13.09.2023 - 21:40
Sis anys després del seu empresonament, la llibertat i la vida de Jordi Cuixart i Jordi Sánchez torna a dependre dels designis d’un grupet de jutges espanyols, concretament de la secció cinquena de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem espanyol. Avui, Wenceslao Olea, Pablo Lucas, Fernando Román, Ángeles Huet i Ángel Ramón Arozamena analitzaran els recursos de Vox i Ciutadans contra els seus indults. Abans d’entrar en el fons de la qüestió, els magistrats hauran de decidir si els partits polítics estan legitimats per impugnar els indults.
La majoria dels juristes consideren poc probable que els ex-presidents d’Òmnium Cultural i l’ANC tornin a la presó –van complir-hi més de tres anys i vuit mesos–, però no existeix el risc zero, amb la maquinària repressiva de l’estat espanyol. De fet, els recursos contra els indults en són un bon exemple. El gener de l’any passat, la secció cinquena del Suprem els va refusar, però uns mesos més tard, un canvi en la composició –va passar a tenir majoria el sector afí al PP–, els va ressuscitar.
Us expliquem qui són els jutges que decidiran la sort de Sànchez i Cuixart.
Olea, el ponent que considera els indults “un perill”
El ponent de la decisió sobre els indults serà Wenceslao Olea, que és ultraconservador i sempre ha estat promocionat sota l’empara del PP. El 2012 va fer el salt al Suprem i, un any després, la formació de Mariano Rajoy el va col·locar com a vocal del Consell General del Poder Judicial espanyol (CGPJ). Allà dirigeix la comissió disciplinària, que és l’encarregada de sancionar els jutges.
L’any passat, quan Carlos Lesmes va dimitir com a president del CGPJ –en un intent desesperat de forçar-ne la renovació–, Olea va ser notícia perquè va presentar un recurs al Suprem contra el nomenament del substitut, Rafael Mozó. A parer seu, aquesta presidència interina era il·legal perquè generava una bicefàlia en la cúpula del poder judicial (un president al CGPJ i un de diferent al Suprem). Finalment, va retirar el recurs i, uns mesos més tard, quan Mozó es va jubilar, ell va sonar com a nou president interí.
Dins la secció cinquena, Olea és l’únic que ha intervingut en els tres darrers casos de revocació d’un indult. El 2013 es va oposar –adherint-se a un vot particular de Carlos Lesmes– a la retirada de la mesura de gràcia a un conductor kamikaze que havia matat una persona a la AP-7. L’advocat del conductor era Esteban Astarloa, germà d’Ignacio Astarloa, sots-secretari d’estat de Justícia durant el govern de José María Aznar, i company de despatx d’un fill d’Alberto Ruiz-Gallardón, el ministre de Justícia responsable de l’indult.
En el cas dels presos polítics, el gener del 2022, Olea, juntament amb Fernando Román, va signar un vot discrepant pel refús dels recursos contra els indults. Consideraven que era “un perill” que podria desembocar en la creació de “parcel·les d’immunitat” en el poder polític. “Els delictes [en referència a l’1-O] no van afectar tan sols una persona o un grup reduït de persones en l’àmbit de Catalunya. Van tenir com a subjectes passius tots i cadascun dels ciutadans espanyols com a titulars de la sobirania nacional”, afegien.
En la legislatura passada, Olea també ha estat ponent de dos informes del CGPJ molt crítics amb els projectes de la llei trans i de memòria històrica del govern de Pedro Sánchez. En aquest darrer document, afirmava que l’apologia del franquisme era emparada per la constitució espanyola.
Román, un jutge polític del PP
Fernando Román és l’altra cara ultraconservadora que participarà en la decisió sobre els indults. Aquest jutge és afí al PP i, fins i tot, ha assumit càrrecs polítics en el primer govern de Mariano Rajoy. Entre el 2011 i el 2014, va ser secretari d’estat de Justícia, és a dir, la mà dreta d’Alberto Ruiz-Gallardón, aleshores ministre. El seu paper va ser clau per a fer avançar la reforma del CGPJ que va catapultar el seu amic Carlos Lesmes a la presidència.
Poc abans de la reforma, Román es va barallar amb els vocals de l’òrgan de govern dels jutges arran de les corrupteles de l’ex-president Carlos Dívar. De fet, els va arribar a amenaçar si el deixaven caure: “Si hi voteu en contra, serà la guerra”. No li van fer cas —Dívar va acabar dimitint—, però ell va fer mans i mànigues perquè la reforma del CGPJ deixés l’òrgan reduït a la mínima expressió.
El 2014, amb la caiguda de Gallardón, Román va tornar a la carrera judicial, però el PP i Lesmes no van trigar a recompensar-lo. El 2018, tot i que no era el millor candidat i no tenia l’experiència necessària, va ser nomenat magistrat de la sala tercera del Suprem. En la votació, Lesmes es va inhibir, tot al·legant l’amistat que l’unia a l’ex-secretari d’estat, però prèviament havia instruït a les files conservadores del CGPJ per ajudar Román.
Lucas, la peça clau del Catalangate
Pablo Lucas és el president de la sala tercera del Suprem i no s’identifica amb cap dels dos grans blocs judicials, tot i que a vegades se l’ha situat més a prop de les files afines al PSOE. Entre el 1996 i el 2001, va ser cap de gabinet del president del CGPJ, Javier Delgado, que abans havia fet carrera al Tribunal Constitucional sota l’empara del PP. En declaracions a l’Ara, el catedràtic de dret constitucional Javier Pérez Royo ha identificat Lucas dins l’espai ideològic de l’antiga Unió de Centre Democràtic (UCD).
La legislatura passada, el seu nom va aparèixer als mitjans de comunicació perquè va ser una peça fonamental en el Catalangate. Segons que va explicar l’ex-cap del CNI Paz Esteban, el jutge va avalar que el CNI intervingués les comunicacions de divuit persones, entre les quals, Pere Aragonès i membres de l’entorn de Carles Puigdemont, com ara Gonzalo Boye, Joan Matamala i Josep Lluís Alay.
Indiferentment de la seva ideologia, els vincles familiars de Lucas amb la política són innegables. El seu pare va ser un dels fundadors del Partit Socialista Popular, que va dirigir Enrique Tierno Galván abans de dissoldre’s dins el PSOE. D’una altra banda, el seu germà, Enrique Lucas, és vocal del CGPJ d’ençà del 2013 a proposta del PNB.
Arozamena i Huet, les bales del PSOE
Els jutges Ángel Ramón Arozamena i Ángeles Huet són pròxims al PSOE i l’any passat ja es van oposar a l’admissió a tràmit dels recursos contra els indults. En aquest sentit, consideraven que el PP, Vox, Ciutadans i més entitats espanyolistes no estaven legitimades per impugnar la mesura de gràcia als presos polítics.
Fora de la carrera judicial, Arozamena ha estat vocal assessor del gabinet de la presidència de Felipe González (1986-90) i director general de Relacions amb l’Administració de Justícia, en l’etapa final de l’executiu de José Luis Rodríguez Zapatero (2007-09).
Per la seva banda, Huet ha estat assessora responsable de l’Àrea de Justícia del Defensor del Poble, sota els governs de Felipe González (1984-1995). Entre el 1996 i 2001, el PSOE també la va col·locar com a vocal al CGPJ.
