Com els crancs. Així diagnostica la situació de les energies renovables el darrer informe de l’OBERCat, l’Observatori de les Energies Renovables de Catalunya, format per les principals organitzacions del país que treballen en l’àmbit de les energies renovables. Durant el 2023 es van instal·lar a Catalunya només 7,5 MW d’energia eòlica i 27 MW d’energia solar fotovoltaica, sense comptar l’autoconsum. Uns valors gairebé ridículs que són, a més, quatre vegades inferiors als del 2022. Mentrestant, aquests dies es produixen rècords absoluts de producció solar a l’estat espanyol i Portugal en un dia, amb 208 GWh el 12 de juliol i 23 GWh el 13 de juliol, respectivament. Una de les conseqüències d’aquesta pujada de la producció solar i eòlica a l’estat espanyol és que fa aturar la producció de la resta de tecnologies de producció elèctrica. La qual cosa ha causat que Catalunya hagi augmentat la importació d’electricitat de l’estat espanyol i disminuït la producció de les centrals de gas i nuclears per aprofitar la producció renovable a la península, més barata. L’opció per l’energia solar de molts països veu els fruits aquest estiu, en què se’n superen fins i tot les previsions. Tot seguit analitzem la situació a Catalunya i la resta del món.

Catalunya, sense el canvi de rumb necessari en renovables

Segons l’informe de l’OBERCat, el 2023 Catalunya va tancar l’any amb una capacitat de generació renovable elèctrica de 3,7 GW, repartida entre 1,9 GW d’hidràulica (embassaments), 1,4 GW d’eòlica, 0,3 GW de solar fotovoltaica, 0,02 de solar tèrmica, 0,09 GW d’unes altres renovables. En comparació, les energies no renovables sumen 8,3 GW de potència, essent la nuclear (3 GW) i les centrals de gas (4,8 GW) les dues tecnologies principals. Amb aquestes xifres, la pujada el 2023 de 7,5 MW (0,007 GW) de l’eòlica i de 27 MW (0,027 GW) de la solar fotovoltaica, les dues úniques tecnologies que han pujat, és anecdòtica.

Aquestes xifres fan referència a la capacitat de generació d’electricitat, però no a la producció final per a cobrir-ne el consum. Les centrals no produeixen sempre i la producció depèn de l’evolució dels preus dels combustibles, de la disponibilitat i de si hi ha prou aigua als embassaments o fa prou sol o vent. Durant el 2023, segons l’OBERCat, les renovables van produir 6.019 GWh, davant els 38.526 GWh de les tecnologies no renovables. El 51% de l’electricitat consumida a Catalunya durant el 2023 fou d’origen nuclear, seguida d’un 21% de centrals de gas (cicles combinats i cogeneració) i un 14% d’electricitat importada. Les renovables han contribuït amb un 7% de l’eòlica, un 5% de la hidràulica i un 1% de la solar fotovoltaica. En conjunt, durant el 2023 ha calgut un 1,8% menys d’electricitat a Catalunya en relació amb el 2022.

El principal responsable d’aquesta disminució de consum d’electricitat de la xarxa general ha estat l’autoproducció solar a les teulades d’habitatges, edificis i plantes industrials. Durant el 2023 s’han posat en servei 42.000 noves instal·lacions d’aquesta mena, amb una capacitat de 437 MW i un augment del 185% en relació amb el 2022. A Catalunya ja hi ha un total de 100.000 instal·lacions d’autoproducció solar, amb una potència de 870 MW, amb gairebé la meitat d’aquestes xifres corresponent a les instal·lacions de només un any, el 2023, cosa que evidencia el gran boom de l’any passat. Particulars i empreses van invertir vora 1.200 milions d’euros en energia solar durant el 2023 en autoproducció. Tanmateix, d’ençà de la segona meitat del 2023 hi ha hagut una desacceleració important d’aquest segment. L’OBERCat l’atribueix a la caiguda del preu de l’energia –que fa menys atractiva la inversió, ja que l’estalvi és menor–, la pujada dels tipus d’interès –que encareix els préstecs per a pagar les instal·lacions– i el blocatge en la concessió i abonament de les ajudes públiques.

