08.05.2020 - 21:50
|
Actualització: 12.05.2020 - 07:22
Si a l’article de fa quinze dies vam mirar de simplificar les normes d’accentuació, avui veurem quan hem de fer servir els accents obert i tancat.
De primer, aclarim que aquesta dificultat no la tenen pas totes les vocals: n’hi ha tres que duen sempre la mateixa classe d’accent:
—La A, obert (À).
—La I i la U, tancat (Í, Ú).
Quant a la E i la O, de fet, no ens cal cap norma si pronunciem bé i tenim bona oïda. Hi ha gent, per exemple, que té tirada a escriure *fòrmula en compte de fórmula, però si escolta bé com ho pronuncia segurament no errarà.
Vegem, primer de tot, com sonen la E oberta i la E tancada, l’una després de l’altra (l’oberta més llarga, la tancada més curta):
I ara amb la O oberta i la O tancada, igualment:
[Aquests vídeos han estat extrets de les Guies de pronunciació del català, un portal web de la Universitat de Barcelona on podreu trobar informació rigorosa i completa sobre qualsevol aspecte de fonètica.]
Tot seguit, comprovem si sabem diferenciar aquests parells de mots:
—perd (E oberta) – serp (E tancada)
—mel (E oberta) – fer (E tancada)
—sort (O oberta) – sord (O tancada)
—cos (O oberta) – fosc (O tancada)
Si sabeu distingir bé l’obertura de les vocals, enhorabona. Us estalviareu d’aprendre normes i excepcions. Simplement, quan toqui d’accentuar una E o una O, escolteu com la dieu i poseu-hi l’accent obert (è, ò) o tancat (é, ó).
Ara, si us costa de fer aquesta distinció o bé la pronúncia del vostre parlar no coincideix sempre amb l’estàndard, us recomanem que continueu llegint.
Les tres regles de Pompeu Fabra
Pompeu Fabra, amb esperit científic i afany simplificador, va establir tres regles per a aprendre a accentuar aquestes dues vocals.
Primera regla: totes les terminacions verbals que continguin una E o una O van amb accent tancat.
Exemples: futurs com ara dormiré, cauré, duré; formes del perfet com digué, temérem, vinguérem; i formes d’imperfet com ara tornés, portéssiu, fóssiu.
Principals excepcions de la primera regla:
—Van amb È: la 3a persona del present d’indicatiu de verbs acabats en -endre: aprèn, sorprèn, ofèn, suspèn…; el participi d’aquests verbs i dels acabats en -etre: après, sorprès, ofès, suspès, permès, pretès…
—Van amb Ò: els participis dels derivats de cloure: exclòs, inclòs…
Segona regla: deixant a part les terminacions verbals, els mots aguts accentuats van generalment amb E oberta i O tancada.
Exemples amb È: cafè, dotzè, aprèn, mossèn, encès, francès.
Exemples de la Ó: sabó, qüestió, racó, blavós, confós.
Principals excepcions de la 2a regla:
—Van amb É: ximpanzé, clixé, accés, excés, congrés, ingrés, progrés, revés, través, només. I els composts de té, ten, ve i bé (conté, obté, pretén, estén, prové, s’avé, gairebé, també).
—Van amb Ò: això, allò, però, espòs, repòs, arròs, talòs. I els composts de mots monosíl·labs com ara bo, tro, so, to, clos i gros: de debò, retrò, ressò, semitò, reclòs, inclòs, capgròs.
Tercera regla: deixant a part les terminacions verbals, en els mots plans i esdrúixols es fa servir generalment l’accent obert.
Exemples: idèntic, estrènyer, ciència; monòton, tòrcer, Mònica.
Principals excepcions de la 3a regla:
—Van amb É: créixer, néixer, péixer, témer, prémer, esprémer, préstec, feréstec, préssec, llémena, cérvol, témpora, església.
—Van amb Ó: furóncol, tómbola, fórmula, pólvora, tórtora.
Vegeu en aquest quadre un resum de les regles segona i tercera:
L’accentuació en els dialectes meridionals
La normativa accepta que en els texts en variant meridional (valenciana) s’escriguin amb accent tancat tot un seguit de mots que en el català estàndard van amb accent obert. L’Ortografia catalana de l’Institut d’Estudis Catalans ho explica així:
«En la tradició ortogràfica valenciana a partir de les Normes de Castelló (1932), que és seguida per la major part de gramàtiques elaborades per valencians, és habitual i acceptable l’ús de l’accent agut (en comptes del greu) sobre la e tònica corresponent, d’acord amb la pronúncia pròpia dels parlars occidentals: alé, café, cinqué, comité, mossén, comprén, cortés, francés, admés, pretés; cércol, pésol, térbol, atényer, conéixer, créiem, véiem, véncer; sémola, sépia. Tanmateix, es manté l’accent greu en l’interrogatiu i el relatiu tònic què i la conjunció perquè, en alguns cultismes i manlleus esdrúixols o plans com època, plèiade, sèrie, dèbil, èter o mèrit, i en el topònim València.»
Ara a practicar:
—Material de llengua i literatura Terres de l’Ebre: Exercicis d’accentuació de la ‘e’ oberta i tancada (ducument rtf).
—Tinet: Exercicis de la ‘e’ oberta i tancada
—Exercicis del Clic: Vocals obertes i tancades: la ‘e’ i la ‘o’
—La llengua viva: Exercicis d’accentuació (amb centenars de mots)
—Enxaneta: Exercicis d’accentuació
—Vídeo de la Universitat Politècnica de València: Orientacions per a l’escriptura i la pronúncia de les vocals ‘e’ i ‘o’ obertes i tancades
