01.03.2024 - 12:36
|
Actualització: 01.03.2024 - 12:49
Sis de cada deu catalans són incapaços de dir el nom de cap institució de la Unió Europea. És una de les conclusions de la primera enquesta sobre la percepció dels catalans sobre la UE, impulsada per l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona i el Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) i presentada avui. A més, el 59% dels enquestats desconeixen la data de les següents eleccions europees, i un 6% la diu malament. L’estudi també reflecteix que dos de cada tres joves catalans de 18 a 24 anys (64%) tenen poc o gens de sentiment europeista, és a dir, són euroescèptics, mentre que només el 36% són europeistes. Les xifres contrasten la mitjana catalana, del 55% de proeuropeus i un 43% de poc o gens entusiastes amb el club comunitari.
Un 57% dels enquestats no pot anomenar cap institució europea quan se li demana que en digui algun nom. Entre els qui sí que ho fan, el Parlament Europeu és l’organisme comunitari més popular, amb el 29% de mencions, i el TJUE és el segon amb l’11%. El Banc Central Europeu només és mencionat pel 8% de participants, i la Comissió Europea i el Consell de la Unió Europea, pel 7% i el 6%, respectivament.
Pel que fa a la data dels següents comicis a l’eurocambra, que es faria entre el 6 i el 9 de juny d’aquest any arreu de la UE, i a l’estat espanyol concretament el 9 de juny, just d’aquí cent dies, només un 17% de persones encerten el mes i l’any. Un 6% més diu correctament l’any i l’estació, i un 12%, l’any. La resta, pràcticament dos de cada tres, ho ignora o no sap ni la data aproximada.
Les dones i els joves, menys europeistes
El baròmetre, en què han participat 1.100 persones entre el 19 de gener i el 12 de febrer, també recull que el 16% de catalans té molt sentiment europeista, mentre que el 39% en té bastant, cosa que fa que el país sigui majoritàriament proeuropeu, per bé que un 30% tenen poc europeisme i, un 13%, gens. Per gèneres, s’observa una diferència significativa, ja que els homes tenen un sentiment favorable a la Unió en un 61%, mentre que en les dones, el percentatge baixa al 49%, la mateixa proporció de les qui es mostren més aviat euroescèptiques.
Per edats, les persones més grans de 64 anys són les més europeistes, amb un 62%, seguides de les quals tenen entre 50 i 64 anys (58%) i les de 25 a 34 anys (55%). Encara amb un sentiment majoritàriament proeuropeu es troben els qui tenen entre 35 i 49 anys (53%), però s’observa una bretxa entre totes aquestes franges d’edat i la població d’entre 18 i 24 anys: només el 10% d’aquest grup és molt europeista, mentre que el 26% ho és bastant, però el 46% és poc partidari de la Unió i el 18% no ho és gens.
Per orígens també hi ha diferències, per bé que no tan significatives, amb els nascuts a Catalunya (53%) lleugerament menys partidaris que els nascuts a l’estat espanyol (55%) o fora (60%). I per estudis, com més alts són, més sentiment europeista. Els qui només tenen l’educació obligatòria o inferior (50%) estan per sota dels que tenen estudis secundaris (54%) o superiors (62%). Per ideologies, els de centreesquerra són els més entusiastes, i no es veuen grans diferències entre la resta.
El 84% dels enquestats pensa que la seva veu no compta a la UE
L’enquesta també revela que el 43% de les persones tenen molt o bastant interès per la política europea, mentre que el 57% en tenen poc o gens, una dada que s’agreuja entre les dones (60%) i encara més entre els joves de 18 a 24 anys (76%). Alhora, els qui tenen una visió positiva del funcionament de la UE (44%) superen als qui la tenen negativa (31%), tot i que els nascuts a Catalunya són molt més crítics que la resta (36% de favorables a com funciona la Unió i 36% de detractors). On hi ha pràcticament unanimitat entre la societat catalana és en la percepció que la seva veu no compta a Brussel·les, cosa que pensa el 84% dels enquestats. Entre les dones, el percentatge de gent que creu que compta poc o gens és més alt que la mitjana (86%), així com entre els nascuts a Catalunya (91%) o entre els joves de 18 a 24 anys (96%).
Així, aproximadament un terç dels enquestats (36%) pensa que la UE hauria de tenir més competències, mentre que un nombre similar de ciutadans (39%) creu que ja són adequades i un 18%, que n’hauria de tenir menys.
Canvi climàtic i regulació de noves tecnologies, les prioritats
Els enquestats creuen que els 27 haurien de ser els principals responsables, especialment, de la protecció davant països com Rússia, de la lluita contra el canvi climàtic o de la regulació de noves tecnologies. A més, els dos temes als quals la UE hauria de donar més importància, segons ells, són el canvi climàtic (esmentat pel 36% de participants) i la immigració (31%), mentre que la defensa és quarta (12%).
Tant és així que sis de cada deu persones creuen que el club comunitari hauria de ser més ambiciós en polítiques relacionades amb el canvi climàtic, el 57% creu que hauria de donar suport militar a Ucraïna, i el 83%, que s’hauria de fixar un repartiment de refugiats. En qualsevol cas, en general els ciutadans creuen que el Parlament Europeu hauria de jugar un paper més important que el que juga ara, cosa que pensen el 59% de les persones. La majoria (54%) també pensen que la UE té impacte en la seva vida diària.
D’altra banda, dues terceres parts de la població estan a favor de l’ampliació de la Unió dels 27 als 36 estats membres, amb Ucraïna com el país que rep més suports i Turquia, el que menys. A més, diuen que el Brexit ha estat tan negatiu pel Regne Unit (66%) com per la UE (64%).
