13.04.2023 - 21:40
|
Actualització: 14.04.2023 - 21:01
Fins fa pocs anys, les campanyes polítiques i la interacció dels dirigents amb la resta de ciutadans se circumscrivien als actes que organitzaven entitats i partits polítics, especialment intensos quan s’acostaven les eleccions. Per una altra banda, les reivindicacions es canalitzaven en protestes, escrits o concentracions a petita escala.
Tanmateix, l’aparició de les xarxes socials va aportar un canal directe i permanent, que facilita l’intercanvi d’opinions, amb més respecte o menys, i també una manera de fer visible el suport o el malestar suscitat per determinades iniciatives polítiques. La xarxa considerada més política és Twitter, i sovint es parla d’una “bombolla de Twitter”, és a dir, que l’opinió que s’hi expressa com a majoritària no sempre concorda amb l’opinió de la població en general. És així?
La primera cosa que es pot observar, a partir de les dades del sondatge del CEO, és que els usuaris de Twitter estan més interessats en política que no pas la població en general. De fet, trobem que a Facebook i Instagram hi ha un percentatge de gent interessada en política semblant al conjunt de la societat; a TikTok i Twitch és més baix; i, en canvi, és més alt entre el 25,5% dels catalans que fan servir Twitter. És la xarxa social sobre política per antonomàsia.
Si, en el conjunt de la societat, un 25,5% té Twitter, trobem que un 33,4% dels catalans molt interessants en política fan servir la plataforma, però en canvi baixa al 12,9% entre els que no hi tenen gens d’interès. En canvi, si ens fixem en TikTok, l’utilitzen un 14,6% dels que tenen molt interès en política, i en canvi la xifra dels que no n’hi tenen gens puja fins al 20%.
Sobre la tendència política, sí que hi trobem diferències significatives, com ara que alguns votants de partits polítics hi tenen més presència que uns altres. A grans trets, els dels socialistes i del PP, els dos grans partits d’àmbit espanyol, que són els que tenen una part més gran dels votants menys interessats políticament, són menys presents a Twitter.
Els votants d’ERC hi tenen una presència semblant a la que trobem a la societat. En canvi, els de Junts, els comuns i sobretot la CUP són els més sobrerepresentats a Twitter. De fet, la meitat de votants de la CUP són usuaris d’aquesta xarxa social, segons el sondatge. Aquests tres partits representen un 39% dels que la fan servir i solament un 21,5% dels que no.
Un altre factor que pot explicar la presència més baixa de votants del PSC i del PP és que a Twitter hi ha sobrerepresentada la gent jove i infrarepresentada la d’edat més avançada, i més d’un 60% dels votants del PP i més d’un 70% dels del PSC tenen més de cinquanta anys. No obstant això, malgrat que més del 60% de votants de Junts tenen més de cinquanta anys, aquest partit és molt present a la plataforma.
Independentistes i d’esquerres
Quant a la ideologia, hi ha una ajustada majoria a favor de la independència i hi trobem menys indecisos. Amb tot, poc més de la meitat són favorables a un estat independent, és a dir, que no es pot pas parlar d’una xarxa social atapeïda d’independentistes.
També trobem que a la xarxa social hi ha una majoria més àmplia a favor del dret de decidir: un 62% està molt d’acord amb el dret de decidir dels catalans –i, en canvi, entre els qui no en són usuaris el percentatge és d’un 50%. En una línia semblant, un 85% és partidari d’una república, mentre que solament ho és un 71% dels que no tenen Twitter.
Un aspecte en què també trobem diferències clares és la situació ideològica. Tot i que la xarxa social és un canal que permet de difondre tota mena de posicions i, de fet, fa anys va admetre que amplificava més els partits i mitjans de dretes, trobem que la gran majoria d’usuaris és d’esquerres.
En una escala de 0 a 10, en què 0 és extrema esquerra i 10 extrema dreta, la meitat de la població catalana se situa entre el 0 i el 4; en canvi, entre els usuaris de Twitter aquesta franja arriba al 60%. Hi ha una proporció semblant de persones de dreta, mentre que els infrarepresentats són els de centre. Això significa que a la xarxa social hi ha menys gent de centre i més polarització.
Quant a classe social, sí que hi trobem diferències significatives. Entre els usuaris de Twitter hi ha una presència més alta de ciutadans amb uns ingressos familiars inferiors a 1.000 euros el mes i també més presència de gent amb ingressos superiors a 3.000 euros. Un 48% dels que diuen que cobren més de 6.000 euros en són usuaris. En canvi, s’hi troben infrarepresentats els que són al mig, en l’interval que va de 1.000 euros a 3.000.
La diferència també es revela en el màxim nivell de formació assolit, amb pocs usuaris que tinguin educació secundària o menys. En contrast, hi són sobrerepresentats els que tenen estudis universitaris. Un 20% dels piuladors té un màster o un doctorat; en canvi, són solament el 8,5% dels que no tenen Twitter.
