Catalunya commemorarà els 200 anys del naixement de Josep Anselm Clavé

La Generalitat de Catalunya ha acordat les efemèrides que commemorarà l’any 2024. En total, en seran 21, i l’objectiu és posar en relleu, recuperar i divulgar la memòria de personalitats i esdeveniments històrics, artístics, científics o culturals que han deixat empremta en el patrimoni col·lectiu dels catalans. Una d’elles és els 200 anys del naixement del compositor, músic i polític, fundador dels Cors de Clavé, Josep Anselm Clavé (Barcelona, 1824-1874).

Cultura i lluita política

Clavé va marcar la història cultural del país per ser el fundador dels Cors Clavé, però també va implicar-se políticament des de ben jove. Amb només 19 anys va militar al partit republicà i va prendre part en la revolta contra el general Espartero i el 1845 fou reclòs a la Ciutadella de Barcelona. I fruit d’aquesta vocació republicana, va projectar unir els obrers en societats corals. Amb només 20 anys, va fundar l’agrupació coral L’Aurora, que es va acabar transformant en La Fraternitat, societat d’auxilis mutus i primera coral peninsular. El 1857, Clavé li canvià el nom per Euterpe i aviat s’estengueren nombroses “societats euterpenses”, origen dels Cors de Clavé. Com a director organitzà actes musicals multitudinaris: festivals corals del 1860 i el 1861, als jardins d’Euterpe; estrena, el 1862, la marxa de Tannhäuser (que el fa precursor del wagnerisme català); i el tercer i el quart grans festivals corals (1862 i 1864), als jardins dels Camps Elisis de Barcelona. A més, Clavé componia la lletra i la música de les seves cançons.

Pel que fa al seu vessant literari, va començar en castellà amb el gènere de la poesia, però amb l’empenta de la Renaixença es va passar al català, amb obres com La font del roure i Les nines del Ter (1854); Les flors de maig (1859), Els pescadors, 1861; La verema, 1862 o treballs relacionats amb les festes populars Els xiquets de Valls, 1867; Pasqua Florida, 1868).

Segona etapa política

Durant el Bienni Progressista (1854-56) Clavé es va tornar a implicar en la política, però va haver d’exiliar-se a les Balears. Després de tornar clandestinament a Barcelona, va acabar empresonat a Madrid, fins que, en sortir-ne, es va vincular al partit federal i fou membre de la Junta Revolucionària. Fou elegit president de la diputació provincial de Barcelona durant el regnat d’Amadeu I (1873) i, el mateix any, diputat a les Corts Constituents i governador civil de Castelló de la Plana i de Tarragona (1873-74) fins que va morir a l’edat de 50 anys.

Altres commemoracions del 2024

• 100 anys de l’entrada en funcionament del primer tram del Gran Metropolitano de Barcelona.
• 100 anys de la Ràdio a Catalunya.
• 100 anys de la construcció del primer xalet de S’Agaró.
• 125 anys del cooperativisme a Catalunya.
• 275 anys de la Gran Batuda o Prisión General de Gitanos.
• 50 anys de la mort de Caterina Casas i Maymó.
• 50 anys de la mort de Salvador Puig i Antich.
• 100 anys de la mort d’Àngel Guimerà i Jorge.
• 100 anys de la mort de Joan Salvat-Papasseit.
• 100 anys del naixement de Vicent Andrés Estellés.
• 100 anys del naixement de Montserrat Andreu i Batlló.
• 100 anys del naixement de Jordi Gol Gurina.
• 100 anys del naixement de Rosalia Guilleumas i Brosa.
• 100 anys del naixement de Luisa Granero i Sierra.
• 100 anys del naixement de Teresa Salvador i Salvador.
• 100 anys del naixement de Montserrat Vayreda i Trullol.
• 150 anys de la mort de Marià Fortuny i Marsal.
• 150 anys del naixement de Leonor Ferrer Girabau.
• 150 anys del naixement d’Isabel Llorach i Dolsa.
• 200 anys del naixement de Víctor Balaguer i Cirera.