18.02.2019 - 18:16
|
Actualització: 18.02.2019 - 20:44
Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears defensen que l’adaptació al nou reglament europeu sobre la gestió de la pesca d’arrossegament -que entrarà en vigor el 2020- preservi la flota actual i compensi la possible reducció de possibilitats de pesca amb una millora de la comercialització i la recuperació de recursos pesquers.
La consellera d’Agricultura, Teresa Jordà, ha remès per carta el posicionament dels tres governs al ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació espanyol, Luis Planas. La missiva a què ha tingut accés l’ACN recorda que els tres territoris acullen el 80% de la flota d’arrossegament de tota la façana mediterrània de l’estat espanyol.
En la carta, la consellera Jordà recorda que, de fet, Catalunya té la major flota d’arrossegament del litoral mediterrani i que el sector està particularment exposat a les decisions que prengui l’executiu espanyol durant aquest any sobre com implementar el nou reglament europeu sobre la gestió de la pesca demersal a la Mediterrània Occidental.
Tot i això, la carta remesa al ministre d’Agricultura recull els posicionaments acordats entre els governs de Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià en el marc de les reunions bilaterals mantingudes. Els executius recorden que la flota d’arrossegament ha perdut entre el 40 i el 50% de les embarcacions i que això l’ha portat al ‘límit’ de la viabilitat com a ‘sector central’ de l’economia pesquera.
Per això, demanen que la política de flota giri a l’entorn al manteniment de la seva mida i evitant la pèrdua neta de més embarcacions. L’objectiu ha de ser, segons els tres governs, assegurar que la flota d’arrossegament actual supera amb èxit el període de transició cap a la recuperació del recurs durant el qual es reduirà l’esforç pesquer (dies de pesca anuals), compensant el treball fet amb una gestió més intel·ligent de l’activitat que inclogui, entre d’altres aspectes, la millora en la valorització del producte i la comercialització.
A més, aposten per potenciar la gestió conjunta dels dies de pesca anuals per part de les confraries o les seves agrupacions sobre una base territorial, que afavoreixi la gestió intel·ligent de l’esforç pesquer en els diferents caladors locals.
D’altra banda, rebutgen la implantació de qualsevol model basat en l’assignació individual de drets de pesca comercialitzables, atès que a creació d’un mercat de drets, diuen, implicaria la destrucció del model territorial tradicional de pesca mediterrani.
Els governs veuen necessari assegurar que el sistema de determinació de l’esforç pesquer base inicial no perjudiqui les flotes d’aquells territoris que han anat fent vedes de pesca estacionals o altres sistemes equivalents de reducció de l’esforç en els darrers anys, davant d’aquelles que no ho han fet.
En aquest sentit, reclamen que els esforços addicionals voluntaris de conservació del recurs vagin en benefici directe d’aquells que els practiquen i que la reducció suplementària de la mortalitat pesquera sigui corresposta amb un menor requeriment de reducció de l’esforç pesquer en forma de dies de pesca.
La consellera s’hi ha referit a Tarragona abans de reunir-se amb representants de la Confraria de Pescadors de la ciutat. Jordà ha explicat que el govern espanyol ‘no veu amb mals ulls’ les seves propostes i que el nou model no significa que hagin de desaparèixer més barques, sinó tot el contrari.
Teresa Jordà s’ha felicitat pel fet que la confraria tarragonina hagi deixat enrere la crisi del peix blau gràcies al conveni amb Mercadona -a qui venen directament gairebé tot el seu producte-. Tot i això, la consellera els ha traslladat el desig que tot el sector del peix blau vagi unit i actuï ‘com un tot de país’ per tal de tenir més força. Mentrestant, la consellera ha assenyalat que continua en marxa l’estudi científic que analitza l’estat de les poblacions de seitó i sardina a la costa catalana.
Crisi de l’avellana
D’altra banda, la consellera d’Agricultura ha explicat que la Diputació de Tarragona s’ha compromès a contribuir a impulsar el pla de valorització de l’avellana, una eina que estableix una quarantena d’actuacions estratègiques per millorar la producció, el consum i la promoció de la fruita seca. Jordà ha detallat que amb el president de la corporació, Josep Poblet, s’han emplaçat a escollir mitja dotzena de línies on s’hi puguin destinar recursos.
La consellera ha mantingut el compromís adquirit amb el sector pel qual es concretarien les mesures a prendre de forma més urgent. Precisament, aquest dimarts els pagesos de l’avellana han convocat una altra tractorada entre el Morell i Tarragona perquè s’apliqui un pla de xoc per al sector, que ha patit una campanya ruïnosa.
