31.01.2024 - 01:50
Catalin Tolontan (Bucarest, 1968) és un dels millors periodistes d’investigació de Romania. Va començar a la Gazeta Sporturilor, i més endavant es va convertir en el redactor en cap de la publicació Libertatea. Tant la Gazeta com Libertatea són dos mitjans referents al país, i ell ha contribuït a fer-los créixer. Em parla de la interferència de la indústria de les apostes al periodisme, del present i el futur de Romania, del populisme i del sentiment d’inferioritat a l’Europa de l’est.
Tolontan i el seu equip van destapar el cas Colectiv, l’incendi accidental d’una sala de concerts que va causar 64 morts a la capital romanesa l’any 2015. Van descobrir que, com a mínim, tretze de les morts entre els qui havien ingressat als hospitals com a ferits lleus havien estat a causa d’infeccions: els distribuïdors diluïen el desinfectant. La investigació va desencadenar dimissions i el suïcidi d’un dels implicats, i es pot veure al documentari de títol homònim.
L’última batalla de Tolontan és contra l’empresa suïssa Ringier, la propietària de la Gazeta Sporturilor i Libertatea, que va acomiadar-lo a ell i vint-i-quatre periodistes més el desembre passat.
Ringier està vinculada al món de les apostes, les assegurances i el sector immobiliari, i aspirava a alinear la redacció amb la part comercial: convertir els periodistes en creadors de contingut del sector de les apostes esportives. Tant la Gazeta Sporturilor com Libertatea són mitjans referents i que venen, a Romania, i Ringier també és la propietària d’un portal esportiu capdavanter a Bulgària.
“Des del principi de la pandèmia gairebé tot està patrocinat per les indústries del joc. L’explosió del sector de les apostes també va arribar als EUA durant el mateix període: no és Romania i prou, ni Europa i prou, però a Romania en sentim un dels primers efectes. Ringier va comprar la Gazeta Sporturilor el 2018 i any rere any el pressupost de la indústria del joc anava pujant. Fa poc que Ringier ha adquirit Bola, la marca més important de Portugal i una de les més importants d’Europa. Al continent tenim una gran tradició de fer periodisme d’investigació en les publicacions esportives diàries, i Ringier no fa premsa, fa una altra cosa. Som un equip de periodistes esportius d’investigació, no pas creadors de contingut.”
—Arran del gran èxit comercial que l’empresa va tenir amb la Gazeta i Libertatea a Romania, el 2021 Ringier va ampliar la seva estratègia esportiva i va comprar el digital búlgar Sportal. De quina manera us van pressionar?
—A Bulgària, Ringier fa lobby amb Sportal, i a Romania volien fer igual. Ens van ensenyar el digital esportiu búlgar com a exemple a seguir, i el lema era “Better suited for betting conversions”. En quatre paraules resumeixen tota la seva filosofia: no volen informar la gent, volen “convertir” la gent en jugadors. El públic d’una publicació esportiva diària i dels jugadors d’apostes esportives és gairebé el mateix, però la meva feina no és convertir la gent ni en jugadors, ni en compradors, ni en els votants d’un partit polític o un altre. Has de posar límits per no convertir-te en el seu lobby. El 80% dels anuncis dels diaris d’esport són d’apostes, però no hem perdut mai cap client. De vegades, algun ens ha deixat de pagar durant dues setmanes, és el joc normal entre una redacció i els seus clients de publicitat. Però posar la teva redacció en una posició en què no pugui treballar no és l’actitud normal. L’octubre del 2022, Ringier ens van demanar que sempre féssim referència als noms comercials complets i que els enviéssim els articles sensibles sobre el món de les apostes abans de publicar-los. Durant mesos no va passar res, i a l’octubre van apartar de la Gazeta el cap de redacció, Catalin Tepelin. Vam fer una carta contra l’acomiadament de vint-i-cinc periodistes de la Gazeta i de Libertatea.
—Vau plantar cara a Ringier i vau insistir a separar la part editorial de la part comercial de l’empresa. I després què?
