01.04.2024 - 19:50
|
Actualització: 01.04.2024 - 20:00
Les dades de la comptabilitat espanyola de l’any 2023, que es van publicar dimarts passat ens permeten de comparar la marxa del quart trimestre amb les de Catalunya i comprovar el ritme de l’activitat a l’entrada de l’any nou. Ara, amb dades revisades i més detallades sobre tots dos avanços presentats el mes de febrer. Doncs bé, resulta que la velocitat de creixement de l’últim trimestre és força més ràpida a casa nostra, tant si ho mirem del punt de vista intertrimestral (sobre el tercer trimestre), amb taxes que van ser d’un 0,9% (dues dècimes més que a l’avanç) i d’un 0,6%, respectivament, com si la comparem interanualment, amb el quart trimestre de l’any 2022, amb uns ritmes del 2,8% i del 2,0%.
En el context europeu, recordem que els creixements de la zona euro han estat mínims i han vorejat la recessió. Concretament del 0%, l’intertrimestral, i del 0,1%, l’interanual. Per tant, som en una bona situació respecte dels nostres veïns europeus, adient per a retallar una mica les diferències que encara ens separen de molts d’ells en les magnituds bàsiques.
Per sectors, solament la construcció i l’agricultura mostren un creixement inferior a Catalunya, però als altres dos és superior, i en destaca sobretot la indústria, amb dos punts percentuals de diferència, 3,8% enfront de l’1,8% de l’estat espanyol. I del punt de vista de la demanda, destaca també la disparitat registrada en el creixement del consum familiar en el quart trimestre. Així, intertrimestralment, a Catalunya ha crescut d’un 2%, contra un 0,2% de tot l’estat espanyol, i interanualment, la diferència també és significativa, atès que va del 3% al 2,3%. Finalment, l’altre punt positiu de disparitat és un creixement molt més fort de les despeses dels estrangers a Catalunya (25,7% i 20,5% interanuals, respectivament).
Això vol dir que Catalunya ha entrat amb un ritme d’activitat a l’any nou més alt que el de la resta de l’estat espanyol. De totes maneres, amb les dades de què disposem d’ençà que va començar l’any, que són mínimes, veiem que les diferències que hi ha entre l’evolució de tots dos territoris són molt minses, per la qual cosa haurem d’esperar a tenir les trimestrals per veure si l’embranzida superior s’ha mantingut o no.
Ara com ara sí que sabem què pensen els economistes catalans sobre això que ens espera. Dimecres, el Col·legi d’Economistes de Catalunya (CEC), presentava els resultats de l’Enquesta de Situació Econòmica – Hivern 2024, en què destacava que la seva valoració general de la situació econòmica, respecte d’ara fa un any, era que era igual o millor, en un 72% dels enquestats. Per la seva banda, l’Índex de Confiança dels Economistes, que engloba la percepció de la comunitat del CEC, tenint en compte tots els factors que incideixen en la situació econòmica, no ha experimentat grans canvis en comparació amb el sondatge anterior, fet a la tardor.
Quant a les qüestions principals de l’economia catalana que més preocupen els economistes, en aquesta enquesta, la sequera és el problema que més inquieta, apuntat per un 42,7% dels col·legiats. Recordem que a la tardor només va ser assenyalat per un 28,9% dels enquestats. Per tant, el problema s’ha fet cada vegada més gran i es valora com a un perill cert, i no pas menor.
En relació amb la situació econòmica, cal emfatitzar que el sondatge es va fer abans de l’anunci d’eleccions anticipades per al 12 de maig. El degà del CEC, Carlos Puig de Travy, va fer una crida al consens, durant la conferència de premsa: “L’economia va bé, però no s’ha de tensar amb inestabilitat política.” D’una altra banda, va manifestar que Catalunya necessitava amb urgència un nou model de finançament: “L’actual ha caducat i és ineficient.”
