05.06.2020 - 21:50
Si no sabeu ben bé quan heu de fer servir la dièresi, tan sols cal que llegiu aquest breu article i que, en acabat, practiqueu.
De dièresis, n’hi ha de dues menes: la fàcil i la no tan fàcil.
La fàcil
La primera és la que posem damunt la U dels grups GÜE, GÜI, QÜE, QÜI per indicar que la U es pronuncia, és a dir, que no és muda: aigüera, següent, freqüent, qüestió, terraqüi, aqüífer, pingüins, bilingüisme.
D’aquesta dièresi, poca cosa cal que n’expliquem. Pensem, això sí, que ens trobarem mots emparentats l’un sense dièresi (perquè la U no va seguida ni de E ni de I) i l’altre amb dièresi. Per exemple: paraigua – paraigües, adequar – adeqüis.
La no tan fàcil
L’altra dièresi és la que escrivim quan es ‘trenca’ un diftong. Per no equivocar-nos hem d’esmolar una mica l’oïda. Vegem aquestes parelles de mots i escoltem bé com pronunciem les lletres marcades amb negreta: aire-aïllar; vuit-produït; pau-taüt; peu-peüc; dius-diürn.
Al primer mot de cada parella hi ha un diftong, és a dir, les dues vocals sonen juntes, en una sola síl·laba. En canvi, al segon mot el diftong es ‘trenca’, de manera que cada vocal pertany a una síl·laba diferent:
—ai / re – a / ï / llar
—vuit – pro/ du / ït
—pau – ta / üt
—peu – pe / üc
—dius – di / ürn
Això també passa quan trobem una I o bé una U entre dues vocals. Generalment, la I o la U fan diftong amb la vocal següent. Però si el diftong es ‘trenca’, la I o la U resten soles.
—La / ia – a / gra / ï / a
—de / ia – a / ta / pe / ï / a
—du / ia – pro / du / ï / a
Quan ens estalviem la dièresi?
Hi ha uns quants casos en què, encara que es ‘trenqui’ el diftong, no hem d’escriure dièresi:
1) Quan hi podem posar accent, és a dir, quan la I o la U duen accent gràfic d’acord amb les normes. Això voldrà dir que de vegades dos mots emparentats s’escriuran l’un amb accent i l’altre amb dièresi. Per exemple, país ha de dur accent perquè és un mot agut acabat en vocal més S; en canvi, països no en pot dur i, per tant, va amb dièresi. Això mateix veiem en Lluís – Lluïsa, beneíem – beneïa, etc.
2) En els sufixos -isme i -ista: judaisme, egoista, heroisme, altruista…
3) Després de la major part de prefixos acabats amb vocal, com ara anti-, contra-, semi-, neo-, gastro-…: antiinflamatori, contraindicació, semiindustrial, neoimpressionisme, gastrointestinal…
4) En quatre temps dels verbs acabats en vocal + -ir:
—infinitiu: produir, atapeir, desoir.
—gerundi: produint, atapeint, desoint.
—futur: produirem, atapeirà, desoiran.
—condicional: produiria, atapeirien, desoiries.
I ara, a practicar:
De pàgines d’exercicis per a practicar l’ús de la dièresi, en trobareu moltes a internet. Us n’hem seleccionades quatre:
—Diputació de València: vídeo explicatiu.
—Aula de català: teoria escrita i més d’una trentena d’exercicis.
—Enxaneta: una colla de pàgines d’exercicis (a la columna de l’esquerra).
—Itineraris d’aprenentatge: teoria i exercicis (cerqueu ‘dièresi’ a la columna de l’esquerra).
Vegeu tots els articles de ‘Ras i curt’