—Després de l’expulsió del cap de redacció del GSP, fins i tot el primer ministre romanès, Marcel Ciolacu, va declarar que s’havien sobrepassat els límits, i això que no és precisament amic de Libertatea, perquè sempre fem investigacions sobre ell –com és normal: va amb el càrrec. En un sistema polític sa, la cosa normal és que escriguis sobre una empresa o sobre el govern i que qui et protegeixi de les represàlies sigui la teva casa editorial, que en aquest cas és Ringier. Aquí et posiciones contra les empreses d’apostes i qui t’ataca és la teva empresa i qui et dóna suport públicament és el govern i els polítics. Romania funciona a la inversa.
—Per què?
—Perquè tenen molts casos de lobby dins el govern mateix.
—Fa pocs mesos, el PSD va arribar a proposar una regulació de les apostes i el joc que incloïa l’obligació de tenir seu fiscal a Romania, la prohibició de la venda d’alcohol a les sales de joc i un departament per a promoure el joc responsable. Però res d’això no es va aplicar, i el mateix primer ministre Ciolacu va denunciar pressions de la indústria.
—La legislació que s’havia de fer en l’executiu de Ciolacu per limitar a indústria de les apostes es va ajornar, i pel camí van expulsar dues persones del Ministeri de Finances, una de les quals era el gestor que havia de regular el sector de les apostes, omnipotent al país. Dins el ministeri hi ha gent a favor dels guanys desfermats de les apostes i en contra de l’interès del públic. El primer ministre sap que el lobby de les apostes i del joc és dins l’estat mateix, i li resulta molt fàcil de reconèixer el mateix efecte al sector privat. Quina és la definició de màfia? Gent de fora del govern o fora de l’estat que s’infiltra a l’estat per interès propi i en contra de l’interès públic. És un problema a tot Europa, però a Romania té una magnitud molt més gran, perquè tenim una tradició de corrupció dins l’estat. Tot i que de vegades no tinc clar si el pitjor mal de Romania és la corrupció o la incompetència.
—Tant el diari esportiu com la publicació Libertatea són propietat de Ringier, i les pressions contra la Gazeta Sporturilor venien del sector de les apostes esportives. D’on va venir la pressió, en el cas dels periodistes expulsats del Libertatea?
—En el cas del Libertatea, la pressió venia del sector immobiliari i té nom i cognom: l’inversor suís Claudio Cisullo. Cisullo és membre de la junta de Ringier i president de la junta de One Imobiliare. Una col·lega meva, la periodista d’investigació Iulia Marin, va escriure sobre One Imobiliare i ell va enviar un correu contra ella en què posava en còpia els seus socis de la immobiliària, i també els caps de Ringier. El veredicte final del jutge pel cas va ser contra la companyia One Imobiliare, i Cisullo es demanava per què la periodista no havia preguntat a One Imobiliare quina era l’opinió sobre el veredicte del jutge. Però després del veredicte un periodista no té l’obligació de continuar preguntant què pensen els acusats. A la redacció vam considerar que aquell correu de Cisullo era una amenaça (que a més no tenia gens en compte l’estat de salut mental, molt fràgil, de Iulia Marin), i el vaig fer públic.
—Libertatea ha rebut alguna altra mena de pressions?
—Hi ha hagut unes altres marques grans que ens han pressionat, a la redacció de Libertatea: empreses d’assegurances. En concret EuroIns, l’asseguradora de capital búlgar. EuroIns acaparava el 31% d’assegurances d’automòbils obligatòries d’uns 7,4 milions de romanesos, i l’empresa es negava a pagar milers d’indemnitzacions. A Romania van fer un frau de quatre milions d’euros. La investigació va durar tres mesos, del gener al març del 2023; vam publicar un article cada setmana durant deu setmanes. Finalment el cas es va confirmar i la branca romanesa de l’empresa es va declarar en fallida.
Les protestes recents dels transportistes i els pagesos a Romania ha vingut en part arran dels preus alts que imposen les asseguradores, si més no aquesta era una de les demandes dels transportistes rasos. Com que són obligatòries, les assegurances de cotxes són un negoci molt lucratiu. Quan EuroIns va fer fallida, Eazy Asigurari, propietat de l’empresa d’apostes romanesa Superbet, va substituir-la ràpidament. Així i tot, per diferenciar-se de la suïssa Ringier, Superbet ha deixat clar que no interferirà mai en el periodisme independent. Tolontan m’explica que quan Ringier va decidir de tancar la versió en paper del diari Gazeta Sporturilor d’un dia per l’altre i sense avisar, el primer de defensar-los va ser el populista d’extrema dreta George Simion, dirigent del partit AUR. En les últimes eleccions, el 2019, Simion va passar de no tenir partit a quedar en tercera posició, just darrere dels socialistes i liberals que encara governen en coalició. Les pròximes eleccions, presidencials i parlamentàries, seran enguany.
