08.05.2023 - 19:50
La setmana passada hi va haver un fenomen que no acostuma a ser normal en aquestes contrades. Entre dimecres i divendres, tres organismes van fer públiques sengles valoracions de la marxa de l’economia catalana durant el primer trimestre. I si bé totes tres són positives, també són molt diferents. A vegades, ens queixem de manca d’informació, però en aquest cas, gairebé amb un excés, ens hem quedat perplexos, perquè, amb tres dades a la mà, no sabem ben bé com ha anat realment el trimestre en qüestió. És a dir, si hem crescut molt de pressa o no tant. Tot i que la qüestió important és que hem crescut, és clar.
La Cambra de Comerç va presentar dimecres passat un creixement intertrimestral del 0,3%. El mateix dia, l’AIReF va fer l’estimació per a totes les comunitats, i deia que el creixement català era del 0,5%. I divendres, la Generalitat, per mitjà de l’Idescat, va publicar que el PIB trimestral havia crescut d’un 1,2%. Com veieu, la diferència entre tots és molt gran. En dos casos, creixem més o menys com la mitjana de tot l’estat, i en el darrer, més del doble. Per fer-nos una idea, segons la Cambra i l’AIReF, creixem a un ritme entre l’1,3% i el 2% anualitzat i, segons l’Idescat, gairebé del 5%. (Com a referència, cal dir que el creixement a tot l’estat, segons l’Institut d’Estatística espanyol (INE), és del 0,5% i a la zona euro, del 0,1%.) Amb quin ens hem de quedar?
No és fàcil de dir, ni tampoc s’ha de demanar un acte de fe en cap cas. Cada organisme té la seva manera de calcular i, amb tota seguretat, els tres sistemes d’estimació estan prou contrastats. En aquest cas, l’exactitud no existeix, senzillament és qüestió d’acostar-s’hi tant com es pugui. Però quan la diferència sobre una mateixa magnitud és tan important, crea incertesa i és un maldecap més a l’hora de prendre decisions per part l’empresa. No és igual haver d’actuar en un entorn que creix a un ritme dels esmentats que en un altre.
De fet, en la nota informativa, l’Idescat inclou un paràgraf il·lustratiu, sobre la complicació a l’hora de fer l’estimació, i diu que ha de ser una situació comuna a tots els que ho han fet. En concret, diu: “Convé tenir present la incertesa de l’avanç del PIB trimestral, atès que per a l’estimació del PIB del primer trimestre l’Idescat encara no disposa d’alguns dels principals indicadors d’activitat del març. A això, s’hi afegeix la complexitat derivada de la valoració dels consums intermedis i dels deflactors, en un context de preus a l’alça d’aquests inputs i dels preus finals.”
Per la seva banda, l’AIReF, que parteix de l’estimació estatal que ha fet l’INE, a l’hora de “repartir” els creixements entre les comunitats autònomes, diu: “Tal com l’INE mateix adverteix, les estimacions de la comptabilitat trimestral espanyola registren revisions de més magnitud que no és habitual. Això comporta que les estimacions de METCAP (el model propi) es trobin també subjectes a una incertesa més gran.”
Ho he demanat a la Cambra i han respost que ells han mantingut la base de la seva estimació en la xifra del quart trimestre que aporta l’Idescat, i que les xifres que estimen els donen un augment de l’activitat moderat i que s’accelera en el segon trimestre.
Però la clau és a l’Idescat. I la resposta que em donen és que tot l’enrenou ve d’uns canvis que ha fet l’INE en les seves dades del 2022. Concretament, expliquen que la comparativa amb l’economia espanyola ha de tenir presents alguns canvis metodològics que ha introduït l’INE per primera vegada en la seva història recent, aprofitant la publicació de l’avanç del PIB d’Espanya.
Segons que m’expliquen, l’INE ha deixat de congelar la informació relativa al 2022 i reestima el perfil trimestral d’enguany. “Fins ara, la política de revisió de dades l’INE la feia quan publicava les dades del segon trimestre (el setembre de l’any en curs) coincidint amb la publicació de la dada anual.” En canvi, l’Idescat manté la congelació de la informació de l’any anterior i la sèrie temporal s’actualitzarà quan es publiqui la informació de comptabilitat del quart trimestre i la dada anual de 2023.
Aquest fet, continuen explicant-me, implica que la comparativa sigui diferent que en el cas que l’INE hagués mantingut la seva política de revisió feta fins ara. Concretament, l’INE ha reestimat a la baixa el primer trimestre del 2022 i a l’alça el darrer trimestre del 2022. Això té implicacions, perquè si l’INE hagués congelat totes les seves estimacions trimestrals del 2022 per continuar obtenint el 3,8% de creixement interanual, la seva taxa intertrimestral el quart trimestre seria de l’1,1%, xifra que s’acostaria molt a la que publica l’Idescat per a Catalunya.
Som davant un problema estrictament estatístic, doncs, que pot no ser coherent amb la realitat de com ha evolucionat l’activitat a Catalunya. El canvi inesperat de l’INE a escala trimestral i estatal, juntament amb el fet que uns l’hagin tingut en compte i uns altres no per fer els seus càlculs, és el punt clau de la divergència en les estimacions que hi ha hagut. De fet, les diferències encara són més grans si observem les taxes interanuals del primer trimestre. Segons la Cambra, creixem al 2%; per l’Idescat, al 3,0%; i per l’AIReF, al 3,9%.
Dit això, no podem dir a quina velocitat anem creixent en realitat, però sembla que podria ser a un ritme una mica més alt que no recullen la Cambra i l’AIReF, i potser una mica inferior al que aporta l’Idescat. És a dir, entre el 0,5% i l’1%. No deixa de ser una bona notícia.
