general d’Empresa i Competitivitat es mostra confiat: “És una tendència que és esperable que es consolidi, i crec que arribarem relativament aviat a les deu mil multinacionals.” I afegeix: “Han estat anys molt anòmals, en què moltes decisions d’inversió s’han aturat, condicionades per la covid-19, però precisament perquè som en aquest moment tan dinàmic, tant a Catalunya com als mercats internacionals, per poc bé que fem les coses podem assolir aquest objectiu en els quatre anys vinents.”

Empreses com més va més joves

Una altra xifra destacable de l’informe té a veure l’edat de les multinacionals que arriben a Catalunya: un 23% s’ha creat en els darrers cinc anys, un 18%, en els darrers deu, i un 15%, en els darrers quinze. Això vol dir que una mica menys de la meitat de les multinacionals establertes a Catalunya (un 41%) tenen menys de deu anys d’existència, i que més de la meitat (un 56%) en tenen menys de quinze.

Pels autors de l’informe, aquestes dades palesen que l’ecosistema de filials d’empreses estrangeres a Catalunya és dinàmic i, alhora, consolidat. Castellanos hi coincideix: “Evidencia que molts sectors es mouen molt de pressa, i que les grans multinacionals inverteixen molt perquè saben que s’han de posicionar en sectors que són en plena transformació.”

I afegeix: “Som en un moment de molta transformació de l’economia, i molta part d’aquesta transformació serà accelerada per les inversions d’empreses estrangeres. Això explica que bona part de les multinacionals faci molt poc que hi és, i explica el rècord d’enguany.”

Impacte quantitatiu i qualitatiu

Respecte dels sectors d’aquestes multinacionals, destaquen les infrastructures i la construcció (amb 1.196 empreses, un 13,1%), les tecnologies de la informació i la comunicació (amb 897 empreses, un 9,8%) i, en tercer lloc, la maquinària i els béns d’equipament (amb 658 empreses, un 7,2%).

“Bona part de les inversions d’empreses estrangeres a casa nostra, precisament, consisteixen en la ubicació del seu hub digital internacional”, explica Castellanos. I recorda casos recents, com ara el de Microsoft, que l’any passat va instal·lar a Barcelona el seu hub d’intel·ligència artificial, el de Lidl, que enguany ha posat el seu centre d’anàlisi d’intel·ligència artificial a Catalunya, i el de Cisco, que la setmana passada va triar Barcelona per instal·lar-hi el seu centre de disseny de microxips a la UE. “Són diverses les empreses que consideren que Catalunya és un lloc atractiu per a situar-hi els seus hubs de digitalització”, remarca.

Ara, si s’analitza solament el volum de facturació, aquest ordre canvia del tot. En les primeres tres posicions no hi figura cap dels sectors esmentats, sinó el sector alimentari (35.856 milions d’euros, un 13,1% del total), l’energia (27.605 milions, un 10,1%) i l’automoció (23.825 milions, un 8,7%).

Castellanos atribueix aquesta discrepància al procés de reindustrialització en què és immersa l’economia catalana, i remarca que va en paral·lel a una transformació profunda de molts sectors productius, entre els quals destaca l’automoció, amb el creixement i consolidació del vehicle elèctric, l’alimentació, amb el desenvolupament de fonts de proteïna vegetal, com ara Heura, i l’energia, amb la revolució de les renovables i tecnologies com ara l’hidrogen verd. “Som en una economia en què bona part dels sectors es transformarà molt els anys vinents”, diu Castellanos.

Canvi de tendència

Així, el president d’Acció explica que a l’hora d’examinar l’impacte de la inversió estrangera en l’economia catalana és més important de fixar-se en la tipologia de les inversions que no pas en les xifres. Detalla que això ajuda a distingir la situació actual de la primera onada d’entrada de multinacionals a Catalunya a principi de segle, arran de l’entrada del país al mercat únic europeu.