—Com us va defensar el polèmic George Simion i per què?
—Van imprimir l’últim número de la Gazeta de nit i sense avisar, i l’endemà Simion va fer un Facebook Live que va tenir molt d’èxit. Hi deia: “Aquí teniu una demostració senzilla sobre com la gent rica és contrària a la llei; van venir a Romania, van comprar les nostres marques nacionals centenàries i les destrueixen en benefici propi. Per això hem de mantenir el nostre bosc, la nostra terra, les nostres empreses i quedar-nos-ho només per a nosaltres. Es referia a l’empresa suïssa Ringier i a l’asseguradora búlgara Euro INS. Va fer servir la retòrica de “van venir aquí i ens van fer treballar i després ens van fer fora”, la idea que destrueixen cada marca només per diners i que van de bracet de la indústria de les apostes, que és com una indústria de la droga, en aquest país pobre, perquè ens posen a jugar i ens prenen els diners mentre ells, a Suïssa, ho tenen prohibit. I encara va dir més: “D’aquí a un parell de dies tancaran Libertatea.” I al cap de poc va desaparèixer també l’edició en paper de Libertatea, també.
—Diríeu que en aquest cas Simion tenia raó?
—Sí, i aquest el problema. Si com a empresa estrangera occidental (Ringier) et comportes així, dónes munició a les teories de la conspiració i a la mena d’arguments de Simion. Si ets la ultradreta d’AUR i tens aquest exemple davant, és impossible no utilitzar-lo, perquè et beneficia. La pàgina del GSP, la Gazeta Sporturilor, és la web on la gent s’està més estona i és un espai no partidista, transversal. En el context de polarització política creixent, això és molt important, i Simion sap que com a seguidor de l’esport el públic és menys escèptic que en uns altres contexts. La suïssa Ringier tracta Romania com si no fos un país de la UE, amb la paradoxa que, de fet, és una empresa Suïssa, i que tècnicament no és un país de la UE.
—Crec que el Libertatea i la Gazeta no tenen res a envejar als mitjans occidentals, pel que fa a la investigació, però així i tot en alguna entrevista parlàveu del sentiment d’inferioritat a l’est d’Europa.
—Vaig créixer amb aquest sentiment d’inferioritat perquè durant les dècades del comunisme de Ceausescu tot allò que era occidental era prohibit, a Romania, i sentia un gran respecte per la premsa nord-americana, britànica, espanyola, francesa, italiana. Per això em vaig quedar parat quan una empresa occidental, Ringier, va venir a comprar el nostre diari i ens va posar en la situació d’haver de lluitar per les nostres llibertats adquirides. A Ringier ens deien: “Us donem el dret de publicar.” Mireu, no, vosaltres no em doneu la llibertat de res, la meva professió té aquesta llibertat i vosaltres, com a empresa, em contracteu, i si no us agrada cerqueu una altra indústria. M’ho podria esperar de Rússia, això que el govern o una empresa em “concedís una llibertat”, però que això m’ho digui Ringier, que és una empresa suïssa! No em malinterpretis, sempre cal lluitar per la llibertat, ningú no te la dóna.
—Potser pel que fa a aquesta mena de llibertats el capitalisme no és gaire millor…
—No, no. Jo crec molt en la democràcia i en el capitalisme.
—Fa poc va sortir un informe que deia que el nombre de nostàlgics havia crescut gairebé fins al 50% de la població romanesa, durant els últims deu anys.
