01.05.2024 - 20:00
Ha estat una sorpresa molt positiva. L’economia catalana ha crescut del gener al març a un ritme trimestral del 0,9%, el mateix amb què va acabar l’últim trimestre de l’any passat, després d’una bona acceleració. Vol dir que manté, per segon trimestre consecutiu, una velocitat molt alta. En termes interanuals, l’augment és del 2,8%. Aquesta és l’estimació que, com cada trimestre, calcula l’AIReF, segons el creixement del PIB de l’estat espanyol de l’INE. I ahir, unes hores després de saber les dades de l’avançament oficial, ja va fer pública la distribució del PIB de l’estat espanyol per comunitats autònomes. Això vol dir que Catalunya va créixer dues dècimes per sobre de la mitjana trimestral de l’estat espanyol i quatre dècimes de la taxa interanual.
La zona euro també creix més de pressa que no s’havia anticipat. Les previsions per a la seva economia apuntaven un creixement del primer trimestre al voltant del 0% i l’avançament ha estat de tres dècimes. Les quatre grans economies hi tenen a veure, sobretot la de l’estat espanyol, que també ha crescut més que no s’esperava: d’un 0,7% enfront d’una expectativa del 0,4%. La van seguir, de lluny, Itàlia i l’estat francès, el PIB dels quals va créixer d’un 0,3% i d’un 0,2%, respectivament, en tots dos casos, xifres més bones que no les anticipades i que representen una acceleració del creixement respecte de l’avançament del 0,1% que havien observat totes dues economies en l’últim trimestre del 2023.
Però la millora més important, per tot allò que implica per a la resta de països, va ser l’experimentada per Alemanya, economia principal de la zona euro, el PIB de la qual va créixer d’un 0,2% el primer trimestre d’enguany, després d’haver sofert una contracció del -0,5% en l’últim de l’any passat, la qual cosa li permet d’esquivar la recessió tècnica. Entre els 13 països de què l’Eurostat disposa de dades en aquest moment, Irlanda va registrar l’augment més gran del PIB en comparació amb el trimestre previ, d’un 1,1% (després de baixades fortes l’any passat), seguida de Letònia, Lituània i Hongria, totes tres amb un creixement del 0,8%. Per contra, Suècia va ser l’únic país que va veure davallar el PIB entre el gener i el març, d’un -0,1%.
En termes de creixement interanual, l’estat espanyol també encapçala els quatre grans països, amb un 2,4%; seguit de França, amb un 1,1%; Itàlia, amb un 0,6%, i, finalment, Alemanya amb un -0,2%.
Dit això, coincideixo amb el ministre d’Economia espanyol, Carlos Cuerpo, amb els tres aspectes que més va destacar ahir sobre les dades avançades a l’estat espanyol. Per mi, també la més important és el creixement que registra la inversió, amb un 1,3% trimestral, dins la qual destaquen la construcció i els béns d’equipament, amb taxes que superen el 3%. Recordem que la inversió va ser la Ventafocs del 2023. Vull assenyalar que no em quadren gaire aquests creixements de l’activitat amb les davallades d’ocupació que van ser registrades a l’EPA, que vam comentar divendres. O hi ha uns guanys de productivitat espectaculars, cosa que no crec gens, o alguna cosa patina entre totes dues estatístiques. De seguida ho analitzarem.
El segon punt a destacar és el consum de les cases. El creixement ha estat del 0,3%, és a dir, ha crescut al mateix ritme que en el trimestre anterior. La millora de poder adquisitiu ha estat remarcable en aquest trimestre, atès que la remuneració mitjana dels assalariats, en termes corrents, ha pujat d’un 2,9% trimestral, mentre els preus han crescut d’un 1,2%.
I, finalment, destaca el comportament de les exportacions, amb un molt bon augment, del 2,4% trimestral. Atès que les dades que sabem dels dos primers trimestres en les vendes a l’exterior de béns no són gaire bones (un -2,8% a escala de l’estat espanyol), cal pensar que el bon comportament final és fonamentalment pels serveis. Dels quals, per cert, ja sabem les bones dades sobre despesa dels turistes els dos primers mesos de l’any, que ha estat superior d’un 25% a la del mateix període de l’any passat.
I, fins ací, el PIB vist del costat de la demanda. Tanmateix, quan s’analitza el creixement del PIB per la banda de l’oferta, algunes coses, tal com he dit, no em quadren. Recordem que divendres passat es va publicar l’EPA, que vaig comentar en la píndola del dia 26. El resultat per a Catalunya era bo, però, en canvi, no ho era per a tot l’estat espanyol, per un augment de la desocupació i, sobretot, per una davallada de l’ocupació de 140.000 treballadors. I és això el que no em quadra; que, en un mateix trimestre, mentre l’economia creix d’un 0,7%, l’ocupació baixa d’un -0,7%.
Quan ho mirem per grans sectors, la situació es complica una mica més. Per exemple, a la indústria, l’activitat augmenta d’un 2,2% (manufacturera) i d’un 1,6% (total), mentre l’ocupació baixa d’un -1,4%. A la construcció, l’activitat, puja d’un 2,0% i l’ocupació baixa d’un -1,2%. I, finalment, en els serveis les xifres són d’un 0,3% i d’un -0,3%, respectivament. Totes dues estatístiques les fa l’INE, però em sembla que o l’una o l’altra no ens acaben de dir tota la veritat. O l’economia de tot l’estat espanyol ha crescut menys que no es diu, o l’ocupació ha anat més bé que no apunten les xifres.
En el cas del creixement del PIB, l’única referència coherent que tenim és la de l’estimació en temps real que fa l’AIReF, que fins ara era d’un 0,6%, molt semblant al 0,7% de l’INE. En canvi, els 140.000 ocupats menys que apunta l’EPA es converteixen en gairebé 200.000 afiliats més a la Seguretat Social entre el gener i el març. Evidentment, són dues fonts diferents. I l’una és una enquesta i l’altra és un registre. Per tant, no es poden comparar. Però, malgrat tot, la diferència és abismal. Per tot plegat, tinc la sensació que amb l’ocupació, l’EPA ha fet massa llarg amb el càlcul de les pèrdues de llocs de feina.
Bé, en tot cas, crec que som davant una molt bona notícia pel creixement de l’activitat. Catalunya manté una empenta magnífica, superior a la resta de l’estat espanyol i que triplica l’europea, malgrat l’entorn i els riscs geopolítics, mentre la taxa corresponent de la zona euro comença a deixar enrere els aires de recessió. El fet que Alemanya hagi crescut aquest trimestre, encara que sigui poc significatiu, és un símptoma del fet que l’evolució de qui hauria de ser la locomotora de la zona euro pot canviar el pas, en positiu.
