13.12.2021 - 19:50
Cal agafar les dades amb pinces. Allò que avui és “X”, potser demà serà diferent i s’haurà de canviar. Fer estimacions i previsions és una feina molt arriscada en aquests moments i la probabilitat d’equivocar-se és més alta que no habitualment. Dit això, que em sembla necessari de destacar, el PIB de Catalunya ha registrat una variació interanual del 4,1% el tercer trimestre del 2021, segons que ha fet públic avui l’Idescat. Des del punt de vista de la demanda, l’evolució del PIB s’explica principalment per l’augment de la interna (4,2%), gràcies a l’evolució a l’alça de tots els seus components i amb una importància especial de la formació bruta de capital (8,9%), sobretot en béns d’equipament (14,2%).
Comparativament, el tercer trimestre l’economia catalana creix en termes interanuals un punt i quatre dècimes per sobre de l’economia espanyola (2,7%) i al mateix nivell que la UE-27 (4,1%). Tanmateix, la variació intertrimestral del PIB a Catalunya és d’un 1,3%, set dècimes per sota de la taxa espanyola i vuit de la corresponent a la UE-27. Cal recordar que els càlculs de l’Idescat segueixen una metodologia diferent dels de l’INE, de manera que és una comparació indicativa i prou. Però, sigui com sigui, em sembla interessant de veure com el salt interanual a Catalunya és més fort que no a la mitjana estatal.
Del punt de vista de l’oferta, el creixement interanual de l’economia catalana és superior en tots els sectors, llevat del d’activitats immobiliàries i professionals. Això vol dir que, en comparació amb el tercer trimestre de l’any passat, en alguns sectors hi ha diferències importants. Per exemple, a la construcció, que, si bé a Catalunya creix poc (+0,5%), a la resta de l’estat espanyol cau d’un -8,2%. O a la indústria, en què la diferència és del +2,7% al +0,4%. Cal remarcar que les branques que més han contribuït a assolir aquest resultat són les de la química i la metal·lúrgia. En canvi, la producció de vehicles de motor mostra una evolució negativa, coherent amb la reducció de les exportacions corresponents.
En termes interanuals, les diferències encara són més grans, si prenem les estimacions que va presentar fa un mes l’AIReF. En aquell cas, donava per a Catalunya un creixement del 4,4% interanual, en contrast amb el 2,7% estatal. I l’intertrimestral (sobre el segon trimestre), del 2,2% enfront del 2,0% de l’estat espanyol. En canvi, la Cambra fa un mes i mig rebaixava de 0,2 punts percentuals el creixement per a tot l’any i estimava un ritme del 0,8% intertrimestral i del 3,8% interanual al tercer trimestre, per sota de les dades de l’Idescat. En definitiva, les diferències entre les fonts de càlcul deixen ben clar allò que deia al començament sobre la dificultat actual de fer estimacions i previsions. Ara, tot plegat vol dir que si prenem les xifres de l’AIReF, el tercer trimestre Catalunya ha crescut més de pressa que no la resta de l’estat espanyol; en canvi, segons l’Idescat i la Cambra a Catalunya hi ha hagut un creixement més lent.
Bé, continuarem amb l’Idescat, que és el cas intermedi i aquell de què tenim més detalls. És clar que el ritme de creixement de l’activitat del tercer trimestre sobre el segon s’ha alentit força. En part, s’explica pel sistema de càlcul, perquè en aquest cas, durant el trimestre anterior, el creixement havia estat del 18% sobre el primer. Una xifra anormal i que condiciona el següent. De totes maneres, la dada intertrimestral que més pot cridar l’atenció és que la indústria baixa d’un -1,3%, un fet que realment no hauria de sorprendre, perquè és el reflex dels problemes de subministrament d’aquests últims mesos.
Aquí potser fa de bon recordar allò que deien la Cambra i l’Idescat en l’enquesta de clima empresarial en acabant el tercer trimestre, sobre aquest punt específic. Apuntaven que el 61% de les empreses industrials catalanes tenien problemes d’aprovisionament, un 56% en el cas de la construcció i un 53% en el comerç. Són percentatges superiors al del pitjor moment del tancament de fronteres per la covid-19, el 2020, quan va afectar el 52% d’empreses industrials. Sens dubte, els colls d’ampolla en el subministrament i el transport són una mala herència que deixem a l’any 2022.
Un fet que m’ha sorprès de les dades comparades és que el turisme estranger hagi tingut una repercussió menor a Catalunya durant el tercer trimestre. Segons l’Idescat, la despesa que s’hi ha fet ha estat només d’un 18% de la de l’estat espanyol; en canvi, per a tot el 2019, per exemple, fou d’un 28%. La gestió interna de la pandèmia i la comunicació deficient amb l’exterior, certament no ens va ajudar gaire.
Finalment, la taxa intertrimestral de creixement de l’economia catalana de l’Idescat m’ha semblat baixa. Pensava que, malgrat els problemes viscuts, el consum de les famílies, per exemple, no hauria baixat d’un 0,9% respecte del trimestre anterior i que les entrades per turisme haurien estat més bones. Ben entès que aquestes opinions no tenen més fonament que la flaire que m’ha semblat respirar en acabant l’estiu. Veurem si hi ha actualitzacions de totes aquestes dades més endavant.