—Jo l’any 1989 tenia 21 anys, era estudiant. Molta gent de la nostra generació vam néixer perquè les nostres mares no ens podien avortar, i per això la meva la generació és la més nombrosa de Romania i hem hagut de competir molt entre nosaltres. Aquest ha estat un dels grans drames del país. Els doctors que practicaven avortaments i les dones que avisaven els metges en cas de complicacions en l’avortament s’arriscaven a anar a la presó. Molts de nosaltres no hem nascut per amor sinó per obligació. I la revolució va passar quan érem molt joves… Nosaltres hem tingut un sol himne, durant tota la vida: volem ser com a Occident. Veure pel·lícules com a Occident, tenir les mateixes marques que Occident, la mateixa llibertat que a Occident. Som la generació que ha portat multinacionals a Romania, la generació amb què Romania ha entrat a la UE i a l’OTAN, la generació que ha intentat europeïtzar Romania. I ara ens trobem que la meitat dels romanesos creuen que les coses eren millor abans i que de vegades George Simion té raó. Estem molt confusos. Hi ha un malestar sistèmic arreu del món, un sentiment de descontentament global. I, així i tot, la primera barrera europea som els països de l’est.
—La primera barrera davant què?
—La demostració més gran de suport a Ucraïna ha vingut de l’est, perquè nosaltres (com els polonesos i els bàltics) sabem què significa el comunisme. I amb la invasió russa d’Ucraïna hem sentit que tornava el comunisme, és a dir, una societat contrària a la llibertat: quan vaig veure els tancs vaig saber què passava. Occident dóna molt suport a Ucraïna amb l’exèrcit, amb els diners. Però l’occidental no sent la mateixa por. Quan va començar la guerra d’Ucraïna un editor de la CNN va fer un article que es deia “Què podem aprendre de l’exemple de l’exemple d’Ucraïna?”. La seva tesi era que els grans lluitadors per la llibertat són els qui no en tenen. Per això crec que Ringier es va ficar amb els periodistes equivocats, amb uns periodistes que saben què és viure sense tenir llibertat. Romania és un país amb molts defectes, amb una justícia i sistema que no funcionen. Però, malgrat tot, Romania estima molt la llibertat. Crec que aquesta és una qualitat que tenim. Fa 34 anys quasi 2.000 persones van morir per desfer-se del comunisme…
—La caiguda de Ceausescu va ser una revolució o un muntatge?
—Jo crec que va ser una revolució. Si estudiem la cronologia de la revolució, veurem les cinc o sis ciutats grans que es van revoltar quasi alhora, un milió de persones a Bucarest, mig milió a Timisoara, 300.000 a Cluj, a Arad, a Brasov. I hi havia molta falta de llibertat i molta misèria, i la gent n’estava farta. Estaven tips d’una societat en què tot era dual, el que deies a casa i el que deies en públic. I aquest problema encara el tenim, a Romania, aquesta dualitat és impossible d’esborrar en una sola generació. És tenir dues vides, tens la teva identitat real i la social, gairebé una segona vida. I s’ha escrit molt sobre això a Romania, els últims temps: aquesta mena de dualitat et manté alerta, en molta tensió. A la frontera entre Txèquia i Alemanya, trenta o quaranta anys enrere hi havia una tanca. Van posar una frontera elèctrica al mig del bosc. Era prohibit de passar, no es podia passar de Txèquia a la República Federal alemanya. Ara la tanca ja no hi és, però alguns observadors es van adonar que els cérvols seguien la mateixa ruta que feien quan hi havia la tanca. No parlem dels mateixos animals de fa trenta anys, sinó dels seus descendents, però han après aquesta limitació, aquesta obediència. Com el nen comunista que vaig ser aquesta història em va impressionar: és molt difícil d’esborrar aquests hàbits.
—Quin futur preveieu a Romania?
—Hi ha qui diu que d’aquí a deu anys Romania estarà tan bé com ho està Portugal; jo no ho crec. Sóc optimista, però aquí tenim una dificultat enorme, que és l’abisme entre els rics i els pobres, i si veus AUR t’adones que coneixen molt bé els romanesos, i diria que a les pròximes eleccions els anirà molt bé, perquè a més tenen molts seguidors joves. I si parlem de la diàspora… A Espanya i a Itàlia hi ha més d’un milió de romanesos a cada país, i mig milió són a la Gran Bretanya. La diàspora romanesa és equiparable a la diàspora de sirians que hi va haver durant la guerra civil de Síria, no en xifres, però sí en proporció. Potser això que hi ha aquí és una guerra silenciosa contra la incompetència i la corrupció.