L’advertiment del sector renovable: Catalunya va pel camí de tenir una dependència gairebé absoluta de l’estat espanyol en matèria energètica

Durant el 2023, Catalunya va consumir un 14% de l’electricitat generada amb recursos propis i un 86% amb recursos aliens, provinents de l’exterior. Cal tenir en compte que tot i que les centrals nuclears i de gas estiguin radicades al país, han d’importar tot el combustible necessari per a funcionar, mentre les renovables s’alimenten dels recursos naturals del país (aigua, vent i sol). Tanmateix, l’OBERCat adverteix d’un fenomen que comença a ser ja visible. A l’estat espanyol, una potència mundial renovable, l’augment de la capacitat de generació solar genera grans excedents d’electricitat, que resulta més econòmica comparada amb la resta de tecnologies, i que fa que centrals nuclears i de gas (les dues tecnologies principals a Catalunya) hagin de disminuir la producció perquè no la poden vendre. Com que a Catalunya hi ha molt poques centrals solars, fa que es passi a importar més electricitat renovable de l’estat espanyol per a servir a empreses i particulars catalans.

Amb el tancament nuclear previst entre el 2030 i el 2035, la situació serà dramàtica en aquest aspecte. Tancada la tecnologia que produeix la meitat de l’electricitat del país, i sense que s’hagi instal·lat prou energia solar i eòlica a Catalunya, i amb un pes del gas com més va menor per la manca de competitivitat econòmica (especialment amb el desplegament de grans bateries per a emmagatzemar la producció renovable), el futur ara mateix només marca una direcció: la dependència absoluta de la producció renovable de l’estat espanyol, amb Catalunya que perd tota la sobirania energètica. “És el preu que es pagarà per no haver fet els deures en renovables”, conclouen els experts catalans.

No serà per manca de projectes renovables a Catalunya. L’OBERCat calcula que hi ha una cartera potencial de 6,8 GW en projectes eòlics i 9,1 GW en solars. En total, poden ser 176 parcs eòlics amb 1.340 aerogeneradors, mentre que de fotovoltaics serien 740 parcs solars que ocuparien 15.941 hectàrees (159 km², un 0,5% de la superfície de Catalunya). En cas d’aprovar-se, en total produirien 37.100 GWh anuals, desglossats en 20.200 produïts per l’eòlica i 16.900 per la solar fotovoltaica. Amb aquests valors es podria cobrir gairebé la totalitat de la producció de les centrals no renovables catalanes, tot i que cal considerar que amb l’electrificació de tot el consum energètic els experts calculen que caldrà doblar la producció d’electricitat actual.

És urgent fer canvis en la tramitació de projectes i en la planificació del sector

Tanmateix, OBERCat adverteix que la lentitud en la tramitació dels projectes per part de l’administració catalana fa que els promotors perdin l’interès per a crear aquests parcs a Catalunya, i optin per comunitats autònomes que ho posen més fàcil. Cal tenir en compte que l’electricitat l’acabaran venent igualment a Catalunya, si no fan el parc al nostre país. És per això que el sector renovable català torna a demanar que se simplifiquin els tràmits administratius, s’incrementi el nombre de persones destinades a resoldre els expedients per a fer nous parcs i s’implementin mecanismes de col·laboració público-privada, com ara declaracions autoresponsables o que el sector privat participi en l’aprovació dels expedients.

OBERCAt és molt crítica també amb la situació laboral de les persones contractades per agilitzar la tramitació dels expedients. Són places temporals per triennis, sense consolidar, i algunes d’aquestes persones ja se’n van de l’administració per cercar més seguretat laboral, la qual cosa fa perdre el coneixement i l’experiència acumulats que permeten d’agilitzar els tràmits. A més, una nova convocatòria temporal podria impedir que continuessin a la mateixa plaça.

