27.07.2022 - 21:40
|
Actualització: 28.07.2022 - 20:51
Els representants de la taula de diàleg van acordar ahir de revisar el reglament del senat espanyol per incloure-hi l’ús del català, cosa que també es demanarà al Parlament Europeu. Però no és pas la primera vegada que es promet la inclusió del català; és com la cançó de l’enfadós. Una promesa que es repeteix des del principi del segle XXI.
El 15 d’abril de 2004, en el discurs d’investidura, José Luis Rodríguez Zapatero arrencà el vot favorable d’ERC en canvi de comprometre’s a treballar per incloure el català, basc i gallec com a llengües oficials de la Unió Europea, fent que s’inclogués en la constitució comunitària que s’elaborava llavors.
La qüestió va originar una polèmica el mes de novembre del mateix any, quan Zapatero lliurà a les institucions europees dues traduccions idèntiques del projecte de constitució europea, una en “català” i una altra en “valencià”. Això va fer que ERC amenacés de retirar el vot a favor del pressupost del 2005, però la defensa de la unitat de la llengua pel govern espanyol va garantir-ne finalment el suport. A més, recordaven el compromís de fer els passos necessaris perquè el català fos oficial a Europa.
De fet, CiU va fer campanya en favor del sí al referèndum sobre la carta europea, entre més raons, per les promeses de Zapatero sobre la llengua. No obstant això, el desembre del mateix 2004, en la reunió de ministres d’Afers Estrangers, el govern espanyol ja havia rebaixat les reivindicacions i no demanava el ple reconeixement del català, basc i gallec, sinó de poder-los emprar en comunicacions escrites i de publicar els texts legals europeus en totes les llengües de l’estat espanyol, amb el compromís d’assumir-ne el cost.
L’acord del juny del 2005 va anar en aquesta línia. El govern espanyol es va comprometre a crear i dotar de pressupost un òrgan que traduís al català la legislació i la correspondència amb els ciutadans de la Unió Europea. Tanmateix, en un estudi del 2009 es va constatar que el govern espanyol havia incomplert un 90% dels acords signats del compromís d’aportar recursos per a garantir l’ús, limitat, del català, basc i gallec a Europa. El català no es podia fer servir al Parlament Europeu, no es complia la traducció de les directives i el reglament i els ciutadans no es podien adreçar en català a les institucions comunitàries, més enllà de la Comissió, cosa que ja es podia fer abans.
Tot i que el govern Zapatero va negar els incompliments, finalment els va reconèixer i se’n va excusar dient que, per culpa de la crisi econòmica, l’estat espanyol no podia destinar cap partida pressupostària a les traduccions. El president de l’eurocambra, Jerzy Buzek, va respondre a Oriol Junqueras, eurodiputat en aquell moment, que no es traduïa la legislació tot i que Madrid s’hi havia compromès.
Sobre l’ús a la cambra, el 2007 el comissari europeu de multilingüisme, el búlgar Leonard Orban, va deixar clar que era el govern espanyol que havia de sol·licitar-ne l’ús, que no ho havia fet i que la Comissió Europea no en tenia competències. L’any 2009 fou el president del parlament europeu, Hans-Gert Pöttering, qui va dir que abans de poder-lo utilitzar a la cambra primer s’havia de convèncer el govern espanyol, que es conformava amb l’estatus que tenia.
La Plataforma per la Llengua, més tard, va estudiar la promesa del govern espanyol i va concloure que la proposta del 2004 era molt allunyada de l’oficialitat, amb prerrogatives restrictives i recaragolada: feta pràcticament per ser rebutjada, assegurava. I també va constatar que fins el 2013 havia blocat setze vegades la petició d’oficialitat per al català.
PP i PSOE posen traves a l’ús del català
L’any 2011, arran de l’entrada de Croàcia, s’havia d’incloure una llengua més al reglament i els eurodiputats catalans van demanar que el govern espanyol hi demanés l’entrada del català. Però en una votació al congrés espanyol la petició va ser refusada amb els vots del PP i PSOE. Una situació que s’ha repetit desenes de vegades de llavors ençà.
El president del Parlament Europeu entre el 2012 i el 2017, Martin Schulz, es va manifestar a favor de l’ús del català. “És una anomalia que desitgem que es pugui resoldre”, va dir. Així i tot, la sol·licitud del govern espanyol no hi va arribar. Antonio Tajani, quan va ser triat, també es va comprometre a permetre intervencions en català.
Fins ara, el govern espanyol havia descartat de demanar-ho, perquè deia que la Unió Europea ho considerava massa car, tot i que una gran part dels traductors de la cambra saben català i, per tant, tindria un cost ínfim.
