16.06.2016 - 15:34
MADRID, 16 (EUROPA PRESS)
Els directius de Catalunya Banc Joan Ràfols Llach i Ramón Luis García Torre han explicat davant del jutge de l’Audiència Nacional, Santiago Pedraz, que l’entitat va gravar una reunió en què Ausbanc va demanar-li un pagament de 500.000 euros per arribar a un acord en l’execució d’una sentència, dictada després d’un litigi en el qual l’associació va guanyar sobre l’arrodoniment a l’alça en tipus d’interès, segons han informat fonts jurídiques.
Els testimonis han comparegut davant de Pedraz en el marc de la causa en què investiga si el secretari general de Manos Limpias, Miguel Bernad, o el president d’Ausbanc, Luis Pineda, van extorsionar persones i entitats a canvi de no interposar accions judicials o no difondre’n notícies negatives.
Els compareixents han explicat que l’entitat va rebre diverses trucades procedents d’Ausbanc per executar la resolució, i per això van concertar una reunió per al novembre del 2008, en què va acudir la representant d’Ausbanc, María Mateos.
A la trobada, l’associació va proposar una fórmula per arribar a un acord consistent a rebre 250.000 euros en concepte d'”aportació institucional” i 250.000 euros més per abonar els danys ocasionats als perjudicats.
L’entitat tenia sospites que Ausbanc li podia oferir una proposta il·legal i, per aquesta raó, va decidir gravar la reunió. La caixa, que ha aportat a l’Audiència Nacional l’esmentada gravació, va saber després que només eren 12 els afectats que hi havia darrere de la demanda col·lectiva i que van patir un perjudici de 5.196,30 euros.
COL·LABORACIÓ EN ELS CASOS ‘BLESA’ O ELS ‘ERO’
La relació entre el secretari general de Manos Limpias, Miguel Bernad, i el president d’Ausbanc, Luis Pineda, va començar arran d’una causa oberta contra Blesa en un jutjat de Madrid per la compra del Banc de Florida, que finalment va ser arxivada.
El titular del Jutjat Central d’Instrucció número 1 investiga la reclamació de Luis Pineda perquè Manos Limpias “plegués veles” contra la infanta Cristina, a la qual acusa de ser cooperadora necessària dels dos delictes fiscals que hauria comès el seu marit, Iñaki Urdangarin.
Pedraz sospita que un altre dels casos en què Bernad va col·laborar amb Pineda va ser en el cas dels ‘ERO’, en el qual aquest últim va pactar amb Unicaja la declaració judicial que havia de prestar el president de l’entitat, Braulio Medel, per donar credibilitat a la retirada de l’acusació a canvi d’un milió d’euros.
L’instructor investiga si el grup Ausbanc va portar a terme pràctiques “com a mínim intimidatòries” contra les entitats financeres perquè li paguessin aportacions econòmiques “quantioses” –encobertes com a pagaments per publicitat, estudis de mercat o patrocinis de jornades– a canvi de no dirigir contra elles “campanyes de desprestigi” o accions judicials.
Ausbanc, que va arribar a recaptar 38,9 milions d’euros de les entitats financeres, va rebre també subvencions públiques i quotes de socis, que eren “mers convidats de pedra” i amb els quals, aprofitant la seva confiança, pressionaven per simular ser una “associació de consumidors potent i poder accedir” a les ajudes públiques.
Els investigadors, que creuen que les pràctiques de Pineda es van estendre a països com al Regne Unit, Colòmbia, Veneçuela i EUA, han detectat pressions en els casos de Nóos, Sabadell, Unicaja als ‘ERO’ i Facua.
Pedraz considera Pineda responsable de delictes de frau en les subvencions, estafa, administració deslleial, extorsió, amenaces i pertinença a organització criminal; mentre que atribueix els tres últims delictes a Miguel Bernad.
