Cataloguen vora dues-centes masies al parc natural de Collserola per assegurar-ne la conservació

El Consorci del Parc Natural de Collserola, juntament amb l’AMB, han identificat i catalogat 199 masies i 450 elements construïts inclosos en el pla especial de protecció de Collserola (PEPNat). És un inventari d’abast plurimunicipal que pretén garantir la conservació i el reconeixement del patrimoni arquitectònic, cultural i paisatgístic d’aquestes construccions.

El pla té un objectiu doble: ampliar els usos de les masies per dinamitzar el parc i, alhora, assegurar el compliment d’un pla de gestió de finques mitjançant el principi de corresponsabilitat. La coredactora del PEPNat, Eugènia Vidal, considera que el document fomenta el manteniment i millora d’aquest patrimoni i amplia la protecció que oferia l’anterior pla.

Quant al catàleg de masies, el document inclou cases rurals i més construccions en sòl no urbanitzable, mentre que en l’inventari de patrimoni cultural s’hi poden trobar elements relacionats amb el passat agrari de la zona, com ara fonts, safareigs, basses, barraques de pedra i mines. Segons la cap d’Oficina de Territori del Consorci de Collserola, Idoia Martin, el parc treballa per millorar la conservació del patrimoni, restringir l’ocupació de noves edificacions i evitar la fragmentació dels espais naturals. “És de vital importància la implicació dels municipis consorciats i altres ens per posar a la pràctica la rehabilitació d’aquests espais”, diu Martin.

Avui dia, encara hi ha mostres dels anteriors habitants de Collserola. D’abans del segle XIX, s’han conservat elements vinculats a l’explotació agrària, com és el cas de poblats, ermites i masos. Les primeres estructures modernes de les quals es té constància daten entre el segle XIX i el XX, mentre que a partir dels anys cinquanta del segle passat van augmentar les cases. Les construccions van baixar a partir de l’aprovació del PGM l’any 1976 i del pla PEPCo l’any 1987.