Aleshores, el reclam principal de Catalunya per als inversos estrangers anava estretament lligat amb uns costs laborals menors que no els de les economies centreeuropees. Però ara els factors de competitivitat de Catalunya al mercat internacional han canviat. “No es tracta de trobar mà d’obra més barata, sinó que es tracta de trobar mà d’obra qualificada en un entorn econòmic atractiu; per això cada vegada creem ocupació en segments de qualificació més alts. L’objectiu no és ser competitius perquè paguem menys als nostres treballadors, sinó perquè som capaços de trobar els perfils adequats en àmbits que creixen molt, com ara les TIC, i en què sovint no se satisfà tota la demanda de mà d’obra.”

Certament, les empreses estrangeres són motors d’ocupació sense pràcticament equivalents a Catalunya: tot i representar menys d’un 4% del total d’empreses registrades, les filials estrangeres aglutinen un 18,5% de l’ocupació. Això vol dir que, en termes d’ocupació, les multinacionals tenen un pes gairebé cinc vegades superior al seu pes nominal sobre l’economia catalana.

Però el gran canvi que la inversió estrangera causa a Catalunya, a efectes del mercat laboral, no és tant quantitatiu com qualitatiu. “Sempre va bé generar llocs de feina, però en aquest cas pot ser que anem cap a un model en què se’n creïn menys, però amb un nivell de qualificació més alt. És probable que aquesta sigui la tendència.”

En aquest sentit, Castellanos explica: “La inversió estrangera no solament és basada en el fet que vinguin més empreses, sinó també que les que ja hi són reinverteixin i consolidin la seva posició a Catalunya. No solament es tracta de generar nova ocupació, sinó també d’assegurar la que ja tenim. Per això és tan bona notícia que aquests hubs digitals s’instal·lin a casa nostra, perquè significa que els centres de decisió es traslladen aquí. Això fa molt més difícils els processos de deslocalització com els que s’han vist en aquestes darreres dècades.”

L’augment de multinacionals que s’estableixen a Catalunya, per tant, no solament és simptomàtic de la resiliència de l’economia catalana, sinó que ajuda a explicar-ne el perquè: cada multinacional que aterra a casa nostra crea oportunitats perquè en vinguin més en el futur i perquè les que ja hi són expandeixin les seves operacions a Catalunya. “Aquesta inversió estrangera serà un revulsiu de la transformació de molts d’aquests sectors”, acaba dient Castellanos.

Seat, la principal multinacional a Catalunya

L’informe també revela que Seat –propietat del grup alemany Volkswagen– és la principal multinacional establerta a Catalunya per volum de facturació, amb 9.564 milions d’euros. La segueixen la mexicana Cemex (9.033 milions), la suïssa Nestlé (2.229 milions), l’alemanya Bayer (1.616 milions) i la també alemanya BASF (1.564 milions).

Completen la llista de les deu primeres la suïssa Novartis (1.442 milions), les nord-americanes HP (1.218 milions), Lear (1.105 milions) i Dow (1.013 milions) i, finalment, la francesa Schneider (1.002 milions).

Europa i els Estats Units, socis prioritaris

Respecte dels països d’origen, les 9.155 empreses estrangeres amb presència a Catalunya provenen de noranta països diferents. Ara, un 57,7% prové d’un grup reduït de tan sols cinc països: l’estat francès, Alemanya, els Estats Units, el Regne Unit i Itàlia. Europa és l’àrea d’origen de tres de cada quatre filials estrangeres establertes a Catalunya.

De fet, un 90,4% prové d’un grup reduït de tan sols vint països que inclou tant les principals economies europees com les dues principals potències econòmiques asiàtiques (la Xina i el Japó) i les tres economies nord-americanes (els Estats Units, el Canadà i Mèxic). Fora dels vint primers, destaca el creixement de les multinacionals sud-americanes, que han crescut de gairebé d’un 40% d’ençà del 2019. Tanmateix, en termes absoluts, aquest augment ha estat de 30 companyies, per a un total de 109 empreses, que són tan sols un 1% de les 9.155 registrades enguany.