Catalunya té cada any un dèficit en sanitat de 5.450 milions d’euros, segons la Cambra de Comerç

La Cambra de Comerç Barcelona estima que el dèficit anual de despesa en sanitat a Catalunya se situa en els 5.450 milions d’euros. Segons els Indicadors de Progrés i Benestar de l’entitat, al Principat li correspondria una despesa per càpita de 2.978€, un 31,6% més de la que es realitza (2.263€). Per tant, hi ha un dèficit anual de despesa sanitària pública i privada per habitant de 715€ —en termes comparatius amb Europa—, que es tradueix amb un dèficit comparable al 2,2% del PIB català l’any 2019.

La Cambra matisa que bona part d’aquest dèficit s’explica per l’actual sistema de finançament autonòmic, que essencialment redistribueix els recursos en funció de la població ajustada (tenint en compte l’estructura demogràfica desigual entre comunitats autònomes). Això genera un anivellament per càpita arreu de l’estat de la despesa sanitària pública (que representa al voltant del 70% de la despesa total en sanitat).

En aquest sentit, la despesa per càpita en salut pública a Catalunya (1.524€ el 2019) va ser pràcticament idèntica a la mitjana estatal (1.492€), malgrat que el PIB per càpita a Catalunya va ser un 18,1% superior a la mitjana.

Dèficit estructural de metges de família i infermers per habitant

La despesa per càpita en sanitat hauria d’augmentar més d’un 30% per convergir amb els països europeus. El nombre de metges per habitant a Catalunya és similar als països del nucli d’Europa —469 metges per cada 10.000 habitants, una magnitud lleugerament per sobre d’Alemanya (447) i Itàlia (400), i clarament superior en relació amb els Països Baixos (383), França (337) i Bèlgica (321)—, però hi ha un dèficit persistent en l’atenció primària i en la infermeria.

El nombre de professionals en atenció primària va tendir a convergir abans de la crisi immobiliària. El 2004 representaven el 59,6% de la mitjana de professionals en els països anteriorment esmentats. Aquest percentatge va créixer fins al 66,3% el 2007, però de llavors ençà s’ha estancat en el 64,9% (2020). Aquest fenomen es reprodueix en la infermeria, malgrat que el nombre de professionals per habitant a Catalunya ha augmentat més d’un 50% entre el 2004 i 2020.