Com fer pagar a Espanya el Catalangate: querelles contra CNI, policia i NSO i una via a Luxemburg

L’ofensiva jurídica per l’espionatge massiu de l’independentisme revelat amb el Catalangate per Citizen Lab tindrà com a objectiu tant l’empresa israeliana NSO, propietària del programari Pegasus, com els organismes policíacs estatals que n’hagin pogut ser els autors, tant el CNI com la policia espanyola o la Guàrdia Civil. Les entitats i partits independentistes que han estat afectats han fet avui a la Universitat de Barcelona un acte conjunt d’explicació d’una estratègia jurídica que serà divergent. Els qui l’han exposada són els advocats que representaran la majoria dels afectats: Andreu Van den Eynde (els d’ERC), Gonzalo Boye (els de Junts per Catalunya), Benet Salellas (els d’Òmnium Cultural i la CUP) i Antoni Abat Ninet (els de l’Assemblea Nacional Catalana). 

Com que les querelles encara no les han presentades, no han volgut explicar-ne gaire detalls, ni han acceptat preguntes dels nombrosos mitjans que assistien a l’acte. El cas és que això que s’ha presentat com un acte unitari té una acció judicial que difereix depenent de qui l’exerceix: Salellas i Abat Ninet presentaran les querelles dels seus representats al jutjat d’instrucció número 32 de Barcelona, on ja fa dos anys que hi ha oberta una investigació pel cas d’espionatge de Roger Torrent i d’Ernest Maragall que es va fer públic el 2020. Van den Eynde demanarà al jutge més diligències d’investigació arran de tota la informació nova del Catalangate feta pública recentment, i apuntant al CNI com a responsable de l’espionatge. 

El plantejament de Salellas i d’Abat Ninet serà més obert, assenyalant la possible responsabilitat d’altres organismes estatals i, en el cas de Salellas, assenyalant directament els responsables jurídics de NSO com a responsables efectius de l’espionatge. Perquè, tal com ha dit l’advocat d’Òmnium i la CUP: “Imputem a NSO una manca de diligència deguda o una manca de control i vigilància sobre l’ús que es fa de les llicències de Pegasus. I hi ha l’autoria, que és innegable que apunta a l’estat espanyol. No tenim clar quina o quines agències estatals ho han fet, i en les querelles demanem que s’investiguin totes les agències governamentals espanyoles.”

Van den Eynde enfoca la investigació més directament al CNI: “La hipòtesi més plausible és que NSO proporcionava un servidor a l’estat espanyol, que el té el CNI, i en el qual recollia la informació obtinguda amb l’espionatge que després s’imprimia i en feien l’ús que en feien.”

En canvi, Gonzalo Boye presentarà les querelles de cadascun de la vintena d’afectats que representa a partir de la setmana que ve en els jutjats que corresponguin per torn, ja sigui a l’estat espanyol, a Alemanya, Bèlgica, França, Suïssa o Portugal, que són els llocs on van ser objecte de l’espionatge tal i com va documentar Citizen Lab. Les querelles de Boye aniran directament adreçades contra els responsables de NSO i contra els responsables de Candiru, una altra empresa israeliana el programari de la qual també ha estat utilitzat contra alguns dels espiats. L’objectiu, d’una banda, és que la companyia israeliana acabi assumint la seva responsabilitat i, d’una altra, que assenyali qui van ser els seus clients, que Gonzalo Boye dubta que siguin el CNI –o que siguin els únics. 

Antoni Abat Ninet ha estat el més prudent a l’hora d’explicar l’estratègia jurídica dels afectats de l’ANC, que en són cinc, inclosos dos presidents, Jordi Sànchez i Elisenda Paluzie. En el seu cas les querelles s’acumularan també al jutjat 32, i assenyalaran els responsables del CNI i dels cossos policíacs espanyols.

Però sí que hi ha un punt d’actuació en comú, que serà aprofitar el fet que la filial europea de NSO té la seu a Luxemburg, dins de la UE. Això els permetrà a tots ells de demanar informació a les autoritats d’aquest país sobre NSO, en virtut del principi de cooperació judicials entre estats, de manera que es pugui esquivar la resistència que fins ara el jutjat 32 s’ha trobat a Israel. 

L’espectre internacional d’aquesta ofensiva és el que permet d’albirar més opcions de trobar respostes sobre els responsables de l’espionatge, i de fer-los pagar els delictes comesos. “Els jutges de fora no entendran que un magistrat aprovi la legalitat d’una cosa que és il·legal, ni que es vulneri el privilegi entre advocat i client, que és una de les coses més afectades en aquest cas”, deia Boye, que ha esmentat una de les derivades més greus d’aquest cas d’espionatge, el fet d’haver intervingut les comunicacions d’advocats i d’haver violat el seu secret professionals. 

A més, segons que ha recordat Boye, tant en el seu cas com en el d’Andreu Van den Eynde i el de Benet Salellas, s’ha vulnerat la immunitat que tenen tots tres sobre les defenses que porten al Tribunal de Justícia de la UE i al Tribunal General de la Unió en la representació que fan dels afectats en els diversos procediments que hi ha oberts.