Catalans a l’exterior impulsen un Diplocat informal

Una de les obsessions dels governs d’Artur Mas i Carles Puigdemont va ser potenciar l’acció exterior amb l’objectiu d’explicar al món per què Catalunya volia votar i decidir el seu futur. De resultes d’aquesta política, la Generalitat va poder repartir pel món dotze delegacions i, a partir del febrer del 2013, el Diplocat, un consorci público-privat dedicat a la projecció internacional de Catalunya. Però amb l’aplicació del 155, Rajoy va tallar de soca-rel tota l’acció exterior del govern i va ordenar de liquidar el Diplocat i tancar totes les delegacions tret de la de Brussel·les, reconeguda per l’estatut.

Però ha estat la societat civil organitzada, principalment amb l’ANC, que ha aconseguit de mantenir viva l’activitat internacional. Per exemple, avui l’ANC de Londres ha organitzat una conferència en què s’avaluarà què va fallar el mes d’octubre de l’any passat. ‘Volem reflexionar-hi per no repetir-ho quan tinguem una altra d’oportunitat’, explica un membre de l’ANC de Londres. Hi participaran tres ex-treballadors de la delegació de Londres, juntament amb Toni Castellà, Clara Ponsatí i Elisenda Paluzie. Ahir la presidenta de l’ANC ja va visitar el parlament britànic per a explicar la situació política de Catalunya davant un grup de parlamentaris i també ho va aprofitar per reclamar la solidaritat internacional amb els presos polítics. ‘Anem cobrint les tasques de representació exterior que intentava de desenvolupar la delegació. Mirem d’organitzar actes per a teixir complicitats diplomàtiques i crear influència política fins allà on puguem’, diu aquest membre de l’ANC de Londres, que a la visita de Paluzie ahir al parlament va aconseguir de portar-hi Majid Mahmood, membre del govern a l’ombra de Jeremy Corbyn.

Una iniciativa particular
Però no només l’ANC es troba darrere aquests actes. Aquesta mateixa setmana a la Universitat d’Oslo, gràcies a l’impuls d’una investigadora catalana que fa deu anys que resideix a Noruega, es va fer el debat ‘Desapareix la democràcia d’Europa? El cas de Catalunya‘. Ella sola, únicament amb l’ajuda del departament de Ciències Polítiques de la universitat, va aconseguir preparar l’acte, en el qual hi van intervenir el diputat finlandès Mikko Kärnä, els professors noruecs Øivind Bratberg, Johannes Nymark i Øyvind Østerud, i el director de VilaWeb, Vicent Partal.

Va ser al mes de gener que aquesta catalana va sentir la necessitat d’organitzar un acte que visualitzés el cas de Catalunya: ‘Els mitjans noruecs havien parlat molt del referèndum, però no es feien gaire ressò de la repressió que es continuava vivint a Catalunya. Per això vaig pensar de preparar un acte com aquest’. I va aconseguir el que cercava perquè un dels periodistes estrella del canal nacional va anar a cobrir l’acte. A primera fila també hi va assistir un enviat de l’ambaixada espanyola que ‘ho va apuntar tot’.

És força rellevant assenyalar que en aquesta universitat ja s’havia organitzat un acte semblant el 2014, aleshores a càrrec del Diplocat. Va ser la mateixa investigadora catalana qui es va encarregar de preparar la logística de l’acte, ja que ella treballa a la universitat. Quatre anys més tard la història s’ha repetit, però sense el Diplocat al darrere i l’única insistència d’una investigadora que ‘vol mantenir la flama encesa’.

Exemples com aquest evidencien que els catalans a l’exterior han sabut omplir el buit deixat per les delegacions i el Diplocat i així continuar explicant la situació política del Principat. Tanmateix, no es pot afirmar que puguin desenvolupar la mateixa feina: ‘Els nostres debats tenien un vessant més acadèmic i pretenien crear complicitats amb think tanks, mitjans de comunicació, periodistes… Però cal aplaudir la tasca que fan grups de persones organitzades que tenen una altra feina’, explica un ex-membre del departament de comunicació del Diplocat, que es troba en procés de ser liquidat per ordre del govern espanyol.

Els representants morals
L’activitat dels catalans a l’exterior no s’atura i continuarà la setmana vinent a Copenhaguen. En aquella ciutat hi ha uns dels grups de l’ANC més actius. Un cop la delegació de la Generalitat es va instal·lar sobre el territori, aquest grup de voluntaris els va facilitar el seu ‘llibre negre de contactes’. Gràcies a aquesta suma de forces i la col·laboració del Diplocat, que ja feia temps que treballava sobre el territori, el 2015 es va aconseguir que el Parlament danès aprovés la moció a favor del dret a decidir dels catalans.

Dilluns vinent a la capital danesa, el sindicat Djøef d’advocats, economistes i politòlegs, que té més de 90.000 membres, ha organitzat un acte amb la col·laboració de l’ANC a l’ombra, en què es debatran els fets de l’octubre. L’ANC explica que han aconseguit l’assistència de dos representants de dues ambaixades europees i membres de la premsa internacional.

El nou conseller d’Afers Estrangers, d’Ernest Maragall, ja ha dit que aposta per ‘recuperar’ el Diplocat i les delegacions a l’exterior. Quan arribi aquest moment l’ANC no farà un pas enrere i mantindrà la intensitat dels actes que està fent ara per tal de complementar l’acció a l’exterior.