04.07.2022 - 19:50
Les xifres que hem sabut avui de les afiliacions a la Seguretat Social i del nombre de desocupats registrats a Catalunya són molt positives, amb un pes enorme dins el total de l’estat. En certa manera, són un oasi dins la situació actual que travessa l’economia, sotmesa de fa mesos a un desànim clar per la inflació, pels efectes de la guerra i per la majoria d’indicadors econòmics. Cal pensar, sense gaire marge d’error, que les dades de juny tenen molt a veure amb el turisme, perquè el segon territori en importància de nombre d’afiliacions són les Illes, amb un 22% del total estatal. Així doncs, entre Catalunya i les Illes han concentrat una mica més del 55% d’afiliacions de tot l’estat. Un fet ben poc usual. I tot això, enmig de les queixes dels empresaris d’alguns sectors que asseguren que no troben treballadors.
Quant a les xifres de la desocupació, cal dir que hi ha 338.081 persones a les oficines de Treball de Catalunya al final del primer semestre del 2022. És la xifra més baixa en un mes de juny d’ençà del 2008. Respecte del mes de maig, la desocupació ha disminuït un 2,9%, amb 9.946 desocupats registrats menys. Segons que assenyala l’Observatori del Treball de la Generalitat, aquest és un comportament habitual al juny, mes en què la desocupació acostuma a caure. Ha estat així d’ençà del 1996 (inici de la sèrie històrica), tret dels anys 2007, 2008 i 2020. Ara bé, enguany, esmenta que el descens ha estat més moderat que els registrats els mesos de juny dels anys previs a la crisi sanitària.
Allargant la mirada, en termes interanuals, la desocupació registrada ha disminuït d’un 24,2% a Catalunya, que signifiquen 107.781 desocupats menys que un any enrere. És un bon pessic. En el conjunt de l’estat, la baixada ha estat menys acusada, del 20,3%. En termes anuals, és interessant destacar que, segons el sector d’activitat, el grup de persones sense una ocupació anterior presenta la caiguda més intensa (-26,6%). Això vol dir que és molt probable que hagin trobat feina (o que s’hagin esborrat de la llista, és clar). També ha baixat molt a l’agricultura (-26%) i els serveis (-25,1%). Per la seva banda, la construcció i la indústria han registrat els descensos més moderats (-22,8% i -16,7%, respectivament).
Cal puntualitzar que les dades de desocupació per sectors s’han d’interpretar amb cautela, especialment les interanuals, atès que un descens de la desocupació pot no correspondre a la millora del sector sinó, simplement, al desplaçament d’aturats cap a altres sectors o cap a la inactivitat. O també dins els mateixos sectors, la qual cosa explicaria la manca de treballadors a subsectors com l’hoteleria, de la qual avui es parla més.
Com cada mes d’ençà de la reforma laboral, allò que crida més l’atenció són les xifres de la contractació. El juny ha registrat un nou rècord de contractació indefinida –prop de 130.000–, la qual cosa, en proporció, representa el 46,1% de la contractació mensual total a Catalunya. També com cada mes, la contractació indefinida de fixos discontinus ha assolit una xifra rècord mensual que multiplica per 8 la xifra del juny de l’any passat. Considerant l’acumulat del primer semestre del 2022, la xifra és 8,4 vegades superior a la de fa un any. En contraposició, els contractes temporals han baixat en un any del 34% el juny i d’un 15% l’acumulat anual.
Ací cal una explicació al canvi brutal que ha fet la temporalitat en el mercat després de la reforma, si més no, en termes estadístics. Per començar, cal esmentar que la substitució de modalitats de contractació temporal per contractació indefinida de fixos discontinus pot tenir efecte en les xifres de desocupació registrades. Per què? Doncs perquè els treballadors fixos discontinus es poden inscriure a les oficines de Treball durant els períodes d’inactivitat productiva, però, compte!, no es consideren desocupats registrats i, per tant, no fan créixer les xifres de desocupació en aquests períodes. En canvi, quan acaba un contracte temporal la persona s’inscriu en una oficina de Treball i fa pujar la desocupació. Un matís important, oi?
Per la seva banda, en els registres d’afiliació a la Seguretat Social, durant els períodes d’inactivitat, aquests treballadors es troben en situació assimilada a l’alta, és a dir, no cotitzen en aquests períodes, però són equivalents a una alta real en relació amb el dret a percebre determinades prestacions. A efectes estatístics, no computen en les dades d’afiliació a la Seguretat Social, mentre que no s’efectua la seva crida per part de l’empresa. Per tant, en els períodes d’inactivitat aporten un descens d’afiliació, però no un creixement de la desocupació registrada.
Això fa que les xifres puguin ballar durant un temps, fins que no faci un any de la reforma, per allò de la forma de càlcul sobre el mateix mes de l’any anterior. Segons l’Observatori del Treball, per valorar l’impacte d’aquests indicadors cal seguir-ne l’evolució els mesos vinents i, en especial, quan acabi la temporada turística i les campanyes agrícoles, atès que són dos sectors en què se signava un volum elevat de contractes per obra o servei, ara desapareguts i que, molt possiblement, enguany se substitueixen per la contractació de fixos discontinus.
Quant a les afiliacions a la Seguretat Social, durant el mes de juny s’han comptabilitzat, de mitjana, 3.637.223 afiliats a Catalunya, la dada d’afiliació més elevada de la sèrie històrica disponible (d’ençà del 2004). En termes intermensuals, les afiliacions sempre augmenten durant el mes de juny. En aquesta línia, enguany, l’increment ha estat de l’1,05%, un xic superior als registrats els anys previs a la crisi sanitària.
Per altra banda, és saludable saber que els ERTO ja són mínims. Segons les dades publicades pel ministeri espanyol, al final del mes juny, hi ha 3.405 persones en aquesta situació a Catalunya, un 22,5% menys que a final de maig (988 persones menys). La majoria (el 84,3%) es troba amb un expedient per causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció (ERTO ETOP). Per la seva banda, el mecanisme RED sectorial per a les agències de viatges protegeix 428 treballadors (el 12,6%) i els expedients per força major, 105 (el 3,1%).
És molt important que les noves afiliacions catalanes representin gairebé la tercera part de totes les estatals. I, dins de Catalunya, també és molt important assenyalar el fort augment registrat a la demarcació de Girona, d’11.200 persones, mentre que a la de Barcelona han estat 15.000. Dit d’una altra manera, la demarcació de Girona, per si sola, ha representat el 10% de l’augment de les afiliacions estatals del mes de juny. Un fet realment espectacular, si tenim en compte que el pes dels afiliats de la demarcació representen només l’1,7% del total estatal.
En definitiva, unes dades laborals excel·lents –en termes quantitatius–, en un mes clau per al turisme, que contrasten amb la majoria de la resta d’indicadors de l’economia, més aviat mediocres aquests darrers mesos. I cal no oblidar que la xifra de desocupats és un 5,5% menor que el juny del 2019 i les afiliacions a la Seguretat Social, un 3,9%. I tampoc que la creació de feina va més de pressa que el creixement de l’economia.