El desgavell i la falta de planificació per part de l’administració catalana és més greu encara quant als llocs de treball al sector renovable. El sector calcula que cal incorporar de manera immediata 18.000 treballadors qualificats. Amb vista al 2030 la necessitat pujarà fins a 37.000 treballadors extres. I el 2050 la previsió és de 109.000 treballadors. Tot i aquesta gran necessitat, de les escoles de formació professional de Catalunya només van sortir 4.000 professionals del sector el curs 2022-2023. El sector reclama que s’inverteixi en comunicació i visibilització del sector per captar nous estudiants, que es modifiqui la legislació catalana perquè el sector pugui participar en els centres de formació públics, fomentar la col·laboració público-privada i la formació dual, i desenvolupar i homologar programes de formació amb els perfils professionals requerits. Ras i curt, cal que l’administració augmenti el nombre de places d’estudiants ràpidament.

La Xina assolirà aquest mes els plans de desplegament renovable per al 2030

Mentre a Catalunya es va enrere en el desplegament renovable, la Xina va amb l’accelerador pitjat al màxim. Des de la fabricació de molins de vent de 18 MW, els de més potència del món, fins a la inauguració de la planta solar més gran del planeta, amb 3,5 GW de potència. Dins un pla d’instal·lar 455 GW d’energia solar i eòlica aquests anys vinents, amb projectes com ara una planta solar de 8 GW, amb 4 GW d’eòlica i bateries amb una capacitat d’emmagatzematge de 5 GWh, que empetiteixen qualsevol rècord actual. El gegant asiàtic tenia previst d’arribar a 1.200 GW d’eòlica en funcionament l’any 2030, però s’espera que assoleixi aquesta xifra aquest mes. Això ha estat possible perquè durant els primers cinc mesos del 2024 la Xina ha instal·lat 103,5 GWh nous, una xifra sense equivalent al món. I la tendència és a augmentar encara més el ritme.

Sense arribar a les xifres impossibles del gegant asiàtic, uns altres països també redoblen els esforços per augmentar el desplegament de les energies renovables. Així, a Europa, Alemanya ha instal·lat 7,6 GW d’energia solar durant la primera meitat del 2024, un nou rècord. Només al juny, ha instal·lat 1,1 GW nous de fotovoltaica, tot arribant a 90,2 GW desplegats en total. Als EUA, l’energia solar és ja el 9% de la capacitat instal·lada de producció elèctrica i representa el 80% de les noves instal·lacions del país. Entre ara i el 2027, s’espera que s’afegeixin 90 GW de solar i 24 GW d’eòlica, en l’espera del resultat de les eleccions, amb un candidat Trump hostil a les renovables. Tornant al nostre continent, i al canvi de governs, el nou executiu britànic dóna forts senyals a favor de les renovables en contraposició a l’anterior executiu conservador. Tot just acaba de donar llum verda per a construir 1,3 GW de plantes solars i volen potenciar instal·lacions d’autoproducció en teulades.

En una escala més similar a la nostra, Flandes, amb 6,6 milions d’habitants i una superfície d’un terç de la de Catalunya, ha instal·lat durant els cinc primers mesos d’enguany 230 MW nous d’energia solar –recordem-ho: durant tot el 2023 Catalunya va instal·lar-ne només 27 MW. Però no tot són flors i violes. Igual que a Catalunya, en unes altres parts del món baixa el ritme d’instal·lacions d’autoproducció. A Austràlia, durant el juny es van instal·lar 248 MW de solar en teulades, un 14% menys que el mes anterior i el valor més baix del 2024, a excepció del gener. Els valors són similars als del 2023, però demostren signes d’estacament. Als EUA, el ritme d’instal·lacions solars residencials ha baixat un 20% en relació amb el 2023 i empreses com ara l’austríaca Fronius, tot un referent en inversors fotovoltaics, han hagut d’acomiadar mil treballadors i eliminat un dels tres torns a les fàbriques a causa de l’alentiment actual, després del fort creixement pel boom del 2022 generat per la greu crisi energètica europea.

En resum, arreu del món trobem rècords tant de producció com de noves instal·lacions solars i eòliques, el sector d’autoproducció es redimensiona després de la crisi energètica i l’estat espanyol continua el pla d’esdevenir una potència renovable mundial. Mentrestant, a Catalunya continua l’aturada renovable, que depèn com més va més de la producció renovable ibèrica, amb un futur negre si no hi ha canvis radicals al país. Si més no, d’això avisa, gairebé desesperadament i amb impotència creixent, tot el sector renovable català.