Català de purpurina

En aquesta secció hem parlat sovint del català de plàstic, aquella manera d’expressar-se artificiosa i ampul·losa, gens natural ni concisa. És allò de dir realitzar en lloc de fer; o finalitzar en compte de acabar; o ja que en lloc de perquè… O bé de construir frases com ara “No ha transcendit la gravetat de les seves ferides”, en compte de “No se sap si té ferides greus”.

Avui parlem d’una altra modalitat de llenguatge tergiversat, que anomenarem català de purpurina. La llengua de purpurina va un pas més enllà: consisteix a endolcir el missatge, disfressar-lo amb una màscara amable i, sobretot, aparentar que es diuen coses profundes i meditades. És un llenguatge buit, però que sembla qui sap què; un contingut prim amb un embolcall pretensiós.

Hi ha moltes paraules –sovint, combinacions de paraules– que delaten aquesta manera d’expressar-se. Vegem-ne unes quantes.

Un canvi de mirada per a teixir complicitats, generar consensos i crear sinergies

A Twitter hi ha el compte apòcrif i irònic @realcambray, que no és sinó una caricatura de Josep Gonzàlez-Cambray, el conseller d’Educació de la Generalitat de Catalunya. En els piulets d’aquest compte hi ha molta purpurina. Hi trobem frases –suposadament escrites pel conseller–, com ara “Mai és tard per obrir la ment, mirar lluny i somriure al demà”, o bé “El suport i la fermesa són clau per aconseguir el compromís necessari en la lluita per als nostres objectius”. Fa poc, amb motiu de la selectivitat, @realcambray va escriure un missatge adreçat als examinands, amb frases com ara “Us desitjo a totes i tots molta sort i que pugueu deixar els nervis a la porta per deixar fluir aprenentatges i capacitats”. El piulet fixat d’aquest compte fa ús d’una expressió amb molta purpurina:

Quines mesures se us acudeixen per combatre el fracàs escolar sense gastar calerons? Començo jo: un canvi de mirada.

— Josep G. Cambray 🍄 (@realcambray) March 24, 2023

En aquesta mena de missatges, el mot mirada es fa servir metafòricament i ha acabat tenint un valor neutre: no vol dir gran cosa, o, més ben dit, vol dir qualsevol cosa. Connota interès i observació i sol formar part de construccions com ara “un canvi de mirada”, “una mirada diferent”, “una mirada llarga”… “Un canvi de mirada”, per exemple, no sol significar més que una proposta de canvi vaga i inconcreta.

Complicitat i compromís són també noms amables i endolcidors, que ens fan pensar en acció o en unió, però que moltes vegades es fan servir retòricament, perquè el missatge tingui un to aparentment positiu, perquè sembli transformador.

Afegim-hi encara, en aquest àmbit, l’abús de dos mots: consens, que originàriament volia dir ‘consentiment’ o ‘conformitat’ i que ara s’empra com a sinònim de ‘opinió de molta gent’; i sinergia, un terme científic que s’ha reduït al significat imprecís de ‘força conjunta’.

I aquests noms van precedits d’uns verbs determinats, emprats metafòricament, com ara teixir, generar i crear. De manera que vam passar de “convèncer” o “trobar aliats” a teixir complicitats. Vam passar de “posar(-se) d’acord” a generar consensos. I vam passar de “col·laborar” a crear sinergies. En tots tres casos, inflem el valor de les paraules i, de fet, les devaluem. Això sí, tot sona molt bé, sona important i interessant, sembla qui sap què.

“Suma’t a l’educació que suma” i “segueix construint-te”

Com a mostra de l’abús d’aquests mots, tenim dos lemes recents del Departament d’Educació de Catalunya. El de la campanya de pre-inscripció de primària i ESO era “Suma’t a l’educació que suma” (i incloïa una imatge amb un text també carregat de purpurina: “L’educació que suma oportunitats i futurs”). I el de la campanya dels cicles formatius era “Segueix construint-te”. Són exemples de missatges bonics, però sense contingut concret; frases que dringuen bé, però no se sap què volen dir.

Sense posar-hi l’etiqueta de “purpurina”, molta gent s’ha adonat que aquesta mena d’expressions són fàtues i vagues. No fa gaires mesos, per exemple, la periodista Elisenda Roca ho denunciava a Twitter:

"Teixir complicitats", "Posar en valor", "Trobar sinèrgies"… Qui coi va "implementar" aquestes expressions idiotes?

— Elisenda Roca (@elisendastone) February 3, 2023

La llista d’exemples de missatges d’aquesta mena seria inacabable i segurament poc útil. Potser en un article com aquest escau més d’enumerar mots i construccions que solen formar part de frases de purpurina. Preneu-ho com una mostra, no pas com un recull exhaustiu i sistemàtic.

Tenim, per exemple, l’ús i abús de noms i construccions nominals com ara benestar, canvi de paradigma, clima favorable, ecosistema, empatia, escolta, marc de responsabilitat, oportunitat enriquidora, repte, resiliència… I verbs i construccions verbals com construir, crear les condicions, dibuixar un escenari, donar sentit, donar veu, empoderar-se, implementar, interpel·lar, pensar en gran, posar en valor, posar sobre la taula, repensar(-se), revertir, transitar, visibilitzar… De segur que en sabeu molts més.

Mots de purpurina, missatges de purpurina, polítics de purpurina

L’origen del llenguatge de purpurina és aquesta pretensió d’embadalir jugant amb la llengua, però no pas amb un objectiu estètic, sinó amb un objectiu persuasiu: voler convèncer sense comprometre’s, parlar amb seguretat usant mots (i missatges) de contingut buit.

Allò que fa més reprovable aquesta mena de missatges és l’engany, és a dir, que el qui els emet, sabent que no diu res, vol convèncer l’interlocutor que diu molt, que en sap molt, i que si l’altre no l’arriba a capir és perquè no ateny el seu nivell, perquè no està a l’altura.

Hem començat distingint el plàstic de la purpurina, però aquesta diferència no és pas sempre evident. De fet, molt sovint en un mateix text hi trobem l’artificiositat i la buidor juntes. Acabem l’article, doncs, amb un exemple magnífic (caricaturesc, és clar) d’aquesta barrija-barreja:

📢Comunicat oficial especial de l'Optimot📢 https://t.co/ZQbPObOfIW pic.twitter.com/luf6FotLxi

— Optimot (@optimotcat) May 12, 2023