No li diguis “xurri”, digues-li “carquinyoli”: la Incorrecta torna amb ‘Catalanament’

“Llengua nostra, que esteu en perill. Sigui salvaguardat el vostre nom. Vingui a nosaltres la vostra història. Salvi’s la vostra tradició, així en la nostra terra i com es fa arreu. Per a la nostra lluita de cada dia, doneu-nos força, el dia d’avui. I perdoneu les nostres inseguretats, així com nosaltres perdonem la catalanofòbia. I no permeteu que nosaltres caiguem en la rendició, ans deslliureu-nos de qualsevol extinció.” Aquesta pregària irreverent sobre la llengua catalana obre el Catalanament (Montena), l’homenatge al català del segle XXI que acaba de publicar la Incorrecta. Després de Parla bé, collons, les germanes Valentina i Júlia Planas arriben amb un nou llibre que, com diuen, no és ni cap manual ni cap guia d’estil sobre el català, sinó un raig directe de català sense embuts, amb les seves particularitats, impureses i disbarats. Un llibre pràctic farcit d’activitats i un enaltiment del català que vivim i parlem. Catalanament és una manera de viure i veure la llengua.

“El Parla bé, collons ens pensàvem que anava molt més dirigit a joves i ens va sorprendre trobar-nos també gent gran que ens deia que els agradava perquè no havia pogut estudiar en català. Catalanament l’hem pensat perquè sigui vàlid per a tothom. El nostre públic no és una edat ni un gènere, són els catalanoparlants o aprenents de català que en volen saber més i que els fa gràcia aprendre curiositats de la llengua.” Ho explica Valentina Planas, l’encarregada de la part lingüística de la Incorrecta. La seva germana, la Júlia, és qui aporta el disseny i la creativitat gràfica al projecte.

El llibre ofereix amb molt d’humor tot de material per a aprendre més de la llengua que parlem cada dia. Ara, avisen que el català d’aquest llibre no és normatiu i va més enllà de les concepcions de correcte o incorrecte. “Hi ha paraules que potser estan molt generalitzades, però que no són al diccionari. Catalanament està fet des d’un punt de vista de la llengua viva.” Hi trobem des d’embarbussaments classificats en tres nivells de dificultat –aprenent, friqui i ninja– a eufemismes, frases fetes i confusions habituals. Consells ortogràfics per a no badar amb la ela geminada, una explicació planera per a aprendre d’una vegada a dir l’hora en català i lèxic, molt de lèxic, per a engrandir el nostre vocabulari.

Si el català és ric en un àmbit és en l’escatologia i és per això que les germanes Planas han recopilat tot d’expressions merdoses per a tenir-les fresques i deixar-les anar quan sigui el moment. Expressions genuïnes com “cagar-la ben amarga”, “anar pet”, “ser cul i merda”, “fer llufa” o “ser més vell que el cagar ajupit”. Tampoc no s’han estat de res a l’hora de recollir la riquesa lingüística sexual del català. “Tenim integrat que el català és cursi i poc vàlid per a insultar o parlar de sexe. No neguem l’evidència: la gent diu follar, polla i txotxo, però tenim alternatives molt bones perfectament vàlides”, diu Planas.

En voleu exemples? En donen un cabàs. “Cavalcar”, “colgar-se”, “esmolar l’eina” o “rostollar” per a parlar de fer l’acte sexual; i “fer ralet, ralet”, “fer-se festes”, “fer ballar la baldufa” o “posar-s’hi els dits”, de masturbació. Per a referir-nos al cul podem dir “rebotiga”, “ull negre” o “ull de foc”, i “tortell”; els pits són les “metes” o el “pitram”; la vagina, “entreforc”, “guardiola”, “parrús” o “cony”; i el penis, el “ciri”, la “flauta”, el “melindro” o la “tita”.

Si el llibre parla de sexe, no podia ser que no parlés d’amor. Qui vol dir “cari” o “xurri” a la seva parella podent dir-li “trasto”, “bitxo”, “carquinyoli”, “nina”, “puça” o una cosa tan ensucrada com “caramel·let de la meva tos”? I de l’amor a l’odi, ofereixen més de cent cinquanta de renecs, blasfèmies, insults i paraulotes de tota mena per no haver de dir mai més “joder” ni “gilipolles“. “Un ‘gilipolles’ és molt genèric, en canvi, un ‘torra-collons’, un ‘inútil’ o un ‘pedant’ tenen un significat molt més precís. Un torracollons, un inútil i un pedant poden ser gilipolles, però no sé si un gilipolles és pedant, perquè és un significat diferent”, diu Planas.

Paraules d’abantes, anglicismes per a boomers i l’idiolecte de la iaia Carmelita

Catalanament és per a adults, joves i grans. Per això, es proposa de descobrir mots i expressions que, encara que no siguin normatives, fa servir molta gent. D’una banda, reivindiquen paraules com es deien abans i que molta gent gran encara fa servir com “col·lègit“, “iclésia“, “aiga” o “junoll“. De la mateixa manera, expliquen als boomers què vol dir quan un nebot els adreça aquest mot i per què anomenen “beef” un enfrontament o “crush” un amor platònic.

També hi ha un capítol dedicat a l’àvia de les dues germanes que fan la Incorrecta, la iaia Carmelita, i els mots que conformen el seu propi idiolecte. “A vuitanta-nou anys, la iaia ha fet l’exercici de fer una llista amb paraules i expressions que diu. Ens ho hem passat d’allò més bé”, recorda Planas.

Tot plegat, una manera d’entrenar el cervell i ampliar el nostre lèxic habitual. També amb paraules intraduïbles i singulars o mots en perill d’extinció per culpa de l’empobriment lèxic, encara que sovint no recullin el significat precís.

Un projecte d’assessorament lingüístic amb molt d’humor que s’ha fet gros

La Incorrecta no va néixer per a fer llibres informals de divulgació sobre el català. En origen, i encara ara, és una empresa dedicada a l’assessorament lingüístic i comunicatiu, i a la correcció ortotipogràfica i estilística. Per a fer-se conèixer van començar a publicar lemes ocurrents sobre el català a les xarxes socials que, ràpidament, es van fer virals. L’encert i el sentit de l’humor que fan servir va fer que la gent els demanés si venien productes i s’hi van llançar. “La Incorrecta som la meva germana i jo, i som així. Ens costa dissimular com som. Aquest humor i aquesta manera de fer i entendre és la nostra. Ha funcionat i estem molt contentes de la xarxa que hem creat. La gent se sent una mica part de la Incorrecta i valora molt el projecte i estem molt contentes de poder treballar així.”

Ara, mantenir viu aquest sentit de l’humor no vol dir que es mosseguin la llengua a l’hora de reclamar al govern que protegeixi i promogui el català: “L’emergència lingüística és innegable. La qüestió és què estem disposats a fer per revertir-la. Cal que es facin polítiques lingüístiques reals, que es destinin diners a fer campanyes bones com les de ‘Encomana el català’ o les de la Queta. Falta una mica per part de les institucions. Des de projectes com el nostre sí que fem feina, però no n’hi ha prou a confiar en projectes així o entitats com Plataforma per la Llengua o Òmnium, que fan moltíssima feina. Necessitem suport institucional.”