Catalunya, Còrsega i la Guaiana: les nacions en la campanya francesa

Les qüestions nacionals i l’encaix dels territoris que coexisteixen a l’estat francès també han format part de la campanya de les eleccions presidencials, principalment a Còrsega i la Guaiana. En aquestes eleccions, però, cap partit nacionalista o regionalista no se sent identificat.

Catalunya Nord no ha tingut cap presència en la campanya, però sí la resta del país i el procés d’independència que viu el Principat. Molt especialment, arran de les declaracions de François Fillon, que va assegurar que li xocava que es negués ‘totalment a un poble el dret de decidir per si mateix’ quan van preguntar-li per la independència de Catalunya.

També el portaveu d’internacional de Jean-Luc Mélenchon va dir, en nom d’aquest candidat, que estava a favor d’un referèndum d’independència a Catalunya. Per contrast, però, cal destacar que Mélenchon s’ha mostrat combatiu amb les altres llengües de l’estat francès i que el punt del seu programa que demana de finançar només escoles públiques seria un cop mortal per a les escoles associatives, com la Bressola, les Calandretes (occità), les Ikastolas (basc) o les Diwan (bretó). Mélenchon, fins i tot, va arribar a titllar les escoles Diwan de ‘sectes’.

Marine Le Pen també ha fet referència a una altra qüestió territorial, en aquest cas manifestant el desig que el Karabakh s’unís amb Armènia, una regió independent de facto d’Azerbaidjan i no reconeguda internacionalment. Per la seva banda, el candidat Philippe Poutou ha defensat el dret d’autodeterminació dels pobles, fins i tot, ‘a Còrsega, el País Basc i la Bretanya’.

Els partits nacionalistes sense candidat
El president de l’Assemblea de Còrsega, Jean-Guy Talamoni, de Corsica Libera, ha assegurat que, com a independentista, no ha anat mai a votar a les eleccions presidencials. Per la seva banda, el president del govern, el nacionalista Gilles Simeoni, ha comunicat que no donarà cap consigna de vot en la primera volta, encara que sempre s’ha mostrat frontalment oposat a la ideologia i valors del Front Nacional.

Més enllà de Còrsega, la Unió Democràtica Bretona (UDB), que va intentar de fer una candidatura regionalista amb Christian Troadec al capdavant, tampoc no s’ha posicionat per cap candidat, però sí per la ‘tercera volta’, en referència a les legislatives. És de destacar que justament a la Bretanya és on Benoît Hamon obté millors resultats (17,5% fa un mes), ja que és bretó, a més del fet que el seu país sempre ha estat un feu de l’esquerra.

A Occitània, Iniciativa per Occitània ha demanat el vot per dos candidats minoritaris, Philippe Poutou i Jean Lassalle, que són els únics que han respost a un qüestionari de les associacions culturals occitanes i hi han declarat que donaran suport a la llengua. Cap dels altres candidats no l’ha respost, una actitud que ha estat considerada com un menyspreu a l’occità. El Partit de la Nació Occitana i el Partit Occità han demanat de no votar per cap dels onze candidats. Per la seva banda, les associacions alsacianes no han donat cap recomanació, ja que cap candidat no s’ha compromès amb la recuperació de la regió alsaciana, diluïda ara en una macroregió.

A Catalunya Nord, ERCN i JERC tampoc no han donat cap consigna, més enllà de la campanya ‘Aturem la dreta francesa’, en la qual establien una sèrie de condicions per a donar suport a algun dels candidats, però cap d’ells no les ha complert. En el cas de ‘Oui au Pays Catalan’ també estan centrats en les eleccions legislatives de juny.

L’encaix de Còrsega
En les eleccions regionals del 2015, els partits nacionalistes de l’illa van assumir el poder per primera vegada a la història. Una legislatura de només dos anys, ja que es crearà una col·lectivitat única, amb més competències, que comportarà la desaparició dels departaments.

En aquesta campanya, fins i tot Marine Le Pen, davant les demandes corses, ha mostrat el seu tarannà més regionalista. La líder del Front Nacional ja es va situar per davant d’Hollande en les anteriors presidencials i ara, en l’única enquesta feta a l’Illa, la candidata podria ser novament la més votada (29%). Le Pen ha adaptat el seu discurs, fent sonar l’himne cors en el seu míting i fent acompanyar la bandera francesa amb la corsa. A la vegada, sense apostar per la cooficialitat, ha dit que se sentia preocupada per la ‘bella llengua corsa’, que existien ‘particularitats’ a l’illa i que ella no s’oposava que tingués una estructura fiscal i pressupostària diferent de la resta de l’estat.

