Catalanets agraïts

En aquest dissortat país, hem fet notícia d’un senyor del PP andalús que va pujar de vacances a Girona i n’ha explicat, entre més meravelles, que ningú no s’havia entestat a parlar-li en català. El valent aventurer ho narrava en un apunt al Facebook que es va fer viral: ‘Buscava aquell (tots tenim un amic que li ha passat) que li dius “perdó, és que no l’entenc” i et continua parlant en català. […] També el que no et mira o ho fa amb cara de fàstic […] quan veu que ets d’una altra part d’Espanya. Però ni rastre.’ Total, que l’home havia deixat la jungla catalana ‘amb la sensació una mica de ser un carallot’ per haver-se empassat, als seus cinquanta anys, estereotips i tòpics ‘malignes’ que prou que li dolen quan van cap als seus. Noticiassa, escolti. Vingui a nosaltres la BBC.

La novetat deu venir que el descobriment el van compartir gairebé dotze mil ànimes commogudes i va rebre tres mil reaccions en forma de comentaris. La immensa majoria d’agraïment. I molts, molts de catalans donant-li les gràcies per haver explicat a la seua terra que, a la Catalunya rebel, de mar a muntanya, ‘des del paio de la benzinera, fins a la senyora de la fleca, passant pels veïns, la botiga on vaig comprar vi’, tothom l’havia tractat amb tanta educació i simpatia. Si fins i tot havien fet moixaines als seus nanos! Me l’imagino a ell i la dona mirant-se atònits quan el de la benzinera no els posava dièsel en lloc de súper 98, o quan la senyora de la fleca no els girava el rètol d’obert/tancat davant del nas: ‘Esto no puede quedar entre nosotros, chiquilla. Esto lo tenemos que contar.’

Però aquí no volíem parlar del senyor del PP. Ni de què fa que una persona que es té per ‘formada i viatjada’ senti la necessitat d’explicar com a extraordinaris uns fets turístics sense gens d’interès. Ell mateix hi descriu el context que fa la diferència: ‘con la que está cayendo políticamente por aquí’ [Catalunya]. Com si la situació política catalana fos independent dels votants, un fenomen meteorològic advers que xopa la pobra gent, la bona gent catalana, i que fa que amb els espanyols s’acabin tirant els tòpics ‘malignes’ pel cap, estenent ‘l’odi i el rebuig’ entre els pobles. Quina. Mandra. Sabeu aquella expressió castellana que demana què té a veure el ‘tossino’ amb la velocitat? Doncs la traducció al català podria ser ‘què té a veure l’autodeterminació amb Tinder?’ o ‘què té a veure l’autodeterminació amb Tripadvisor?’, que encara és més a mida del turista del PP.

No volia parlar d’aquest senyor, i si em descuido. Jo volia parlar dels catalanets que ens hem desfet en reverències i agraïments perquè hagi explicat als seus amics que ens ha vist tan bones persones. Fins i tot trobo un pèl sospitós –per hiperbòlic– això que diu que aquí només ha ensopegat gent ‘amable (molt amable) i simpàtica (molt simpàtica)’ i que hi ha rebut ‘més somriures i educació que en molt de temps’. La cosa de l’educació ja comptem que ve de no haver-se topat amb cap mal educat que li volgués enraonar en català, però… més somriures que a ca seua, un andalús?; gent més simpàtica que a Andalusia? Deixeu-me dir ehem.

No vull pensar que el turista andalús s’hagi pogut endur una imatge impostada, del poble que ha conegut. No vull creure que hagi estat testimoni de cap actitud servil, de ningú que forcés cap simpatia o amabilitat que no mostraria davant un turista portuguès o andorrà, per exemple, simplement perquè amb l’espanyol considera que s’ha de fer perdonar una ‘conjuntura’ política o altra. Vull creure que el turista realment va tenir xamba de coincidir, concentrats en sis dies de vacances, amb els catalanets més amables i riallers que podia ensopegar. Persones que de segur que serien beneïdes amb un ‘que simpàtics que sou, no sembleu catalans’. Però d’aquí que li donem les gràcies perquè desmunta tòpics, de què? Agrair-li que s’hagi sentit ben tractat en una benzinera, en una fleca, en una botiga de vins que ni tu ni jo no coneixem? Però quina mena de complex tenim, els catalanets? Per tan poca cosa, ens tenim? Que en faci una ressenya al Google o al Tripadvisor, com fa tothom, i si hem de pujar a Girona ja ho llegirem.