Com a novetat, en l’actual context d’adversitat climàtica i ambiental, l’enquesta del CEC ha dedicat aquest trimestre una part monogràfica a la sequera. I, com es podia esperar, el 95,3% dels col·legiats creu que tindrà un impacte negatiu en el creixement econòmic de Catalunya enguany, i, dins aquest col·lectiu, un 57,0% opina que l’impacte advers serà molt gran.
A conseqüència d’haver activat les mesures d’emergència, una àmplia majoria dels economistes (79%) diu que s’accentuaran les tensions en el sector agroalimentari. D’una altra banda, un 70% manifesta que començarà un conflicte entre els diferents sectors econòmics perjudicats (agrari, boca, industrial i turisme) pels usos de l’aigua, i un 55% creu que fomentarà la inversió en sistemes tècnics de reciclatge i reutilització de l’aigua.
A la pregunta sobre quines són les accions que s’haurien d’incorporar per afrontar la sequera a mitjà termini, les dues respostes principals són de sentit comú. El 72% dels economistes demana d’augmentar la inversió en plantes dessalinitzadores i de regeneració, i el 67% reclama de reparar canonades en mal estat que produeixen pèrdues molt elevades. La negligència administrativa en aquest darrer punt per mi és un misteri. No entenc els motius pels quals no s’ha fet res d’ençà de la darrera sequera, quan probablement era la solució més a l’abast de totes les administracions.
L’enquesta també ha formulat dues preguntes sobre el sector agrari, en el marc de la conjuntura actual. És important de comprovar que el 78% dels col·legiats considera que no s’hi dóna la importància que hi correspon, pel seu pes en l’economia. Crec que en aquest punt és important de fer una mica de memòria. Recordem què pensàvem sobre l’alimentació aquells dies no tan llunyans de la pandèmia, quan érem en un aïllament quasi absolut. Era important que no fallessin els qui la “fabricaven”, per exemple, i també que fossin a la vora, per si de cas. Són coses que hom pensa mentre dura el problema i té por, però que semblen oblidar-se quan s’ha normalitzat la situació. Crec que no hi ha cap error més gran que no aprendre de les experiències. Potser ens hem vaccinat al 100% contra tota mena de virus que es puguin tornar a presentar? La resposta l’hauríem de rumiar tots plegats i posar les coses al seu lloc i, en aquest cas, el paper fonamental que hi juga la pagesia.
D’una altra banda, els enquestats han identificat diferents factors que perjudiquen el sector. Entre els quals, a més de la burocràcia excessiva, hi ha l’exigència de complir normatives ambientals excessivament estrictes, en comparació amb uns altres territoris competidors.
Respecte d’aquest punt, potser cal una petita reflexió, que va més enllà de Catalunya, però que ens afecta a tots. Sembla evident que, per calmar la còlera dels agricultors, a tot arreu d’Europa els responsables polítics d’ací i europeus han privilegiat les respostes a curt termini, en detriment de la necessària transició ecològica. Les eleccions europees són a tocar i calia evitar aldarulls que acabessin afectant tota la ciutadania. Per tant, era la solució més ràpida i fàcil d’aplicar, però no la més eficient i correcta. En definitiva, la Comissió Europea s’ha limitat a modificar per al 2025 les normes d’atorgament d’ajuts de la política agrària comuna (PAC), i, en aquesta nova versió, s’han abandonat o relaxat unes quantes condicions ambientals que regeixen el pagament de les ajudes directes.
Com a conclusió de l’enquesta, el fet més significatiu és que, en aquests moments, els economistes catalans atorguen a la sequera un paper gens negligible sobre el futur de l’activitat. De la seva durada i gravetat, en dependrà d’alguna manera el resultat final de l’any, atès que la manca d’aigua afecta significativament i transversalment gairebé tots els sectors importants de la nostra economia. I, en aquest cas, és solament Catalunya, dins l’estat espanyol, que n’és perjudicada, o, per a ser més exactes, les seves conques internes, que apleguen la meitat del territori i més del 90% de la població.