Per la seva banda, François Fillon, que ha quedat segon a l’enquesta a l’illa (21%), va manifestar-se partidari que ‘els territoris s’organitzin en funció de les seves especificitats’, encara que és contrari a la cooficialitat de la llengua. En un debat centrat en els valors tradicionals, també va prometre de fer una llei que consagri les especificitats fiscals corses i una adaptació de la llei de costa i muntanya. Pel candidat conservador, s’ha d’adaptar l’organització de Còrsega a les aspiracions de la població. Fins i tot, es va reunir amb l’associació Sulidarità, que demana l’amnistia i l’acostament dels presos corsos. Davant d’això, Fillon s’ha mostrat obert a deixar de considerar-los ‘terroristes’ i fer que gaudeixin dels beneficis dels presos comuns.

Hamon no va entrar en els debats més candents a l’illa com són la cooficialitat, l’estatus de resident –en què el govern regional vol que no es pugui comprar un habitatge fins que s’hagi residit cinc anys a l’illa (per evitar l’especulació)– i l’amnistia dels presos. Només va prometre que ratificaria la Carta de les Llengües regionals i va dir que era totalment legítim que els detinguts estiguessin més a prop de les seves famílies. Va centrar el discurs en l’ecologisme, el desenvolupament sostenible i les energies renovables.

Mélenchon ha estat l’únic que no ha anat a l’illa. El candidat de França Insubmisa intenta posicionar els nacionalistes com una forma ‘excloent’ més que cal combatre. Quan es va fer el discurs inaugural de l’Assemblea corsa, en cors, Mélenchon es va mostrar molest perquè en una assemblea francesa no parlaven francès.

També Emmanuel Macron ha fet campanya a l’illa i també amb tics regionalistes. Macron ha assegurat que calia un pacte ‘dins d’una república indivisible, però sempre plural’, i que era coherent l’esperit de la república amb les llengües regionals. També ha dit que ratificaria la Carta de les llengües regionals si era president i que ajudaria perquè s’ensenyés el cors a l’escola.

Tanmateix, també ha assegurat que no volia entrar en un debat sobre la cooficialitat i que la llengua de la república era el francès. Ha defensat, però, que si el marc actual no permetia a Còrsega de desenvolupar el seu potencial, calia obrir un diàleg sense tabús i si calgués, revisar la constitució. Sense gaires promeses, Macron s’ha intentat vendre com un vot útil per la descentralització i en contra de la dreta i l’extrema dreta. Fins i tot, es va reunir amb el president de l’Assemblea corsa, l’independentista Jean-Guy Talamoni, per parlar sobre els presos polítics.

La Guaiana en el centre del debat
Més enllà de l’escàndol de Fillon, un dels debats més important durant la campanya ha estat la tensió a la Guaiana francesa. El col·lectiu Pou Lagwiyann Dékolé, un grup que inclou els sindicats i associacions socioprofessionals, fan en vaga general amb barricades des del 20 de març. Es coneix com a ville morte, és a dir, un blocatge total. Actualment la Guaiana té l’índex de criminalitat més alt de tot França, una alta desocupació i unes infraestructures i uns serveis públics deteriorats. Denuncien l’abandonament per part de l’estat i afirmen que se senten una colònia on no es poden expressar.

El departament, de 250.000 habitants, ha creat el moviment ‘500 germans contra la delinqüència’, amb què demanen de negociar amb el primer ministre i els responsables d’economia, sanitat i justícia. De moment, ja hi han anat el ministre d’Ultramar i el d’Interior. En l’assemblea general del 19 d’abril es va decidir que les barricades es mantindrien fins a la signatura d’un protocol. La primera demanda és un ‘pla Marshall’ per a la reactivació econòmica i social i que es millorin les infrastructures. Una protesta que també pot blocar les eleccions presidencials al país.

El conflicte ha obligat a posicionar-se tots els candidats, els quals han intentant d’apropiar-se del moviment. Hamon va mostrar la seva solidaritat i va demanar de posar al dia ‘cinquanta anys d’endarreriment en infraestructures’. Mélenchon també els ha donat suport i ha assegurat que la Guaiana es moria per una inseguretat que afectava tant l’àmbit econòmic com el social i el cultural. Aposta també per l’enfortiment dels serveis públics i l’educació, fent de la Guaiana un símbol, exagerat, d’allò que passa a la França continental. Per la seva banda, Le Pen també ha intentat de fer símils amb França, i ha dit que el 50% dels presos de la Guaiana eren estrangers. Ha promès que nomenaria un ministre d’Ultramar que lluitaria contra la immigració il·legal i la inseguretat i en favor de l’ocupació i el desenvolupament econòmic. Fillon també ha sortit ràpidament a culpar el govern socialista d’Hollande de la greu situació.

Per la seva banda, Macron, en una crida a la calma, ha dit que blocar el país no era la solució. Macron, però, va tenir una relliscada important quan es va referir al departament com si fos una illa, perquè és un territori continental que té 700 km de frontera amb el Brasil.